Resultats de la cerca

La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…

Expressa el grau més alt en comparació d’altres objectes superlatiu relatiu el més eixerit de la colla , o un grau molt alt amb independència de tot altre objecte superlatiu absolut el seu pare és molt savi

Fundat el 2004 per Jordi Fornells, Eduard Moreno, Montse Rovira i Gemma Rosselló com a secció de la colla castellera homònima Disposa de tres embarcacions que participen en la Lliga Catalana de Llagut i el Campionat de Catalunya Gairebé dues terceres parts dels socis són dones

Moren quatre persones a l’aeroport de Girona quan l’avioneta en què viatjaven s’estavella contra terra Les víctimes formaven part d’una colla de la comarca de la Garrotxa que havia llogat l’avioneta, un aparell de quatre places, per a sobrevolar la zona

Juntament amb altres membres de la seva família, formà una quadrilla que actuà al Vallès pels volts del 1625 En haver-se d’exiliar 1626 Joan de Serrallonga —amb el qual havia cooperat sovint—, la colla dels Margarit esdevingué la més important Fou mort en una batuda organitzada pel lloctinent de Catalunya Miguel de los Santos de San Pedro

Compaginà la caça menor i la major, i fou gosser i el cap de colla del senglar Presidí les societats de caçadors de l’Estany i Montfalcó, i fou secretari de la SC La Torcaz Ha estat vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Caça i patró de la Fundació FEDENCA Presideix la Federació Catalana de Caça des del 2009, any en què fou nomenat vicepresident de Mutuasport

Als Països Catalans ha tingut tradició la indústria dels esclops de la Garrotxa Olot, Argelaguer, Castellfollit de la Roca, Besalú, de caire familiar, i també n'hi hagué a Vic i a Berga hom emprava fusta de pi, més calenta, però fou substituïda per la de pollancre, més lleugera Els esclopers, en colla, plantaven els bancs de buidar als boscs durant el bon temps Hi hagué també obradors mecànics, especialment a l’Alt Empordà Figueres, Bellcaire