Resultats de la cerca

La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per Petrarca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Prozesa Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Juanjo Puigcorbé, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini, Felipe G de Paco MUNTATGE Anastasi Rinos INTERPRETACIÓ Juanjo Puigcorbé Joan, Alícia Orozco Cristina, Francesc Albiol Pau, Ricard Borràs Torras, Mercè Molina Laura, Josep Maria Loperena el pare, Vicky Peña Helena, Lali Seogorb Neus, Joan Borràs, Carme Elias, Assumpta Serna, Sílvia Munt, Rosa Novell, Pep Fortuny ESTRENA Barcelona, 21051981, Madrid, 27111978 Sinopsi Uns alumnes de l’Institut del…

Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com  El Correo Catalán , Las Noticias i…

Vida i obra De condició humil, tota la vida feu de pagès Fou conegut, sobretot, amb el nom de Tià de sa Real , possessió en la qual els seus pares feien de masovers Adquirí fama de bruixot, perquè, segons la tradició oral, feia prediccions que es complien, endevinava fets ocults i obrava altres prodigis A més, la seva gran facilitat per a improvisar versos feu que, des de ben jove, participés en els combats de glosadors, en què vencé repetidament oponents d’anomenada, la qual cosa li donà un gran prestigi en el medi rural on visqué En l’ Aplec de rondaies mallorquines , Antoni M Alcover…

Una versió en 16 actes, titulada Comedia , s’ha conservat en una edició que hom suposa feta a Burgos el 1499, i en dues més Toledo, 1500, i Sevilla, 1501, en les quals una carta inicial indica que l’autor trobà fet el primer acte, i un acròstic final diu que l’obra fou acabada per Fernando de Rojas Les edicions posteriors afegeixen que el primer autor fou Juan de Mena o Rodrigo de Cota, duen un pròleg plagiat de De remediis utriusque fortuna de Petrarca, introdueixen el mot Tragicomedia i amplien el final fins a un total de 21 actes Basada en el vell tema dels amors irregulars facilitats per…

De la seva producció prop de 250 obres es conserven solament fragments aïllats

Inicià els seus estudis de cant el 1914 al Conservatori de Madrid, i després els continuà al de Milà Debutà al Teatro Real el 1916 amb Els pescadors de perles de Bizet i després ho feu a Milà amb Cavalleria rusticana Inicià una important carrera operística, que portà a terme en teatres espanyols i italians, fins que el 1925 aparegué al Teatre Tívoli de Barcelona amb la comèdia lírica de Lambert Por una mujer Poc després, especialitzat en el gènere líric espanyol sarsuela i comèdia, formà part de la Compañía Lírica Nacional, amb la qual actuà arreu de l’Estat…

Participà en la guerra numantina 134-133 aC i formà part del cercle hellenitzant dels Escipions Escriví trenta llibres de Sàtires , dels quals només han pervingut 1300 versos Fou l’autèntic creador del gènere de la satura , o sàtira, i li donà la forma mètrica i el llenguatge definitius Influït per la comèdia àtica antiga i per la diatriba cinicoestoica de l’hellenisme, seguí, en la forma, una evolució que va de la polimetria emprada per Enni a l’hexàmetre Ric de possibilitats expressives, amb uns tons que recorden la comèdia plautina, vigorós en la invectiva i el…

Vida i obra D’ascendència noble, fou cavaller de l’orde de Montesa, del qual fou tresorer Firmava amb el nom Pascual Ruiz de Corella perquè una herència l’obligà a portar aquest cognom És autor d’una dotzena de poesies festives i encomiàstiques en castellà, algunes de les quals s’han perdut Collaborà en les festes centenàries de sant Vicent Ferrer amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia 1755 Escriví també la comèdia El amparo universal y patrona de Valencia , l’ Entremés nuevo de ciega i el sainet La crítica discreta y el crítico socarrón 1752, que…

Vida Estudià art dramàtic a Barcelona i treballà a Ràdio Barcelona i en les companyies de Carlos Lemos i Rafael Rivelles Excellí en els drames Maria Rosa , d’Àngel Guimerà, al costat de Núria Espert 1963, i en La dama enamorada , de Joan Puig i Ferreter, al costat de Teresa Cunillé El 1942 s’inicià en el món del doblatge, que prosseguí a Puerto Rico, on es traslladà el 1951 contractat com a cap de programació d’una emissora radiofònica fins el 1954, any en què ingressà a Radio El Mundo, i treballà després en el doblatge, el teatre i la televisió, per a la qual dirigí el doblatge de les sèries…