Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
riu de Jardó
Riu
Afluent de la Tet per la dreta.
Neix al pla de la Perxa, dins el terme de Sant Pere dels Forcats Alta Cerdanya, i desemboca al seu collector entre Fetges i la Cassanya Amb el nom de coll de Jardó ha estat conegut també el coll de la Perxa
riu de Margalida
Riu
Afluent, per la dreta, de la Garona, que neix als vessants meridionals de la serra de Montlude, com a emissari de l’estany Long de Vilamòs.
Després de travessar el bosc d’Er Auet i passar per un llarg engorjat, desemboca al seu collector prop de Bossost A la dreta del seu curs hi ha les antigues mines de Margalida , de blenda, deixades d’explotar cap al 1950
riera de Relat
Riera
Curs d’aigua del Bages, afluent, per la dreta, de la riera Gavarresa, que neix al Lluçanès, al serrat dels Morts, al límit dels termes de Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Prats de Lluçanès (Lluçanès).
Després de travessar els termes d’Oristà i de Sant Feliu de Sasserra Lluçanès penetra al d’Avinyó Bages, passa per Sant Marçal de Relat i per Santa Eugènia de Relat o Relat i s’uneix al seu collector prop de la vila
riu Negre
Riu
Riu del Solsonès, afluent del Cardener per la dreta.
Neix dins el terme de Lladurs, a uns 800 m alt, i travessa els de Solsona, d’Olius, de Riner i de Clariana de Cardener forma part del límit dels dos darrers, en el qual s’aiguabarreja, prop del poble, amb el seu collector
riu Joanes
Riu
Curs d’aigua de la Foia de Bunyol, afluent del riu de Bunyol (tributari del riu Magre) per la dreta.
Neix al vessant meridional de la serra de Malacara, dins el terme de Bunyol, i desemboca al seu collector aigua avall d’aquesta vila, després de travessar un sector del terme de Iàtova, on hi ha un balneari dit els Banys del Riu Joanes
riu del Quer
Riu
Curs fluvial de les comarques de l’Alt Urgell i la Baixa Cerdanya, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix al vessant septentrional del Cadí, sota el puig de la Canal del Cristall Després de deixar el terme del Querforadat, i fins a la confluència amb el seu collector, és termenal entre els municipis del Pont de Bar Alt Urgell i Martinet Baixa Cerdanya
riera d’Oló
Riera
Afluent, per l’esquerra, de la riera Gavarresa, que neix a l’altiplà del Moianès, al vessant N del puig Rodó, dins el terme de l’Estany (Moianès).
Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola Osona, passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d’Oló i per sota del de Sant Joan d’Oló Moianès, i desemboca al seu collector prop de Santa Maria d’Horta
rambla de Cantavella
Riu
Afluent per l’esquerra del Bergantes, que neix prop de Cantavella, a l’Aragó.
Després de limitar els termes d’Olocau del Rei País Valencià i de Mirambell Aragó penetra als Ports per la Mata de Morella, on rep per la dreta el riu de les Truites, i desemboca al seu collector a Forcall, juntament amb el riu de Calders
riera de Sallent
Riera
Curs fluvial de la comarca del Solsonès.
És afluent, per la dreta, de la riera de Sanaüja, que neix als altiplans de Sant Iscle i de Sant Climenç i que s’uneix al seu collector vora Sallent en gran part del seu curs, constitueix el límit entre els termes de Pinell i Biosca
tub urinífer
Medicina
Cadascun dels tubs que formen els lobels del ronyó; tenen llur origen prop d’un corpuscle de Malpighi i acaben en un dels orificis de l’àrea cribrosa de la papil·la.
Tenen una longitud de 6 a 8 cm, i en aquest trajecte canvien de direcció, d’estructura i de nom Després d’una estrangulació esdevenen flexuosos tubuli contorti , formen la nansa de Henle i els tubs intermedis, i van a un conducte collector que descendeix en línia recta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina