Resultats de la cerca

Membre de l’Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà, ha estat tres cops campió del món de curses de muntanya 2002, 2003, 2004 i una vegada campió d’Europa d’esquí de muntanya 2005 També fou subcampió d’Europa de la cursa vertical 2007 i quart classificat a la mateixa prova del Campionat del Món 2006 En curses de muntanya guanyà la Dolomites SkyRace 2006, la Mount Kinabalu Climbathon Malàisia i la Ben Nevis Race 2008

Format al Gimnàstic de Tarragona, també competí pel Futbol Club Barcelona, l’Agrupació Atlètica Catalunya, el Larios i l’Integra 2 Fou campió d’Espanya de llançament de martell en categoria júnior 1995, 1996 i promesa 1998, i participà en dos Mundials júnior 1994, 1996 i un Europeu 1995 En categoria absoluta fou campió de Catalunya 1998 i subcampió 1997, 2000 de llançament de martell I en els Campionats d’Espanya fou subcampió 1998 i tercer classificat 1997, 2000

Es proclamà campió d’Espanya júnior de lluita lliure olímpica en les categories de 50 i 55 kg en tres ocasions 2005, 2006, 2007 En categoria sènior, fou subcampió 2010 i quatre vegades tercer classificat 2005, 2006, 2007, 2012 en el Campionat d’Espanya de lluita lliure olímpica en la categoria de 55 kg Competí en un Campionat d’Europa cadet També fou subcampió de Catalunya de lluita lliure olímpica 2005 Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, guanyà el Campionat d’Espanya d’acrobàcia aèria de nivell avançat l’any 1995 També participà a la Volta Aèria a Catalunya, en què fou segon classificat l’any 1986 acompanyat de Pere Valls Morí en un accident d’acrobàcia aèria a l’aeroclub de La Nava de Segòvia En honor seu, l’Aeroclub Barcelona-Sabadell atorga el Trofeu Jaume Brossa al guanyador de la prova d’acrobàcia de nivell avançat del Campionat d’Espanya

El ciclista nord-americà Lance Armstrong arriba a París com a guanyador del Tour de França amb més de set minuts d’avantatge sobre el segon classificat, el suís Alex Zülle, i de deu sobre el tercer, l’espanyol Fernando Escartín És la victòria més important de la vida professional d’Armstrong, un ciclista a qui el 1996 van diagnosticar un càncer de testicles, que més tard se li va estendre als pulmons i al cervell, però que finalment va poder superar

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou cinc cops campió d’Espanya, quatre en vuit amb timoner 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió d’Espanya en quatre amb timoner 1945, 1946 i tercer classificat en quatre amb timoner 1950 i en vuit amb timoner 1951 També aconseguí diverses vegades el títol de campió de Catalunya Un cop retirat, el 1957 fou delegat de rem i directiu del seu club

Cinturó negre cinquè dan de judo, competí representant el Judo Club Barcelona Es proclamà campió d’Espanya en cinc ocasions i també fou subcampió estatal en la categoria de pes mitjà 1967 i tercer classificat en la categoria de pes semimitjà 1968 Compaginà la pràctica esportiva amb l’ensenyament d’aquest esport al gimnàs Yawara-II Ocupà el càrrec de vicepresident primer de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades i fou secretari de la seva junta directiva 1973 El 1985 fou designat seleccionador espanyol

Al llarg de la carrera fou pilot oficial de Merlin 1982-83, JJ Cobas 1984, Mecatecno 1985, Gas Gas 1986-87 i Montesa 1988-91 Participà en sis edicions del Trial de les Nacions amb l’equip espanyol, i n’aconseguí dos títols 1989, 1991 Disputà nou vegades el Campionat del Món, i fou segon 1986 i tercer classificat 1983, 1987, 1989 en el Campionat d’Espanya L’any de la seva retirada encengué el peveter en la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992

Jugador de frontennis de l’EPIC i el CD Terrassa Hockey És el jugador català de l’especialitat més guardonat, sobretot en pilota olímpica Jugant com a saguer, competí durant vint-i-tres anys al més alt nivell i aconseguí, sempre amb Ferran Velasco, cinc Campionats d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i cinc subcampionats També es proclamà campió del món 1990 i guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Amb altres parelles fou subcampió mundial 1986 i tercer classificat 1978