Resultats de la cerca

Tot i que la música no fou un dels seus temes principals de reflexió, al llarg de gairebé tota la seva obra es poden trobar referències musicals Els escrits "Plusieurs silences" i "Adorno come diabolo" -publicats en Des dispositifs pulsionnels 1973- i "Musique, mutique", inclòs en Moralités postmodernes 1993, en són els moments més notables Lyotard mostrà la relació entre la consistència que el capitalisme imposava a tota cosa -el principi universal d’intercanviabilitat- i el tractament serialista dels paràmetres musicals El serialisme opera una "dessensibilització" del material musical tot…

Fou propiciat per la delegació local d’Òmnium Cultural, presidida per Joaquim Badia Molt aviat s’hi incorporà un destacat grup de joves, com ara Cesc Serrat, Joan Lluch, Pepa Font, Elisa Bassiner, Conxita Vidal, Mercè Artigues, Pep Borràs, Jaume Girona i Dolors Badia, que tingué cura de les tasques d’animació per tal d’aconseguir la participació dels menors La primera temporada 1972-73 organitzà 29 espectacles, 14 dels quals foren de caràcter cinematogràfic i s’aconseguí la xifra aproximada d’11 000 assistents A partir del 1977 i després de consolidar-se en l’àmbit local, s’…

Integra els economistes establerts a Catalunya Fou creat l’any 1954 com a secció de Barcelona del Colegio Nacional de Doctores Licenciados en Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales El 1971 es constituí com a Collegi d’Economistes de Barcelona i el 1976, després d’haver-se creat aquest any les delegacions de Tarragona, Lleida i Girona, el Consejo General de Colegios de Economistas de España delimità l’àmbit territorial del Collegi a Catalunya i Balears, on ja funcionava una delegació des del 1968 El 1978, en segregar-se la delegació de Balears en un collegi…

Fou vicepresident de la Federació Catalana de Voleibol 1970-74, que presidí els anys següents 1974-78 El 1971 formà part del comitè organitzador del III Campionat d’Europa de voleibol juvenil i el 1984 fou candidat a la presidència de la federació espanyola Fou premiat amb la insígnia d’or de la Delegació Provincial d’Esports 1974

Sisè dan en la modalitat d’hapkido Ocupà la presidència de la delegació tarragonina de la Federació Catalana de Taekwondo Dirigí el Gimnàs Esports Clemente de Valls, juntament amb Pedro Lobato Fou l’únic taekwondista tarragoní que aconseguí la medalla al mèrit esportiu El 2010 rebé el premi al millor àrbitre que atorga la Federació Espanyola de Taekwondo

Rebé el nom del púgil castellonenc Tomàs Cola Alberic Fou organitzat per la delegació catalana de la Federació Espanyola de Boxa i es disputà a la sala Iris Park Hi competiren púgils en les categories de pes mosca, gall, ploma, lleuger, superlleuger, mitjà i fort Posteriorment, la Federació Catalana de Boxa s’encarregà de la seva organització

Distingit en l’agitació política a l’Amèrica Central i a la Gran Bretanya Dirigí la delegació soviètica a Canton 1924 Fou conseller de Sun Yat-sen i participà en l’organització del Guomindang Per instigació de Chiang Kaishek fou expulsat de la Xina 1927 De retorn a l’URSS, desaparegué l’any 1951 Fou rehabilitat l’any 1956

Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm Introduí a l’Estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers

Realitzà nombroses escalades i ascensions al Pedraforca, els Pirineus i els Alps Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC des del 1912, dirigí la biblioteca 1940-46 Presidí la delegació catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM 1946-51 El 1945 fou nomenat membre d’honor del CADE, a més de ser distingit amb la medalla de la FEM

Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, que l’honorà amb diverses ambaixades Fou constructor d’obres importants, com el sepulcre d’aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori Per delegació pontifícia fundà l’orde de Montesa a Barcelona l’any 1319, i en designà els primers mestres La seva època fou la més pròspera del monestir