Resultats de la cerca
Es mostren 636 resultats
Arnau de Terrena
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354 Era doctor en drets i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó És autor d’unes Quaestiones Theologicae 1373 Se li atribueix també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí
Joaquim Juncosa i Domadel

Joaquim Juncosa i Domadel
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa fins el 1684 Topà una altra vegada…
Major de Castella
Història
Comtessa de Pallars.
Filla del comte Garcia I de Castella i d’Ava de Ribagorça Fou la primera muller del comte Ramon III de Pallars Jussà, matrimoni que fou anullat, sembla que per raó de parentiu Ramon era cosí segon de la mare de Major, el 1026 Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa
Josep Soler
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Era canonge de la Seu d’Urgell Cosí de Pau Claris, el succeí febrer del 1641 com a president de la generalitat de Catalunya Ocupà el càrrec durant cinc mesos Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona
Constança de Sogorb
Història
Senyora de Sogorb, Paterna i la Pobla.
Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller
Artau I Miró de Pallars Sobirà
Història
Tercer comte privatiu de Pallars Sobirà (1049-81), fill de Guillem II i successor (1049) del seu germà Bernat, mort sense fills.
Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d’Urgell i Ramon IV de Pallars Jussà, cosí seu També tingué conflictes amb l’església d’Urgell, per la qual cosa morí excomunicat el 1081 El succeí el seu fill Artau II
Josep Canal Viñas
Futbol
Futbolista.
Davanter, s’inicià en el BM Granollers i també jugà en el RCD Espanyol 1942-43, el Club Esportiu Europa 194344, el Real Madrid 1945-46, el Futbol Club Barcelona 1946-51 i l’Hèrcules d’Alacant Amb el Barcelona guanyà una Copa Llatina 1949, dues Lligues 1948, 1949 i una Copa del Generalísimo 1951 És cosí del també futbolista Antoni Barnils Viñas
Hug VI d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1322-25) i vescomte de Cardona (Hug I) (1332-34).
Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i hereu del seu germà Ramon Folc VII Heretà el comtat d’Empúries del seu cosí segon Ponç VI , però el rei Jaume II l’obligà a permutar-lo amb l’infant Pere en canvi de les baronies valencianes d’aquest Pego, Xaló i Laguar Participà en l’expedició de Granada 1311
Eric V de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1259-86).
Fill de Cristòfor I i de Margarida de Pomerània, fou capturat 1261, amb la seva mare i regent, per l’arquebisbe Jacob Erlandsen, que volia entronitzar el seu cosí Eric, duc de Slesvig Alliberat per la intervenció del papa i dels prínceps alemanys, governà autocràticament, però el 1282 fou obligat a signar una carta reial que inaugurà un període de reformes
Blanca de Sicília
Història
Infanta de la branca catalana regnant a Sicília.
Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Fou abadessa del convent de clarisses de Messina ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant Alliberada, anà a Catalunya, on es casà el 1364 amb el comte Joan I d’Empúries , cosí de Pere III el Cerimoniós Del matrimoni nasqué una filla, Elionor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina