Resultats de la cerca
Es mostren 1590 resultats
rodella
Història
A l’edat mitjana, insígnia de forma circular, de color vermell o, més generalment, groc, que havien de dur els jueus com a signe distintiu sobre llurs vestits.
Cal cercar-ne l’origen en algunes disposicions islàmiques dels s VIII i IX que obligaven jueus i cristians a dur vestits distints dels dels musulmans Als països cristians hi ha una disposició anàloga del concili IV del Laterà 1215 L’obligació de la rodella fou establerta per Benet XIII 1415 en una butlla que ordenava també la separació de jueus i cristians en barris independents Desaparegué al s XVIII El règim hitlerià en féu reviure l’ús sota la forma de l’estrella de David groga
miracle dels Corporals de Daroca
Història
Fet extraordinari que la tradició situa com a esdevingut prop de Llutxent (Vall d’Albaida) durant la segona revolta d’al-Azraq (1276).
Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques el rector de sant Cristòfol de Daroca Aragó, que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca,…
fejocista
Membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC).
Ranavalona I de Madagascar
Història
Reina de Madagascar (1828-61).
Succeí el seu marit Radama I 1828 i perseguí els cristians i els europeus a instàncies dels aristòcrates malgaixos que s’havien enriquit amb el tràfic d’esclaus Una reacció anglofrancesa 1845 aturà la campanya, però el descobriment d’una conjura familiar l’empenyé a perseguir altre cop els cristians i a expulsar els europeus
Epístola
Bíblia
Cadascuna de les vint-i-una cartes atribuïdes a diversos apòstols i que formen part del Nou Testament.
Ordinàriament mantenen la mateixa estructura un sobreescrit inicial, amb els noms dels corresponsals i dels destinataris i la salutació el cos de la carta, dividit sovint en un doble contingut doctrinari i exhortatiu, la longitud del qual és molt variable i una conclusió, que comprèn salutacions, consells darrers, encàrrecs personals i àdhuc una signatura personal que dóna autenticitat a l’escrit Llur gènere és mixt, intermedi entre la carta i l’epístola Hom les classifica en dos grans grups paulines i catòliques Hom anomena Epístoles paulines les catorze epístoles del Nou Testament…
Yezdegerd I
Història
Rei sassànida de Pèrsia (399-420).
Fill de Sapor III, menà una política intelligent per desfer-se del poder dels mags i parà la persecució contra els cristians, la qual cosa li valgué d’ésser anomenat bazāgar ‘el pecador’ pels mags i d’ésser lloat pels cristians Lluità enèrgicament contra la noblesa, i visqué en pau amb l’imperi Romà Sembla que fou assassinat a Khorāsān, i fou succeït per Bahrām V, un dels seus fills
polèmica
Religió
Controvèrsia per escrit entre defensors de doctrines teològiques oposades (com és ara les qüestions trinitàries, cristològiques, etc., que suscitaren una literatura molt abundant) o, sobretot, entre membres de confessions o religions diverses.
En aquest sentit tingueren molta ressonància, especialment durant l’edat mitjana, les polèmiques entre cristians i jueus i entre cristians i musulmans Les dures relacions entre cristians i jueus a l’edat mitjana produïren que qualsevol escrit que mencionava l’altra religió, encara que es proposés solament d’afirmar la pròpia, esdevingués polèmic, especialment en tractar el tema de les profecies messiàniques en són exemples, al segle XIV, el Primer del Crestià , de Francesc Eiximenis, i el comentari a Isaïes de Šělomó Astruc Entre els cristians la literatura antijueva, anònima o d’autor,…
‘Alī ibn Muǧāhid
Història
Rei de Dénia (1044-76).
Succeí el seu pare Muǧāhid ibn ‘Abd Allāh en el govern independent d’aquell territori, malgrat l’oposició del seu germà Ḥasān Havent caigut en poder dels cristians en una expedició militar a Sardenya, fou batejat, però després del rescat tornà a l’islamisme i s’hi mantingué fidel Tanmateix, servà amistat envers els cristians Signà un conveni 1058 amb el bisbe de Barcelona i es comprometé a protegir els súbdits cristians de Dénia i de les Balears a canvi del reconeixement de la seva sobirania Mantingué bones relacions diplomàtiques i correspondència amb…
batalla del Puig de Santa Maria
Història
Militar
Combat lliurat entre un gran exèrcit de sarraïns valencians i una petita host catalanoaragonesa que, a les ordres de Bernat Guillem d’Entença i Guillem d’Aguiló, defensava el puig que tenia el nom d’Enesa o de Juballa (Sebolla), i que poc després seria anomenat de Santa Maria.
La batalla tingué lloc dins l’agost del 1237, després del dia 1, potser el 7 o el 15 La derrota dels sarraïns fou total i el nombre de baixes sofertes per aquests fou molt gran, i molt petit el dels cristians Els darrers s’havien establert al Puig vers el 25 d’abril anterior amb l’objecte d’hostilitzar la ciutat de València i de madurar la seva ocupació Una llegenda tardana feia aparèixer sant Jordi combatent al costat dels cristians
Jaume Nualart i Maymí
Sociologia
Sociòleg.
Fou membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i fundador de l’Orientació Catòlica i Professional del Dependent i de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona Participà en l’organització de les Cases del Congrés Eucarístic, en la de l’Institut de Sociologia Aplicada, etc Collaborà en obres collectives sobre la Federació de Joves Cristians i la immigració a Catalunya i fou un dels primers militants que a la postguerra cercaren una catalanització de l’Església
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina