Resultats de la cerca

És autor de diverses obres narratives de temàtica infantil, com ara Àlex & Cia, detectius 1997, L’ull de la mòmia 2000, premi Vicent Silvestre 1999, Àlex & Cia, delinqüents 2003, i de temàtica juvenil, Plom, més que plom 1993, premi Bancaixa, No em pots dir adéu 1998 i Roses negres a Kosovo 2000 Ha traduït Pena de mort 1997, de Victor Hugo, i La princesa de Babilònia 1998, de Voltaire

Fill del també pilot i fundador del JCB Team, Joan Cros Brush, fou campió de Catalunya cadet 2002 i juvenil 2004, campió de Catalunya MX Open 125 cc 2005, campió d’Espanya de Supercross Sport Series SX2 250 cc 2008 i campió d’Espanya SX2 2009 Participà en nombroses proves internacionals dels Campionats de Bèlgica, Holanda, Irlanda i França L’any 2011 deixà l’equip Kawasaki, després de sis anys, i fitxà per Honda per competir en la categoria Elite MX1

Es formà al Club Judo Condal i fou cinturó negre setè dan L’any 2000 assolí la categoria d’àrbitre internacional, que ha exercit als Jocs Olímpics de Pequín 2008, de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016, en vuit Campionats del Món, en divuit Campionats d’Europa i en el World Masters de Judo celebrat a Corea del Sud, entre d’altres Fou reconegut per la Federació Internacional de Judo com un dels deu millors àrbitres del món El 2016, després del Jocs Olímpics, finalitzà la seva carrera com a àrbitre actiu i fou nomenat membre de la Comissió Europea d’Arbitratge 2016-18 El 2018 fou escollit…

Fill del teixidor Joan Barrau i Fill Cabrera de Mar, 1782 - Barcelona, 29 de desembre de 1852, el 1858 inventà un teler que podia teixir simultàniament dues peces de vellut per un sol ordit, l’una damunt l’altra Aplicà aquest invent a la fàbrica que tenia a Gràcia Barcelona, però vengué la patent del teler a la casa anglesa Lister and Co de Bradford

Realitzà els estudis eclesiàstics al seminari metropolità de València Fou ordenat de prevere al desembre del 1971 Del 1986 al 1997 desenvolupà el paper de rector del seminari metropolità de València i compaginà aquesta tasca amb l’activitat docent en Teologia Del 1998 al 2004 fou bisbe d’Eivissa El 1993 es doctorà en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou nomenat bisbe de Sant Feliu de Llobregat al juny del 2004 En la Conferència Episcopal Espanyola CEE és membre de les Comissions Episcopals d’Ensenyament i Catequesi, i de Seminaris i Universitats

Ha jugat al Numancia de Soria 1998-2002 i des de la 2006-07, l’Almería 2002-05 i el Volley Palma 2005-06 En el seu palmarès cal destacar quatre Lligues 1999, 2003, 2004, 2005 quatre Supercopes d’Espanya 2000, 2003, 2004, 2006 i una Copa del Rei 2001 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i els Jocs Mediterranis 2009, en què aconseguí la medalla de plata

Hernán Cortés conquereix Mèxic

Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música Autor del recull Rondaia de rondaies 1815, dins una línia que, iniciada per Quevedo, havia seguit en català Lluís Galiana, escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846 i l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851 L’obra d’Aguiló i Cortès, escrita en la forma dialectal mallorquina, és més interessant més pel seu caràcter folklòric que no pel literari

Vida i obra Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la composició i la interpretació musicals Publicà el recull Rondaia de rondaies 1815, molt reeditat al llarg del segle, que, en part, plagia l’obra homònima de Guillem ↑ Roca i Seguí Escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846, que coincideixen amb les Vàries fàbules recopilades i traduïdes per Roca i Seguí En canvi, l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851, malgrat que coincideix temàticament amb la Comèdia del misser fet míser , del mateix Roca i Seguí,…

El 1868 publicà parcialment en el fulletó de “La Barretina” la novella Les joies de la Roser , adaptació de la peça teatral del mateix títol de Frederic Soler Les ↑ joies de la Roser , estrenada dos anys abans Encapçalava la versió una dedicatòria a Soler que exposava el propòsit «d’explicar en la més extensa forma de la novella lo interessant i commovedor argument» del drama