Resultats de la cerca

Fou editada per una cooperativa de llicenciats en Educació Física formada per Paco Seirullo, que en fou director, Antonio Sánchez, Josep M Povill i Rafael Martín, amb la intenció d’oferir formació continuada als professionals de l’educació física Oferia articles originals i traduccions de revistes estrangeres De periodicitat bimestral, el 1994 passà a mans d’una editorial de la Corunya És accessible en versió digital

Jugà amb el Club Petanca Ripollet, el CP Sant Damià-Cooperativa del Peix i el Club Petanca Prat, i guanyà el Campionat de Catalunya de clubs en diverses ocasions Formà part de la selecció catalana i espanyola, amb les quals guanyà sengles medalles de bronze als Campionats del Món i d’Europa Ha estat campió de Catalunya individual i campió d’Espanya de dobles

De l’estació enològica de Reus passà a dirigir la de Felanitx 1913-22 El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí Cap del servei agronòmic de les Balears 1932-48 i gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor 1927, de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla 1937 i de la Tafona Cooperativa de Sóller

Fou, fins al juliol del 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE 1905, afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida 1907 —la més important de l’illa— i de la de producció La Hormiga 1931 Foren els seus principals dirigents els germans Joan i Miquel Montserrat Parets

La seva producció es dividí en dos períodes, el primer l’any 1930 i el segon entre el 1955 i el 1982 En el primer cicle fabricà sis models de motocicleta En el segon creà un model propi de motor Gamo de 49 cc i 65 cc Seguidament, llançà el model Sport A partir del 1970 l’empresa es transformà en cooperativa local i se centrà novament en la fabricació de bicicletes

Els dirigents principals foren Cebrià Gay i Regina Lamo Participà en el Primer Congrés Nacional de Cooperatives Barcelona 1913 i collaborà activament en l’organització del segon congrés, celebrat a Madrid pel maig del 1921 El seu òrgan de premsa fou “La Cooperación” València El 1928 fou reorganitzada, i posteriorment, sota l’impuls de Genovès i la cooperativa La Artesana, es refeu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles el 1934

Donava feina a les cosidores, funcionava com una cooperativa de materials per a la costura i oferia formació en tall de patrons i confecció de vestits a les noies A més, la formacio d’un “secretariat"  brindava el suport necessari en qualsevol tipus de gestió o consulta de les obreres associades El Patronat tenia el suport del bisbe Laguarda i de mossèn Josep Ildefons Gatell , i estava situat a la residència de monges franciscanes del carrer de Montcada

Fou un dels fundadors de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears 1899 i el primer president de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya 1920-23 Impulsà sobretot l’Associació d’Estudis Cooperativistes 1914 i la creació d’una Societat Cooperativa d’Habitatges 1919 Unit al partit radical, fou regidor de Barcelona 1917-20 Presidí l’Ateneu Enciclopèdic Popular 1928-32, del qual havia estat un dels fundadors És autor de La cooperación catalana 1927

Fou iniciada per una cooperativa de llicenciats en educació física que ja publicava la Revista de educación física Ofereix articles originals i d’altres traduïts de les millors revistes d’entrenament esportiu d’Europa i dels Estats Units En els seus inicis estigué dirigida per Paco Seirullo i hi han collaborat els millors especialistes d’entrenament esportiu del moment De periodicitat bimestral, des del 1994 passà a una editorial de la Corunya És accessible en versió electrònica

El terme s’estén en la seva major part a la dreta del Túria, i és accidentat al S per una sèrie de turons les Rodanes la Rodana Gran, 345 m alt la Rodana del Pic, 321 m la Rodana Parda, 237 m, on es localitza el bosc unes 1 000 ha i el matollar Predominen els conreus de secà, dedicats sobretot a la vinya, i també a arbres fruiters albercoquers, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, a la zona pròxima al Túria, ocupa unes 500 ha, ampliades darrerament amb aigua de pous l’horta produeix cebes, blat de moro, hortalisses i tarongers Hi ha una important cooperativa hortofrutícola d’àmbit…