Resultats de la cerca
Es mostren 2855 resultats
correntòmetre
Geografia
Aparell per a mesurar la velocitat i la direcció dels corrents marins.
El funcionament dels més senzills és basat en la combinació d’una hèlix per a mesurar la velocitat i un penell que orienta l’aparell en la direcció del corrent i que va referit a un indicador magnètic També n'hi ha de funcionament electromagnètic Poden anar combinats amb radiotransmissors que comuniquen les dades que obtenen
electrocardiograma

Electrocardiograma de dotze derivacions realitzat amb un electrocardiògraf de tres derivacions simultànies (I, II, III, derivacions estàndards dels membres; aVR, aVL, aVF, derivacions unipolars, V1, V2, V3, V4, V5 V6, derivacions precordials
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Traçat obtingut amb l’enregistrament gràfic dels corrents d’acció del cor.
L’electrocardiograma del cor humà consta d’una sèrie d’ones, designades de manera successiva amb les lletres P, Q, R, S, T i U L’ona P representa l’activació de les aurícules, l’interval P-Q indica el temps de conducció auriculoventricular, el complex QRS deflexió ventricular inicial o ràpida representa la despolarització dels ventricles, i el segment S-T correspon a l’interval que hi ha entre el final de l’activació i el començament de la repolarització ventricular, la qual és representada per l’ona T L’origen de l’ona U no és ben conegut
topografia marina
Geografia
Estudi de l’elevació de la superfície de la mar respecte del geoide marí, deguda a la dinàmica oceànica.
La dinàmica oceànica, és a dir, els corrents marins i altres fenòmens com les marees, l’efecte de l’atmosfera, etc, tendeix a modificar el nivell que tindria la mar si el geoide es trobés en repòs Aquest fet permet estudiar els corrents marins mitjançant les mesures del nivell de la mar obtingudes a partir de l’altimetria
neuromagnetisme
Biologia
Electrònica i informàtica
Conjunt de camps magnètics produïts pel cervell i el sistema nerviós en general.
Si l’electroencefalograma estudia els corrents elèctrics del cervell, el magnetoencefalograma mostra els camps magnètics que aquests corrents creen Són molt febles de l’ordre de milers de milions de vegades menor que el de la Terra i es poden estudiar gràcies a dispositius com el SQUID El neuromagnetisme significa un nou mitjà per estudiar alteracions en el funcionament del sistema nerviós
treonina
Bioquímica
Aminoàcid essencial, un dels més corrents a les proteïnes, especialment a la caseïna.
La seva forma natural és la 2 S , 3 R , que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 2 5 = -28,3° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 255-257°C Hom l’obté per hidròlisi de la caseïna, i té aplicació com a complement alimentari i en la recerca bioquímica
llit fluvial
Dret
El jaç o tros cobert habitualment per l’aigua durant les revingudes corrents.
Aquests territoris són béns de domini públic
batirreòmetre
Geografia
Instrument que mesura i registra el sentit i la velocitat dels corrents submarins.
mestre Alexandre
Pintura
Pintor actiu al Rosselló, enquadrat en els corrents neobizantins dels s. XII-XIII.
En un frontal de l’església de Sant Genís les Fonts hi havia la representació del Pantocràtor amb els apòstols, signat Magister Alexander ista opera fecit
Unió Democràtica del País Valencià
Història
Partit d’ideologia democratacristiana i nacionalista de la convergència de tres corrents diversos.
Fou creat durant els anys 1962-63, i entre els seus dirigents hi havia VMiquel i Diego, RNinyoles, ESena i MViadel Un segon grup procedent de moviments cristians fou creat el 1962, amb la presència de VRuiz Monrabal, VDiego, FFayos i EEscrivà Finalment, antics membres de la Dreta Regional Valenciana s’incorporaren a la UDPV JMaldonado Almenar, JDuato Chapa, V Andreu i AEscrivà Al maig del 1964 UDPV signà un pacte amb Unió Democràtica de Catalunya per a la seva incorporació a l’Equip Democratacristià de l’Estat espanyol Al juny del 1965 celebrà el I Congrés, i el 1966 assistí a les Primeres…
corrent en jet
Meteorologia
Geografia
Corrent d’aire molt estret, de forma tubular, que té l’eix situat quasi horitzontalment a l’alta troposfera o al nivell més baix de l’estratosfera i que es desplaça cap a l’est a grans velocitats.
Els corrents en jet foren descoberts a la darreria de la Segona Guerra Mundial, quan els avions de bombardeig nord-americans, que volaven a una altura de 10000 m cap als objectius japonesos, gairebé no avançaven malgrat llur gran velocitat Dins els corrents en jet hi ha ràpides variacions de la força del vent, tant en sentit horitzontal de 10 a 100 nusos/km com vertical de 10 a 20 nusos/km, i en llurs eixos la velocitat del vent oscilla entre els 60 i els 400 nusos/km S’estenen al llarg de diversos milers de quilòmetres, i llur amplària és d’uns 100 km, a una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina