Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
abató
Història
Escolà que en algunes abadies i col·legiates medievals parodiava les funcions d’abat des del dia dels Innocents fins a la capvuitada.
Al s XV era típic a la collegiata de Sant Feliu de Girona, però a causa de certs abusos fou suprimida la paròdia Era anàloga a la del bisbetó, més pròpia de les catedrals
Malagastre
Castell
Antic castell de la Noguera, al comtat d’Urgell, probablement dins el terme de Foradada, prop de Montsonís.
Ramon Borrell de Barcelona el conquerí vers el 1017 i Ermengol II d’Urgell en reconegué la submissió al seu fill Berenguer Ramon I Arnau Mir de Tost el donà en alou a la collegiata d’Àger
Markina-Xemein
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, situat a La Busturia.
És un centre agrícola i ramader, amb indústries diversificades metallúrgica, paperera i alimentària És remarcable l’església parroquial de tres naus de Xemein, del segle XVI, i la collegiata de Santa Maria, a Ziortza, fundada al segle X
Sant Martí de la Morana
Poble
Poble (551 m alt.) del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), entre Gra i la Morana .
L’església Santa Maria depèn de la de Guissona El lloc és esmentat el 1099 la senyoria pertanyia a la collegiata de Guissona Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Nial actualment del municipi de Guissona
priorat de Calaf
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical augustinià (Sant Jaume de Calaf) fundat el 1069 a Calaf (Anoia) com a filial de l’abadia de Sant Vicenç de Cardona.
El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d’aleshores com a collegiata, regida per un prior Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l’edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume
Alboi
Poble
Poble del municipi del Genovés (Costera), situat a la dreta del riu d’Albaida (a l’indret on hi ha l’assut de la séquia del Puig), al peu de la serra de la Creu, límit entre la Costera i la Vall d’Albaida.
Era un municipi agregat al Genovés el 1845 Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la collegiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574 actualment agregada al Genovés
Torrefeta
Poble
Poble i cap del municipi de Torrefeta i Florejacs, Segarra (torredans; 475m alt).
És al sector nord-occidental del terme L’església parroquial de Sant Amanç havia depès de la collegiata de Guissona El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de l’Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d’Urgell
Vilanòva-d’Avinhon
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Gard, França.
Situada a la riba dreta del Roine, enfront d’Avinyó, fou fundada per Felip el Bell s XIII, i conserva, entre altres monuments, la collegiata, la cartoixa i el castell de Sant Andreu, tots del s XIV L’hospici hospital té un museu
Bonanat Zaortiga
Pintura
Pintor aragonès, un dels més destacats artistes aragonesos conreadors del gòtic internacional.
Malgrat la conservació d’abundant documentació, són encara escasses les obres identificades, entre les quals es destaquen el retaule de Sant Agustí de la seu de Saragossa, el de Santa Maria d’Eixea 1423 i possiblement el de la collegiata de Tudela
Gabriel Guàrdia
Pintura
Pintor.
Autor del retaule de la Trinitat 1501 per a la collegiata de Manresa, on s’aprecia un estil ja renaixentista però encara molt influït per Jaume Huguet Hom li ha atribuït la taula de Sant Crispí, Sant Anià i Santa Crispina coll Plandiura