Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
István Gaál
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Fou un creador de visió contemplativa i d’índole poètica, amb un domini segur de la forma Collocà al centre de les seves obres dilemes psicològics i ètics Amb el seu film Sodrásban ‘Arrossegat pel corrent’, 1963 fou un dels iniciadors de la conjuntura favorable del cinema hongarès dels anys seixanta Altres obres importants Zöldár ‘Els anys verds’, 1964, Magasiskola ‘Els falcons’, 1969, premi del jurat del Festival de Canes, Holt vidék ‘Paisatge mort’, 1971, Legato 1978, Cserepek ‘Bocins’, 1980 i Orfeusz és Eurüdiké 1985
sordina

sordina de trompeta
© Fototeca.cat
Música
Dispositiu que serveix per a modificar o disminuir la sonoritat en els instruments músics.
En els de corda és una peça de fusta, metall o banya que hom colloca damunt el pontet per atenuar les vibracions de la caixa de ressonància En les tropes i les trompetes és un con de cartó, de fibra o de fusta, que hom introdueix en el pavelló En els instruments de fusta hom empra sovint un tap de paper o de roba o bé l’instrument és embolicat amb roba en el piano el pedal de l’esquerra serveix per a interposar un filtre entre els martells i les cordes
brega de galls
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle consistent a col·locar dos galls de baralla en una gallera perquè s’ataquin mútuament, generalment fins que un aconsegueix de matar l’altre.
A vegades hom colloca sobre els esperons ganivets esmolats per tal de donar més espectacularitat a la baralla Generalment, el públic fa apostes a favor de l’un o de l’altre Les bregues de galls tenen una tradició que es remunta als grecs La seva pràctica havia estat molt estesa a la Gran Bretanya, França, Espanya, especialment a Andalusia, i als països americans de parla castellana Fins fa poc anys era molt practicada a Cuba, a Mèxic i en altres llocs de l’Amèrica Llatina, i avui encara ho és a les Filipines
minerva
Disseny i arts gràfiques
Màquina d’imprimir de pressió plana que consta de quatre parts principals: bancada, mecanisme de tintatge, platina i timpà.
La bancada és una peça fixa, de ferro, que fa de base de la resta de la màquina el mecanisme de tintatge és format pel tinter, la taula que pot ésser plana o cilíndrica i la bateria de roleus la platina forma part del cos superior de la bancada i és on s’assenta la rama que conté la forma i el timpà és un bloc massís que té una superfície polida on hom colloca el paper per imprimir-lo Hom l’empra, generalment, per a fer petits treballs, com ara targetes, rebuts, etc
bordonadora
Tecnologia
Màquina per a realitzar bordonaments.
Consisteix bàsicament en un parell de rolines de perfils complementaris i eixos parallels, entre les quals hom hi colloca la peça a bordonar En acostar les rolines i aquestes pinçar la xapa, la màquina s’engega i les rolines es posen a girar en direccions contràries, fent girar la peça i conformant-n'hi alhora un bordó, a la vora o a qualsevol punt de la seva superfície lateral Substituint les rolines de forma per unes amb la perifèria bisellada, la màquina pot ésser utilitzada per a tallar xapa
Santa Eulàlia de Pardines (Prats de Lluçanès)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, tingué des de molt aviat funcions parroquials que conserva en l’actualitat Les primeres notícies són de l’any 915, quan unes terres estaven situades al castell d’Oristà, en terme de Santa Eulàlia, al lloc anomenat Pardines L’any 1053 es documenta com a parròquia, mentre que el 1074 es feu una deixa per a l’obra del temple Del temple o temples primitius no queda res, car l’any 1790 hom collocà la primera pedra de l’església actual, que fou inaugurada el 1792
Úlfila
Cristianisme
Bisbe i evangelitzador dels visigots.
Fill de pares cristians oriünds de la Capadòcia, fou consagrat bisbe a trenta anys per l’arià Eusebi de Nicomèdia Evangelitzà durant quaranta anys els visigots del nord del Danubi i, sobretot, els de la Mèsia inferior En el sínode de Constantinoble del 360 es collocà al costat d’ Acaci de Cesarea en la defensa de la fórmula homoioúsios Inventà l’alfabet gòtic i traduí la Bíblia a aquesta llengua gòtic Després del sínode d’Aquileia del 381 l’emperador Teodosi el convocà a una nova discussió teològica a Constantinoble, on morí
micròmetre
Física
Instrument per a mesurar longituds petites, especialment la imatge donada per un telescopi o per un microscopi.
Els micròmetres dels aparells astronòmics són constituïts per un reticle més o menys complex de fils o ratlles molt fins El reticle actua com a escala graduada i és collocat sobre el pla focal de l’objectiu i, per tant, hom l’observa sobreposat a les imatges dels cossos celestes observats Els micròmetres dels microscopis són normalment d’una constitució anàloga a la dels micròmetres dels aparells astronòmics, i hom els colloca en el pla on es forma la imatge donada per l’objectiu per tal d’ésser observats com en el cas anterior, sobreposats a la imatge
luge

Luge
Esport
Trineu o tobogan sense motor que es desplaça lliscant sobre pistes de pendent pronunciat.
La persona que el mena s’hi colloca estirat sobre l’esquena Per a conduir-lo hom acciona amb el peu un dels dos patins, que també fa de fre Deriva del trineu clàssic i entrà en l’esport els anys cinquanta els primers campionats del món foren el 1958 És esport olímpic des dels Jocs Olímpics d’Innsbruck 1964 La classificació d’una competició de luge és feta sumant els temps de les mànegues disputades quatre mànegues per a les proves individuals masculines i femenines i dues per a les proves de parelles només masculines
ara
Cristianisme
Pedra consagrada, que conté relíquies de sants, damunt la qual el sacerdot celebra l’eucaristia, quan l’altar no ha estat consagrat.
És plana i suficientment gran perquè hi càpiguen el calze i la patena Hom la colloca al centre de la mesa de l’altar En certes ocasions les ares d’altar han rebut un complement decoratiu que les ha convertides en obres d’art Són importants les de Sant Pere de Rodes, preromànica segle X, constituïda per un nucli de pedra recobert de planxa d’argent Museu Diocesà de Girona, i les nombroses romàniques de marbre Girona, Sant Andreu de Sureda, que presenten la vora ornamentada amb un fris i una successió d’arquets cecs amb inclusió de temes decoratius variats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina