Resultats de la cerca

Cap de comarca, Albocàsser Situada a l’E de la ratlla d’Aragó i del riu de Montlleó, el seu límit septentrional és la mola d’Ares 1317 m i els tossals d’Orenga i de la Barbuda a l’E, el límit és la serra de Sant Joan i el tossal de Saragossa al S, les serres d’Espareguera i de Montardí La comarca és drenada principalment per la rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu de Montlleó, que neix al S de la comarca i després de recollir dos afluents gira a l’E i s’uneix a la rambla Carbonera prop de la Torre d’en Besora formant la rambla de la Viuda, afluent del Millars…

La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…

Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970

Comprèn els materials eocènics corresponents als municipis de la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà entre la primera costa estructural del sector prepirinenc adossat als Pirineus hercinians i l’escarpament tectònic que clou pel N el sinclinori dels Prepirineus Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s’inicien les terrasses del Llobregat, amb argiles i margues d’on parteixen els glacis d’erosió que davallen de les costes calcàries La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, de característiques morfològiques similars, també ha estat…

Sovint és originat per un procés d’excavació produït pel descens del nivell de base, la qual cosa augmenta la potència excavadora del riu Als Països Catalans n'hi ha abundants exemples, com ara el pas de Collegats, a la Noguera Pallaresa, el del Ter, a les Guilleries, o l’avenc del Xúquer, a la Vall de Cofrents

La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…

La geografia Cap de comarca, Sagunt 58287 h 2003 La serra de la Calderona a l’W-SW i les derivacions de la serra d’Espadà serra d’Almenara al NW són les dues cadenes que delimiten la comarca i enclouen la vall del Palància al centre les dues cadenes s’inicien perpendiculars a la costa i paralleles entre elles són derivacions triàsiques, de distribució i orientació sovint confuses, i amb elevacions considerables dins la comarca a la serra de la Calderona, el Garbí 670 m i la mola de Segart 565 m, i a les derivacions de la d’Espadà, la Creu de Quart 346 m Els terrenys plans es distribueixen…

La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen la ratlla…

La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del…

La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats…