Resultats de la cerca

Del 1916 al 1920 actuà a Amèrica del Sud Actuà en el cinema italià Giuliano de Medici , 1941, mexicà Bel Ami , 1947 i castellà Don Quijote de la Mancha , 1945 Marcelino pan y vino , 1954 Calabuig , 1956, etc

Fou director del laboratori d’anàlisi química de l’Institut Agrícola Català a Sant Isidre 1908-18 i dels serveis tècnics d’agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Part dels articles publicats al setmanari  L’Àpat 1904-18, que després s’anomenà Bon Seny 1919-21 —fundat i dirigit pel seu germà Manuel Raventós —, de to amè i familiar, conformen els cinc volums de Proses de bon seny 1915 És coautor del manifest d’autors catòlics Per la dignificació de la novella 1930 Publicà també  La llei de l’amor 1917 i  A un jove 1920, assaigs d’actitud moralista, el retrat rural La vida al camp Memòries…

El 1679 obtingué la plaça d’organista de la basílica de Santa Maria del Mar, on succeí al seu detentor anterior, Francesc Milà En aquest mateix centre ocupà, interinament, el càrrec de mestre de capella, entre el 2 d’agost i el 26 de setembre de 1685 En la seva necrologia es fa constar que era “home molt insigne en lo art de tocar lo orga, y únich en Catalunya” De la seva obra es conserven cinquanta-nou composicions organístiques tientos , versos i himnes, com també un villancet a dotze veus i continu, Avecilla, animada avecilla La seva producció compositiva s’insereix en la consolidació…

Estudià cant al Conservatori de Música del Liceu amb E Kemeny El 1959 debutà a Sabadell amb La bohème i dos anys després fou la Micaela de Carmen a Barcelona Més tard es presentà a Madrid i es traslladà a Alemanya, on cantà en diversos teatres, especialment a Dortmund, que acollí unes reeixides representacions d’ Il Trovatore El 1975 estrenà al Gran Teatre del Liceu Rondalla d’esparvers , de J Ventura i Tort, òpera basada en l’obra homònima de Josep Maria de Sagarra Actuà sovint a San Francisco, on cantà Carmen amb P Domingo, i també al Teatro de Bellas Artes de México, on el 1981…

Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor d’història contemporània, es doctorà amb la tesi Petits grans canvis Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta , que obtingué el premi Ciutat de Barcelona Duran i Sanpere 2006 En l’àmbit acadèmic és autor de treballs sobre els moviments socials en l’antifranquisme i la Transició Clase obrera, antifranquismo y cambio político 2008, Quan plovien bombes Els bombardeigs de Barcelona i la Guerra Civil 2008, Lucha de clases, dictadura y democracia 2011 i Hegemonías Crisis, movimientos de resistencia y…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 2000, cursà un postgrau de relacions internacionals a la Universitat de Barcelona Militant d’ Iniciativa per Catalunya-Verds  ICV des del 1997, l’any 2007 en fou nomenat responsable de relacions internacionals És vicepresident del Consell Català del Moviment Europeu, i fou el primer representant d’ICV al comitè executiu del Partit Verd Europeu, i el seu delegat al Fòrum de São Paulo Assessor de Raül Romeva  2004-08, el 2010 ingressà a la carrera diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers L’any 2014 fou elegit…

Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà en articles…

Probablement, fill de Francesc Sala Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1776, hi presentà diverses memòries, però només en fou publicada la titulada Memoria sobre el árnica de los montes 1786 Fou corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, i dirigí un quant temps el jardí de l’Acadèmia 1804

Deixeble de Reynés a Llotja Participà en l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1911 Residí uns quants anys a París 1912-33 Exposà individualment a Barcelona el 1927 Galeries Dalmau i després participà en el Saló de Primavera 1933 i 1934 i en l’Exposició Nacional de Barcelona del 1942 Establert més tard a Ceret Vallespir, tornà a exposar individualment a Barcelona Sala Gaspar el 1951 Installat posteriorment a Eivissa, passà definitivament a Palma, on una Maternitat seva és installada als Jardins de la Muralla La seva obra, influïda per Maillol, se centra en tipus de la…

És autor de la plaça de toros de la Barceloneta 1834, a Barcelona —ja desapareguda—, i de les esglésies de Vallbona de les Monges 1835 i de Pallejà 1862 Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d’un projecte d’eixample per a la ciutat