Resultats de la cerca

Gènere liriconarratiu d’origen occità o francès, correntment escrit en versos apariats Els seus components temàtics solen ésser salutació a la dama, elogi de la seva bellesa física i moral, confessió amorosa i petició de correspondència l’argumentació pot ésser illustrada amb exemples de casuística cortesa i àdhuc amb petits contes allegòrics i sentimentals A Catalunya hom pot esmentar els dos saluts del trobador Amanieu de Sescars 1278, ~1290, els anònims titulats Lletra amorosa 1395, Precs d’amor, Requesta que féu un frare a una monja , en codolada, l’important Salut d’amor o…

S’educà a Mossul, d’on prové el sobrenom El desig de dedicar-se a la música va topar amb la desaprovació de la seva aristocràtica família, motiu pel qual fugí de casa i s’uní a un grup d’artistes i ministrers ambulants Al llarg dels seus viatges estudià a fons la música àrab i la música persa sota el mestratge de músics com Banuḡ Tamīm o Siyyāt Estigué al servei de diversos califes de Bagdad en qualitat de cantor Juntament amb dos músics més, feu un recull de cançons titulat Al-mi’at al-ṣawt al-muḫtāra 'Les cent cançons seleccionades' Arribà a ser un home molt ric i creà una escola de música…

Fou secretari de Carles VI i de Carles VII, canonge de París i canceller de Bayeux, i exercí missions diplomàtiques a Alemanya, Itàlia i Escòcia És autor d’algunes poesies líriques en una de les quals s’inspirà, en un cert moment, Ausiàs Marc, del curiós poema Livre des quatre dames , a propòsit de la desfeta francesa a Azincourt 1415, de Le quadriloge inventif 1422, en prosa, interessant debat entre França, el Cavaller, el Poble i la Clerecia, síntesi de la societat medieval, i del poema La belle dame sans merci ~ 1424, on dramatitza el més usual i cortesà tema amorós de l’època…

El lloc que la seva obra mereix dins l’arquitectura francesa no ha estat prou considerat fins a l’estudi que en féu Albert Laprade, que li atribueix una sèrie d’obres considerades fins aquell moment d’altres artistes En un principi collaborà amb LLe Vau 1660-70, amb qui treballà a Vincennes, a Versalles, al Louvre, d’on projectà la columnata ~1656, atribuïda abans a CPerrault, i al Collège des Quatre Nations, el qual acabà 1670-82 Entre el 1660 i el 1670 dirigí de fet, però sense títol, les obres de Versalles, projectant l’ampliació del palau i el Trianon de porcellana Des del 1676 hi…

Senyor del castell d’Autafòrt, la seva vida transcorregué enmig de les lluites feudals i civils d’Aquitània, al costat de prínceps de la casa de Plantagenet i en oposició als reis de França i a Alfons I de Catalunya-Aragó Fomentà la revolta d’Enric, dit del Curt Mantell, fill gran d’Enric II d’Anglaterra, contra el seu pare i, mort aquell, encoratjà el seu germà Ricard Cor de Lleó a fer el mateix Es casà dues vegades Consta documentalment que Bertran de Born ingressà al monestir cistercenc de Dalon Perigord, on passà els seus darrers dies Una gran part de les seves quaranta poesies…

Entre el 1701 i el 1726 tocà la tiorba a la cort dels Habsburg, a Viena El 1713 succeí Johann Joseph Fux com a compositor cortesà Des d’aquest càrrec s’ocupava, entre altres obligacions, de les representacions operístiques que tenien lloc durant la temporada de carnaval, indubtablement l’esdeveniment musical més important de l’any El 1729 retornà a Itàlia, i tres anys després es traslladà novament a Viena, on continuà produint espectacles per a la cort Escriví molta música teatral De les més de trenta obres destinades a l’escena destaquen les òperes Clotilde 1706 i Don Chisciotte…

Aprengué la tècnica al taller de Stefano a Verona i rebé la influència de Gentile da Fabriano, l’estètica refinada del qual continuà en els frescs avui perduts de la Sala del Maggior Consiglio al Palazzo Ducale de Venècia 1422 i de Sant Joan del Laterà a Roma 1431-32 Conreà un humanisme a mig camí entre l’ús cortesà del gòtic internacional i l’estudi de la natura i de l’antiguitat clàssica En són exemples l' Anunciació 1424-26, església de San Fermo Maggiore, Verona i la Mare de Déu i l’Infant Museo di Castelvecchio, Verona, el fresc de Sant Jordi i la Princesa 1433-38, església…

D’una família de samurais, serví un cortesà de Kyoto fins a 20 anys Decidí de dedicar-se al teatre i ingressà a la companyia Miyako-Za, de Kyoto, dedicada al kabuki Hi féu d’escenògraf, director i autor Passats els 30 anys, començà a escriure drames per a putxinellis ningyō-jōruri El 1690 s’establí a Osaka, on s’associà amb el cantant i músic Takemoto Gidayū La collaboració durà vint anys Conreà el gènere sewa jōruri , de peces protagonitzades especialment per comerciants i cortesanes El tema del suïcidi de dos amants es repeteix a Sonezaki Shinjû ‘Suïcidis d’amor a Sonezaki…

La seva activitat poètica es pot centrar entre el 1180 i el 1205 Començà essent joglar possiblement a la cort dels prínceps d’Aurenja Acompanyà el marquès Bonifaci de Monferrato en una expedició a Sicília, al final de la qual 1194 l’adobà a cavaller, tret interessant per tal com suposa l’accés a una classe social superior només per mèrits literaris Formà part del seguici del marquès quan fou designat comandant suprem de la quarta croada 1201 i assistí al setge de Constantinoble Entre les seves 26 composicions mereixen d’ésser destacades Lo carrós , elogi cortesà de Beatriu, filla…

De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Galles, futur rei Carles I La major part de la seva obra és profana Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus La seva faceta…