Resultats de la cerca

Fill de Guillem II Trunnus i d’Estefania Fins el 1085 restà sota la tutela del seu oncle Bernat II Del 1085 al 1097 compartí el govern amb aquest, i des del 1097 fins al 1111 regnà sol El 1108 es casà amb Ximena, filla de Ramon Berenguer III i neta del Cid, molt més jove que ell, i signà amb el seu sogre un conveni d’heretatge mutu en el cas de no tenir fills En morir sense hereu, els comtats de Besalú i de Vallespir, amb el d’Osona, que li havia portat Ximena en dot, passaren a Ramon Berenguer III

Fill d’Estanislau Poniatowski La futura Caterina II de Rússia, de qui fou amant, li féu costat com a candidat al tron de Polònia Elegit rei 1764, intentà de modernitzar les institucions, però els conservadors de la confederació de Bar s’hi oposaren 1771 Després de la primera partició de Polònia 1772 el rei perdé atribucions, però fomentà les reformes, que foren malvistes per la noblesa No participà en el segon i tercer repartiments del país 1793 i 1795, i hagué d’abdicar

Els anglesos, mitjançant l’East India Company, controlaren pràcticament el poder durant el seu regnat 1837-57 Proclamat cap de la rebellió popular que esclatà a Delhī, Bahādūr fou empresonat i deportat pels anglesos 1858, mentre que els seus fills foren executats

Tot i ésser nomenat síndic remença per la sentència arbitral de Guadalupe 1486, Ferran II, el condemnà a mort fou, però, absolt

El seu poema en dístics elegíacs De reditu suo és una exaltació de Roma

Governà pocs mesos Morí en la defensa de Palma durant el setge de les forces de Jaume I

Fill del rei Jordi I, es casà amb la princesa Lluïsa de Toscana, arxiduquessa d’Àustria, de la qual es divorcià 1903 arran dels escàndols provocats per ella, que acabà casant-se amb el músic italià Enrico Toselli En proclamar-se la república hagué d’abdicar el tron

El 1285 abraçà la causa de Pere I de Catalunya-Aragó contra Felip III de França i Jaume II de Mallorca, actitud que li valgué la confiscació dels seus béns fins a la pau del 1298 Del 1300 al 1303 fou portaveus del procurador de València Hagué de sostenir, més tard, una guerra ruïnosa contra Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, al qual devia, en morir, el 1321, una suma de 8 000 lliures, i el rei Sanç de Mallorca ordenà la venda de diversos castells seus Deixà l’heretat a la seva filla Sibilla El vescomtat de Castellnou fou finalment redimit pel rei de Mallorca Jaume III el 1336