Resultats de la cerca

Competí representant el gimnàs Luis Romero i el Club Constància Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1952, 1954 i campió de Catalunya amateur de pes pesant en tres ocasions 1952, 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola amateurs També competí com a púgil professional Es retirà invicte després de lesionar-se la columna vertebral El 1980 fou nomenat secretari executiu de l’Agrupació Espanyola d’Exboxejadors i al cap d’un any n’ocupà la presidència

Fou davanterr i s’inicià en l’Unió Sport Club Llagostera Després fitxà per l’UE Girona 1929 Jugà al Girona els anys trenta 1930-35 i 1936-40, i fou l’autor del primer gol en partit oficial de l’equip gironí Es proclamà campió de grup de tercera divisió 1934 i campió del grup 2 de segona divisió 1936 També jugà amb el CE Sabadell 1935, el Club Esportiu Constància d'Inca 1940 i l’UE Llagostera 1941-49 El 1936 formà part de la selecció catalana

El primer ministre turc, Bülent Ecevit, anuncia el trasllat a Ankara de Cevat Soysal, el segon en l’organigrama de l’organització kurda PKK, que va ser arrestat a Moldova en circumstàncies no aclarides, en una operació similar a la que va permetre l’arrest d’Abdullah Öcalan Soysal gaudeix, des del 1985, de l’estatut de refugiat polític a Alemanya i viu normalment a Möenchengladbach El Govern alemany assegura que té constància de la militància de Soysal al PKK però no que sigui dirigent de l’organització

Hi ha constància documental que el cardenal Rolin li encarregà, el 1474, el cartó per al tapís de la Vida de la Mare de Déu per a l’església de Notre-Dame de Beaune, on encara es troba Investigacions portades a terme durant el s XX l’identifiquen com a autor de les pintures murals de la Capella Daurada de la catedral d’Autun que representen la Processó de Sant Gregori i de la decoració de la capella Rolin de la catedral d’Autun, on destaca la Resurrecció de Llàtzer

En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum , prop d’un modern forn de calç L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell No hi ha constància de la seva comunitat a partir del s XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles

L’interès per la història social a la Gran Bretanya i l’escola de Les Annales francesa han estat orientacions decisives en aquest camp El contacte amb l’antropologia ha estat decisiu a l’hora de subratllar la importància de les manifestacions de les classes populars i de les parts ignorades de la vida d’aquestes societats per tal com no n'ha restat constància escrita Per la seva banda, la història ha facilitat a l’antropologia l’estudi del present en les societats complexes, on fins ara solament s’arriscaven a emprendre en sectors molt limitats i més o menys tancats

Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau

Aquesta església, situada a l’extrem d’un contrafort que davalla del coll de les Moles, és un dels santuaris marians més cèlebres del Vallespir És documentat des de l’any 1267, en què el noble Guillem Hug de Serrallonga feu un llegat de 10 sous a l’església de Santa Maria del Coral Al segle XVII hi ha constància de l’existència d’una confraria de la Mare de Déu del Coral La parròquia de Prats hi celebrava una processó anual i el mateix feien altres parròquies veïnes Durant els segles XVII i XVIII el santuari es refeu totalment

Era la capella del castell de Terrassa, tal com consta en un document de l’any 1303, que parla de la “capella sancti Fructuosi constructa in villa Palatí Terracie” El primer esment documental de què tenim constància és de gairebé un segle abans, concretament de l’any 1206 i la seva condició parroquial es troba testimoniada el 1243 Al començament del segle XIV estava tan malmesa que amenaçava ruïna tal com llegim en un document de l’any 1333 “ipsa capella per nimia vetustate minatur ruine” De tota manera subsistí fins a la darreria del segle XVI