Resultats de la cerca
Es mostren 887 resultats
Sebastià Garcia i Martínez
Historiografia
Historiador.
A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vicerector de la Universitat Literària de València És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern 1968, El patriarca Ribera y la extirpación del erasmismo valenciano 1977, Valencia y la Casa de Austria 1975, Bandolers, corsaris i moriscos 1980, el tercer volum de la Història del País Valencià 1975, en collaboració amb altres autors Escriví també diversos…
Chinon
Localitat
Localitat del departament d’Indre i Loira, a la Vall del Loira, França, situada vora el Vienne.
Centre turístic És coronada pel gran castell, format en realitat per tres fortaleses el Château de Saint-Georges segle XII, construït per Enric II d’Anglaterra, el Château du Milieu amb el Pavillon de l’Horloge segles XI a XV i el Château de Coudray segles XII-XIII A la cruïlla anomenada Grand Carroi hi ha un bon nombre de cases dels segles XV i XVI Destaquen les esglésies de Saint-Mexme, amb nau del segle X i nàrtex del segle XI, i la de Saint-Maurice segle XII Fou habitada abans de la conquesta romana de la Gàllia Al segle V fou ocupada pels visigots, i posteriorment segle X…
barca del bou
Transports
Barca de pesca d’aparell llatí, molt emprada a les costes catalanes.
Juntament amb una altra d’igual amb la qual formava la parella del bou , servia per a pescar amb l’art de bou Duia roda a proa i popa, ambdues arquejades i la de proa sobresortia per damunt la regala i anava coronada pel cap de mort la quaderna mestra tenia la forma d’una U, i el buc portava escues El seu aparell era constituït per un pal mestre molt inclinat cap a proa, pel bauprès, la vela llatina i la pollacra, però hom hi podia afegir un pal de mitjana amb una petita vela llatina La barca de bou tenia coberta amb quatre escotilles, molinet, bugueres amb embornals, orla amb…
mausoleu

Mausoleu d’Emir Gur, a Samarcanda (Uzbekistan)
© Fototeca.cat-Corel
Arquitectura
Tomba monumental.
El nom procedeix del monument funerari, considerat una de les set meravelles del món, que Mausol, sàtrapa de la Cària 377-353 aC, feu bastir per a ell a Halicarnàs Iniciat en vida seva, fou continuat per la seva germana i muller Artemísia Hi collaboraren artistes molt famosos Escopes, Leocares, i, per les reconstruccions ideals que n'han estat traçades, hom suposa que era una mola de planta quadrada, amb un basament alt, damunt el qual s’alçava una piràmide coronada amb una quadriga amb les estàtues dels monarques conservades, juntament amb els frisos del combat de les amazones,…
Pavellons de la Finca Güell

Aspecte exterior dels pavellons de la Finca Güell
© Maria Rosa Ferré
Conjunt arquitectònic de dos edificis, la casa del porter i les cavallerisses, construïts per Antoni Gaudí entre el 1884 i el 1887, dins la Finca Güell, a l’actual avinguda de Pedralbes de Barcelona.
La casa del porter està distribuïda en tres cossos coronats amb cúpules, que tenen funció de ventiladors i xemeneies, cobertes de trencadís Les cavallerisses són un espai rectangular, subdividit mitjançant arcs parabòlics transversals de maó, i es cobreixen amb una cúpula hiperboloidal coronada per un templet Una gran porta de ferro forjat que representa un drac alat, originalment policromat, uneix els dos pavellons En aquest conjunt Gaudí combinà l’estètica àrab amb l’art japonès, i per primera vegada utilitzà la tècnica del trencadís ceràmic per a recobrir parets El 1956 la…
Estadi Olímpic de Montjuïc

Vista de l’Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona), en primer terme
© C.I.C. - Moià
Esport general
Estadi esportiu de Barcelona.
Fou construït arran de l’Exposició Internacional del 1929 de Barcelona per l’arquitecte Pere Domènech i Roura Entre els anys 1986 i 1989 els arquitectes V Gregotti, F Correa, A Milà, J Margarit i C Buxadé el reformaren i només en conservaren la façana Pel que fa a les reformes, hom enfonsà el nivell de les pistes per tal d’augmentar la capacitat d’espectadors i substituí les graderies per una estructura de formigó, coronada per una gran marquesina metàllicaEl 1997 fou utilitzat provisionalment com a camp oficial del RC Espanyol de Barcelona després de l’enderrocament i la venda…
Cristina I de Suècia
Història
Reina de Suècia (1632-54).
Filla de Gustau II Adolf, succeí el seu pare a sis anys, i el consell de regència fou presidit per Axel Oxenstierna El 1650 fou coronada reina de Suècia, i sota el seu regnat Suècia es convertí en la primera potència bàltica El desori administratiu, el luxe i les tendències catòliques de Cristina l’enfrontaren amb els protestants i l’obligaren a dimitir 1654 a favor del seu cosí Carles X Viatjà per Europa, es convertí al catolicisme i conspirà contínuament per assolir el tron de Nàpols, el de Suècia 1660 i el de Polònia 1667 Establerta definitivament a Roma, combinà la seva…
Michael Douglas
Cinematografia
Actor i productor cinematogràfic nord-americà.
Fill de Kirk Douglas, produí One Flew Over the Cuckoo's Nest 1975 Posteriorment desenvolupà una sòlida trajectòria com a actor coronada amb l’Oscar per Wall Street 1987 Altres films que ha interpretat són The China Syndrome 1978, The Star Chamber 1984, A Chorus Line 1986, Fatal Attraction 1988, Shining Through 1991, Basic Instinct 1992, Disclosure 1994, The Gost and the Darkness 1996, A Perfect Murder 1998, Traffic 2000, Don't say a Word 2001, One Night at McCool’s 2001, It Runs in the Family 2003, i The In-Laws 2003 També ha seguit desenvolupant la seva activitat com a productor…
Sant Miquèu de Vilamòs
Art romànic
Situació Una vista de l'exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, la part superior del mur del qual és coronada per un fris d’arcuacions cegues F Junyent-A Mazcuñan La capella s’assenta dalt un turó, situat a uns 500 metres de la població, vers llevant, en un indret enlairat a mà dreta de la Garona i protegit per la muntanya de Peguèra e Sodeveda Mapa 148M781 Situació 31TCH135358 Hom hi va per un camí que s’inicia davant mateix d’un camp de futbol, vorer a la població i a redós de les ruïnes del castell El seu recorregut fins als peus del turó, on és…
Can Castells
Gran casal de Canovelles (Vallès Oriental), al NE del municipi.
Situat al costat de l’església parroquial de Sant Feliu, fou possessió del llinatge dels Magarola, els quals, aprofitant un pas de comunicació amb els murs del temple, arribaren a tenir l’única tribuna familiar de l’església A Can Castells visqué desterrat l’austriacista Jeroni de Magarola, comtat dels Quadrells , i hi morí l’eclesiàstic Benet de Magarola i de Castellví La casa deu el seu nom a la família de masovers que se'n féu càrrec a partir del 1683 Els Magarola mantingueren la propietat fins a l’inici del segle XX De façana allargada, és construït amb coberta a dues aigües horitzontal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina