Resultats de la cerca

Des de la creació 1949 de la República Federal d’Alemanya, sempre amb la collaboració de la Christlich-Soziale Union  CSU bavaresa, dominà en el govern fins el 1969, i obtingué, respectivament, el 31% 1949, 45% 1953, 50% 1957, 45% 1961 i 48% 1965 dels vots electorals, sota les cancelleries de Konrad Adenauer  1949-63, L Erhard 1963-66 i KG Kiesinger 1967-69 A partir del 1969 s’ha alternat al govern amb el Partit Socialdemòcrata  SPD, i des d’aquest any romangué a l’oposició fins que la ruptura de la coalició governamental entre socialdemòcrates i liberals i el canvi d’aliances d’…

Coalició de nacionalistes i comunistes, aquest moviment inicià tot seguit una guerra de guerrilles anticolonial El 1957 formà part del primer govern de coalició a través del seu òrgan polític, el Neo Lao Haksat, i vencé a les eleccions del 1958 Caigut el govern i recomençada la guerra civil, assolí el control en àmplies zones rurals del nord del país Després de dos governs més de coalició, el 1975 el Pathet Lao assolí pacíficament el control total del país, es transformà en partit popular revolucionari de Laos Phat Pasason Pativat Lao, abolí la monarquia…

Graduat en dret a la Universitat de Viena 1968, des d’aquest any fins al 1975 fou secretari del grup parlamentari democratacristià ÖVP, de la secció econòmica del qual fou posteriorment 1975-91 secretari general Ministre d’afers econòmics 1989-95 i d’afers estrangers i vicecanceller 1995-2000 dels successius governs de coalició amb els socialistes, al febrer del 2000 fou nomenat canceller La decisió d’incloure l’ultradretà FPÖ en la coalició de govern li reportà dures crítiques tant a l’interior del país com internacionals Arran de la dimissió de la vicecancellera d’…

Les eleccions generals celebrades l'11 de novembre van confirmar la majoria de la coalició de govern, Bé Comú de San Marino, que va obtenir 35 escons, mentre que la coalició opositora Entesa pel País es va quedar amb 12 escons i Ciutadania Activa va aconseguir 9 representants

El Partit Popular Austríac ÖVP acorda amb els ecologistes un nou govern de coalició presidit pel conservador Sebastian Kurz El nou executiu és el primer a Àustria en què participen els verds Kurz havia governat fins a les eleccions del setembre en coalició amb el Partit de la Llibertat, d’extrema dreta

Graduat per la facultat lliure de teologia el 1975, el 1979 fou ordenat pastor de l’església luterana noruega Diputat pel partit democratacristià des del 1979, en fou secretari general 1983-95 Ministre d’educació 1983-86 i d’afers estrangers 1989-90, en 1997-2000 fou primer ministre al capdavant d’un govern de coalició format per democristians, liberals i centristes Fou revalidat en el càrrec a l’octubre del 2001 en una altra coalició en la qual el partit de centre fou substituït pels conservadors i amb el suport de l’ultradretà Partit del Progrés En les eleccions…

En formen part el Bloque Nacionalista Galego BNG, Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i el Partit Nacionalista Basc PNB Té com a precedents llunyans l’anomenat Pacte de la Triple Aliança 1923, subscrit, entre d’altres, per representants del nacionalisme d’aquestes nacions per Catalunya ho foren Francesc Macià i Lluís Nicolau i d’Olwer, entre d’altres i, ja en la Segona República, el Pacte de Compostella 1933, que donà lloc a l’aliança Galeuzca, vigent fins que esclatà la Guerra Civil 1936 Després del franquisme no es constituí un acord de cooperació fins a la…

En solitari, en coalició o en minoria ha governat ininterrompudament el Principat des de l’entrada en vigor de la Constitució 1993 fins el 2009 De tendència liberal conservadora, ha estat presidit successivament per Marc Forné i Molné fins el 2005, el qual fou cap de Govern del 1993 al 2005 Aquest any fou substituït en ambdós càrrecs per Albert Pintat i Santolària Des del 1994 és membre de la Internacional Liberal, i el 2001 canvià el nom pel de Partit Liberal d’Andorra PLA El 2008, juntament amb exmilitants del Partit Socialdemòcrata d’Andorra i representants del Centre…

En les eleccions del 9 de novembre del 2008 va guanyar el Pacte per San Marino, àmplia coalició conservadora, amb el 54,22% dels vots 35 escons, mentre que la coalició d'esquerres Reformes i Llibertat en va obtenir el 45,78% 25 escons Al principi del 2009, Antonella Mularoni va ser escollida secretària d'estat i ministra d'Afers Estrangers, càrrec equivalent al de cap d'estat

Defensava el sistema republicà i l’autonomia respecte de la direcció central del partit A Catalunya mai no assolí gaire importància, però tingué diversos centres a Barcelona i en altres poblacions Era liderat per Faustí Ballvé president, Eusebi Isern i Dalmau vicepresident, J Gili Ferran i Eduard Albors En les eleccions al Parlament de Catalunya 1932 es presentà dins la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana i el Partido Republicano Radical Socialista de Marcellí Domingo Al febrer de 1933 esdevingué Acció Republicana a Catalunya En les eleccions de 1933…