Resultats de la cerca
Es mostren 1128 resultats
Salvador Noguera
Música
Compositor.
Era sacerdot Fou mestre de capella del Collegi del Corpus Christi Deixà una àmplia producció religiosa, que comprèn misses, magníficats, motets, villancicos , etc, sovint per a solistes, cor i orquestra
Isidre Escorihuela
Música
Compositor i mestre de capella valencià.
Succeí Benet Buscarons com a mestre de capella de la catedral de Tarragona el 6 d’octubre de 1672 El 1686 era mestre de capella de la collegiata de Xàtiva Diverses vegades feu oposicions, sense èxit, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Documentat com a mestre de capella de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant el 1690, hi ha notícies que l’any següent era novament a la seu tarragonina El 1696 tornà a la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, i hi ocupà el càrrec de mestre de capella fins a la seva jubilació, el 1716 Hi ha hagut alguns…
Emmanuel de Las Cases
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Historiador occità de llengua francesa.
El 1815 anà amb Napoleó a Santa Helena, on escriví el Mémorial de Sainte-Hélène 1822-23, corpus del pensament polític i militar de Bonaparte, però discutible, perquè Las Cases sovint en modificà les opinions
Andrònic de Rodes
Filosofia
Filòsof grec peripatètic (documentat vers l’any 70 aC).
Conservà el Corpus Aristotelicum , recollit primer per Apellicó i portat després a Roma per Sulla com a botí de guerra Emprà per primera vegada el nom de metafísica per a designar la “filosofia primera” d’Aristòtil
Francesco Accursio
Dret
Jurista italià, d’origen florentí, professor a la Universitat de Bolonya.
Autor de la Magna Glossa , recull sistemàtic de les anotacions i els comentaris al Corpus Iuris i d’altres fets per glossadors precedents i contemporanis obra de gran transcendència, fins i tot per a l’administració de justícia
Irneri
Història del dret
Jurista italià.
Conegut també per Warneri o Guarneri , fou professor de dret a Roma Estudià el corpus de Justinià, féu del dret una ciència autònoma i donà origen a l’escola dels glossadors Entre les seves obres es destaca la Summa codicis
Francesc Peñarroja i Martí
Música
Músic.
Estudià al seminari de Tortosa i al conservatori de València, on més tard fou catedràtic d’harmonia i de composició Fou mestre de capella del Collegi de Corpus Christi des del 1909 Compongué nombrosos motets, un Magnificat a dotze veus i obres didàctiques
avalot dels Segadors
Història
Tumult ocorregut a Barcelona el 12 de juny de 1636, en circular la brama que un grup de segadors havien estat obligats a fer-se soldats per Joan Agustí Forès, cavaller que volia reclutar una companyia de vint-i-cinc homes, en canvi dels quals el rei li havia promès el càrrec de veguer.
Els segadors assaltaren la casa de Forès i la saquejaren llur actitud obligà les autoritats a empresonar Forès —per a salvar-li la vida— i a alliberar els segadors presos És considerat un precedent de l’avalot del 1640 el Corpus de Sang
al·lopregnà
Química
Hidrocarbur saturat, d’estructura esteròidica, isòmer geomètric del pregnà, en el qual els cicles A i B estan fosos en posició trans
i l’hidrogen del carboni 5 està orientat en α esteroide
).
El seu esquelet i les seves particularitats estructurals es retroben en nombrosos esteroides naturals molts amb propietats hormonals, aïllats principalment, adés de la zona cortical de les glàndules suprarenals, adés del corpus luteus , de la placenta o de l’orina de mamífers femella prenys
Joan Baptista Plasència i Aznar
Música
Músic.
Fill de Marià Plasència i Valls, estudià al conservatori de València i fou organista de les esglésies de Sant Bartomeu i de Corpus Christi Deixà nombroses misses, com la coneguda amb el nom de Les campanades , un Miserere, dos Magnificat , alguns motets i una Cançoneta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina