Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
Domènec Joan Sanllehy i Alrich
Història
Polític.
Estudià dret i milità en el partit conservador Fou diputat provincial i el 1906 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que dimití el 1908 per desacord amb el pressupost de cultura d’aquell any la seva dimissió no fou acceptada fins l’any següent i es feu efectiva el 30 de juny de 1909 Durant la seva gestió s’inicià la Reforma Interior de Barcelona Fou president de la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona i tres vegades president del Cercle del Liceu 1900-03, 1905-06 i 1909-10 Es casà amb Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i futura marquesa de…
R.B.: revista barcelonista

Portada del núm. 1 de la revista R.B.: revista barcelonista (1965)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Futbol
Publicacions periòdiques
Revista de futbol publicada a Barcelona des de l’abril del 1965.
Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i al setembre del mateix any la…
Michael Antony Davis

Michael Antony Davis
Arxiu Fundació Bàsquet Català / Arxiu E. Conde
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Conegut com Mike Davis , fitxà pel FC Barcelona com a pivot la temporada 1983-84, any que fou subcampió d’Europa En la final de la primera Lliga ACB protagonitzà un incident amb els jugadors del Real Madrid López Iturriaga i Fernando Martín, fet que desembocà en l’abandonament de la competició del seu club, en desacord amb les sancions dictades pel Comitè de Competició La temporada següent, última a les files del club, collaborà en la consecució del títol de campió de la Recopa d’Europa i del Mundial de clubs que es disputà al Palau Blaugrana Després de passar per diversos equips…
António Sebastião Ribeiro de Spínola
Militar
Política
Militar i polític portuguès.
Lluità com a voluntari en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i en la Segona Guerra Mundial, del bàndol franquista i alemany respectivament General 1966, fou comandant en cap de l’exèrcit a la Guinea portuguesa 1968-73 i cap adjunt d’estat major 1973-74 Destituït d’aquest càrrec pel seu desacord amb la política colonial de M Caetano —expressat en el llibre Portugal e o futuro —, quan aquest fou deposat encapçalà el nou règim President de la república maig-setembre del 1974, el 1975 intentà sense èxit un cop d’estat dretà Exiliat durant un temps 1975-76, des de la seva tornada es…
Ramon Sales i Amenós
Història
Economia
Sindicalista.
Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França…
Cimera del G7
Els dies 26 i 27 de juliol té lloc a Taormina Sicília la cimera del G7, en la qual es posen de manifest les grans discrepàncies entre la nova administració nord-americana presidida per Donald Trump i la resta dels governs d’estats membres la Gran Bretanya, el Canadà, França, Alemanya, Itàlia i el Japó La principal discrepància són els acords de París sobre el canvi climàtic, dels quals Trump ha manifestat reiteradament la intenció de retirar-ne els Estats Units Trump també està en desacord amb la liberalització del comerç internacional, tot i subscriure la declaració final segons…
Nicolás Redondo Urbieta
Història
Política
Sindicalista basc.
Obrer metallúrgic, s’inicià de molt jove en activitats sindicals i en diverses ocasions fou objecte de represàlies per part del règim franquista Fou responsable de les Joventuts Socialistes i, més tard, de la Unió General de Treballadors Secretari general de la UGT des del 30è congrés 1976, representà aquesta organització en diversos organismes internacionals, com l’Organització Internacional del Treball i l’Organització de Sindicats Lliures Fou membre de la Comissió Executiva del PSOE 1970-77 i diputat per Biscaia al Parlament espanyol en 1977-87, any que dimití el càrrec a causa del …
Fernando Claudín
Política
Polític castellà.
Destacat militant de les Juventudes Comunistas des del 1933 i, més tard, del PCE, després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià i accedí a l’executiva del partit Un dels inspiradors ideològics d’aquest, en fou expulsat 1965, juntament amb Jorge Semprún, per desacord sobre el caràcter —socialista o democràtic— que hauria de tenir una revolució comunista a l’Estat espanyol Després de l’expulsió, amb Semprún s’incorporà a l’editorial de l’exili El Ruedo Ibérico i impulsà la revista Cuadernos del Ruedo Ibérico El 1975 retornà de l’exili i s’afilià al PSOE És autor de Las…
Ramon Anglasell i Serrano

Ramon Anglasell i Serrano
© Fototeca.cat
Economia
Economista i especialista en administració.
Estudià a la Junta de Comerç i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1843 El mateix any entrà a la càtedra d’economia política, dret públic i administratiu de la Universitat de Santiago, de la qual, el 1851, fou nomenat catedràtic, com a substitut de Manuel Colmeiro el 1853 vingué a Barcelona per substituir Laureà Figuerola Ocupà diversos càrrecs en institucions barcelonines, com ara la presidència de l’Ateneu Català La seva única obra, Compendio de las lecciones de Economía Política dadas en la Universidad de Barcelona 1858, és una continuació del pensament proteccionista del seu…
vaga de La Canadenca
Història
Conflicte social esdevingut a Barcelona (febrer i març del 1919), originat a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro —filial de la Barcelona Traction Light and Power— el 5 de febrer per causa de l’acomiadament d’obrers; s’hi afegiren els del ram del gas i de l’electricitat (Barcelona restà sense llum).
Fou declarat l’estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts Aleshores es declararen també en vaga els obrers de la indústria tèxtil i es transformà en vaga general de Barcelona fou utilitzada la “censura roja” per tal d’impedir que la premsa pogués donar notícies tendencioses que perjudiquessin els vaguistes L’actitud transaccionista de Salvador Seguí en un míting a les Arenes 19 de març féu possible un acord i la tornada victoriosa al treball 20 de març però, el 24 de març, pel fet que els militars, en desacord amb el pacte, no havien alliberat 79 vaguistes, hom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina