Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
subestructural
Geomorfologia
Dit del relleu format per la lleu dissecció d’una capa de materials durs alliberada, pels efectes de l’erosió, de la capa menys dura que la cobria anteriorment.
Són característics de certes conques de sedimentació amb capes horitzontals o gairebé horitzontals Els cims dels relleus resultants són sovint tangents als estrats superiors de la capa dura restant
Maule
Riu
Riu de Xile, a la regió homònima (282 km).
Neix als Andes llacuna de Maule i desemboca al Pacífic a Constitución, després de travessar la Serralada de la Costa Forma una de les conques més importants de Xile
transtensió
Geologia
Tipus de deformació consistent en una combinació de cisalla simple transcorrent i extensió perpendicular a la zona de cisalla.
Pot donar-se a escala regional o a escala local, com per exemple en inflexions o zones de relleu amb falles i zones de cisalla La transtensió sol generar conques sedimentàries
les Garrigues
Comarca del Llenguadoc, Occitània, als departaments francesos d’Erau i de Gard, al SE de les Cevenes.
Constituïda per baixos altiplans calcaris, és drenada per l’Erau i per afluents del Roine Pel que fa a l’agrícultura és una comarca pobra, només hi són conreades petites conques fèrtils fruiters i vinya
corrent equatorial
Geografia
Corrent superficial situat a prop de l’equador que va d’E a W.
A les diferents conques oceàniques, a prop de l’equador i lleugerament desplaçats cap al N, es poden observar dos corrents que van d’E a W, el corrent equatorial nord i el corrent equatorial sud
Petita Polònia
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, situada al sector sud-est del país, en la part alta i central del riu Vístula.
Inclou gran part dels Carpats polonesos, les conques de Sandomierz i Oswiecim i la meseta de la Petita Polònia, que forma la regió de roca calcària del Jura de Cracòvia-Częstochowa Cracòvia és la ciutat principal
serra de Queralt
Serra
Alineació muntanyosa (851 m alt. al turó del castell de Queralt) d’Anoia, orientada E-W, dins la Serralada Prelitoral Catalana, al límit amb la Depressió Central, entre les plataformes tubulars del bloc de Gaià, al S, i l’alta Segarra.
Juntament amb la serra de Brufaganya separa les conques del Llobregat i l’Anoia rieres de Tous i Miralles i del Gaià riera de Bellprat i barranc de Sant Magí Al seu cim s’aixeca el castell de Queralt
conca de Dellà
Conca de Dellà amb els pobles de Gavet de la Conca (dreta) i Fontsagrada (esquerra)
© Fototeca.cat
Sector de la conca de Tremp
, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que rep aquest nom per contraposició a la conca de Deçà
, on hi ha el cap de la comarca, Tremp.
El centre d’aquest sector és la vila d’Isona, al municipi de la qual anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d’Orcau i Sant Romà d’Abella
Spessart
Regió
Regió d’Alemanya que comprèn la part de Baviera i de Hessen que s’estén entre el Main (a l’est, sud i oest) i el Kinzig (al nord).
Montuosa i boscosa, té una zona de 900 km 2 que ha estat declarada parc natural, i es converteix com més va més en zona de vacances dels grans centres de població de les conques del Rin i del Main
Selva de Bohèmia
Massís
Sistema muntanyós situat entre Baviera i Bohèmia i que constitueix un dels quatre massissos que voregen el quadrilàter de Bohèmia.
D’uns 250 km de longitud i amb una altitud màxima de 1457 m a l’Arber, i coberta per un dels boscs més espessos d’Europa, és la partió d’aigües entre les conques del Danubi i de l’Elba