Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
Jennifer Lopez
Cinematografia
Actriu cinematogràfica i cantant nord-americana.
El 1986 debutà a My Little Girl , de CKaiserman, però la popularitat li arribà gràcies a les sèries de TV In Living Color i Hotel Malibu Després interpretà, entre d’altres, Money Train 1995, de JRuben, My Family 1995, de GNava, Jack 1996, de FFCoppola, Blood and Wine 1997, de BRafelson, Selena 1997, de GNava, Anaconda 1997, de LLlosa, U Turn 1997, d’OStone, Out of Sight 1998, de SSoderbergh, The Cell 2000, de TSingh The Wedding Planner 2001, d’AShankman, Angel Eyes 2001, de LMandoki, Enough 2002, de MApted, Maid in Manhattan 2003, de WWang, Gigli 2003, de MBrest, Jersey Girl…
Josep Vicens i Busquets
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra i ballet català.
Fill del músic Josep Vicens i Mornau, després d’haver estudiat amb el seu pare es traslladà, gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona per formar-se al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta El 1937 es presentà en públic amb el concert per a piano de R Schumann opus 54 amb la Banda Municipal de Barcelona Posteriorment, estudià harmonia i composició amb Josep Barberà, Francesc Montserrat i Josep Muset Feu concerts per tot Catalunya com a solista i també en diverses formacions de cambra Pianista amb carrera internacional, és autor de peces per a piano, música coral,…
William Forsythe
Música
Ballarí, coreògraf i mestre de ball nord-americà.
Fou membre del Joffrey Ballet de Nova York i, a partir del 1973, del Ballet de Stuttgart El 1980 inicià una etapa com a coreògraf independent per Europa i els EUA fins el 1984, que prengué la direcció del Ballet de Frankfurt i estrenà Artifact , seguida, entre d’altres, per Steptext 1985, el music-hall Isabelle’s dance 1986, Impressing the Csar 1987, The Vile Parody of Adress 1988, Eidos 1996, Quintett 1997 i Workwithinwork 1998 Ha adaptat la tradició clàssica acadèmica al moviment postmodern americà En la seva obra, la dansa es mostra com un art construït per estructures inestables, i es…
Tito Puente
Música
Percussionista nord-americà d’origen porto-riqueny, considerat el rei del jazz llatí.
Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos…
musette
Música
Antiga dansa popular francesa de caràcter pastoral, amb metres diversos i tempo moderat, caracteritzada per l’ús d’un bordó en el baix, en referència a l’instrument homònim.
Fou introduïda als ballets francesos de principi del segle XVIII, així com a l’òpera Callirhoé , d’AC Destouches obertura a Alcina , de GF Händel Bastià i Bastiana , de WA Mozart Fou també inclosa eventualment com a dansa estilitzada en les suites per a teclat, com per exemple en les Pièces de clavecin , ordre 15, de F Couperin, o a la Suite anglesa , núm 3, de JS Bach Al segle XX Selim Palmgren utilitzà aquesta forma en la seva Country dance Musette i A Schönberg la inclogué en la Suite per a piano , opus 25 Les peces de B Bartók anomenades Bagpipe Mikrokosmos , llibre 5, núm…
Sebastià Sendrós Tolsau

Sebastià Sendrós Tolsau
Federació Catalana de Ball Esportiu
Ball esportiu
Dirigent de ball esportiu.
Membre de l’Asociación Española de Baile Deportivo y de Competición 1995-2008, des del 1998 presideix el Club V6 de Ball Esportiu, el primer d’aquest esport reconegut a Catalunya i a l’Estat Espanyol Fou president de la Unió de Clubs de Ball Esportiu de Catalunya UCBEC 2002-07 i promotor de la Federació Catalana de Ball Esportiu FCBE, que presideix des del 2007 Impulsà el reconeixement del ball com a modalitat esportiva pel Consejo Superior de Deportes CSD i el reconeixement de Catalunya 2008 per la United Country Western Dance Council UCWDC, la qual cosa ha permès la…
Martha Graham

Martha Graham
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa nord-americana.
Considerada una de les personalitats més renovadores de la dansa i la coreografia del s XX, el 1927 fundà la School of Contemporary Dance, on formà els membres de la seva pròpia companyia amb la qual desenvolupà i difongué per tot el món les seves concepcions En la dansa, el seu estil volgué ésser una adaptació de gests i de posicions naturals, i en la coreografia introduí escenografies de gran sobrietat La seva obra, que comprèn més de 160 títols, conté, entre d’altres Lamentation 1930, Appalachian Spring 1944, amb música d’ACopland, i Circe 1963 Es retirà el 1964, i el 1969…
Gerhard Bohner
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf alemany.
Estudià a Berlín amb Mary Wigman i al London Contemporany Dance School Del 1961 al 1971 fou ballarí solista al ballet de l’Òpera Alemanya de Berlín El 1964 començà a fer les seves pròpies coreografies i exercí de coreògraf per a les companyies de dansa de Berlín, Colònia, Hamburg, Munic, Marsella i Essen Del 1972 al 1975 fou director i coreògraf del Teatre Estatal de Darmstadt Treballà com a coreògraf per al Nederlands Dans Theater i per al Teatre-dansa de Wuppertal El 1977 féu una reconstrucció coreogràfica del Ballet Triàdic d’Oskar Schlemmer Del 1978 al 1981 fou director i…
Norman Mailer
Literatura
Novel·lista nord-americà.
A The Naked and the Dead 1948 fa una narració vigorosa sobre la lluita entre els EUA i el Japó al Pacífic Posteriorment ha escrit The Deer Park 1955, impregnat de nihilisme existencial, i An American Dream 1965 i Why are We in Vietnam 1967, on fa una crítica aguda de la societat nord-americana, Existential Errands 1975 sobre Cassius Clay,, The Executioner's Song 1979, sobre l’execució de Gary Gilmore, Tough Guys Don't Dance 1983, de la qual dirigí una adaptació cinematogràfica l’any 1987, Harlot's Ghost 1991, Oswald’s Tale 1996, The Gospel According to the Son 1997 i The Time of…
Cecil James Sharp
Música
Etnomusicòleg i editor anglès.
Estudià matemàtiques i música a Cambridge L’any 1882 emigrà a Austràlia, on el 1889 fou nomenat organista assistent a la catedral d’Adelaide i codirector de l’Adelaide College of Music El 1892 tornà a Anglaterra Fou mestre a la Ludgrove Preparatory School 1893-1910 i director del Hampstead Conservatory 1896-1905 Centrà la seva recerca en la música popular, recerca que culminà amb l’obra English Folk Song Some Conclusions Londres, 1907 La seva contribució fou molt important per a la preservació i divulgació de cançons i danses populars angleses A la vegada, serví d’inspiració a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina