Resultats de la cerca

Estudià a Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834 Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació 1848 i apòstol de la devoció al Cor de Maria Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona

El primer santuari s’edificà en un puig veí Sant Antoni Vell el 1679 i sembla que fou destruït pels francesos el 1692 L’actual fou edificat pels cònsols de la vila el 1700 Destruït diverses vegades per llamps i reedificat per la vila, és lloc de devoció popular

És esmentat ja el 1170 Santa Maria de Monte L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions l’actual fou iniciada al segle XVII La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi És un centre viu de devoció popular

És un petit edifici, ampliat al s XIX, esmentat des del 1604 al costat hi ha la casa dels ermitans i una font entre grans còdols Al peu del barranc hi ha la petita capella de Sant Joan Petit És lloc de molta devoció s’hi celebraven processons des de Cornudella

La seva obra, en hindi, Rāmcaritmānas ‘El llac de la gesta de Rāma’, inspirat en el Rāmāyaṇa , expressa la devoció fervent a Rāma, considerat eclècticament com l’encarnació perfecta de la divinitat Contribuí a implantar aquest culte al nord de l’Índia Hom li atribueix altres obres centrades en aquest culte

La congregació, constituïda oficialment el 1618, fou aprovada per Urbà VIII el 1626 Des del 1952 l’orde forma una confederació de 193 convents Tingué una gran florida al s XVIII, i la gran santa de l’orde fou Margarida Maria d'Alacoque , que estengué la devoció al Sagrat Cor de Jesús

Antic monjo budista, reduí el complex sistema neoconfucià de Zhu Xi 1130-1200 a una simple moral sintetitzada en la fórmula “la devoció a l’interior, la rectitud a l’exterior” i el conjuminà amb els principis religiosos xintoistes El seu pensament serví de base al posterior nacionalisme i al culte de l’emperador

Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya Era lloc de molta devoció El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap Es manté sencera, però sense culte des del 1936

És lloc molt frondós i ric en fonts L’església, existent al s XIV, fou reedificada el 1790 Segons una tradició, la imatge de marbre de la Trinitat es trobà sota una vella alzina, dita l’Alzina Sagrada, propera a la capella És lloc de molta devoció i s’hi fan aplecs el 16 i el 30 d’agost