Resultats de la cerca
Es mostren 2482 resultats
estar amb l’aigua fins al coll
Trobar-se en un gran destret, estar a punt de sucumbir a dificultats econòmiques.
interdependència
Economia
Situació de relació i determinació mútua en què es troben totes les magnituds econòmiques.
Eugeni Domingo Solans
Economia
Economista.
Llicenciat en ciències econòmiques i comercials per la Universitat de Barcelona 1968, es doctorà el 1975 a la Universidad Complutense de Madrid Exercí com a professor d’hisenda pública en ambdues universitats El 1983 aconseguí la càtedra d’economia aplicada de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universidad Autónoma de Madrid, i en 1979-86 fou director del Servei d’Estudis de l’Instituto de Estudios Económicos IEE També treballà per a l’administració pública com a economista del Gabinet d’Estudis de la Comissaria del Pla de Desenvolupament…
Paul Michael Romer

Paul Michael Romer
Bengt Nyman (CC BY 2.0)
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en matemàtiques 1977 i ciències econòmiques 1978, i doctorat en econòmiques 1983 per la Universitat de Chicago Ha estat professor a les universitats de Califòrnia Berkeley, Chicago, Rochester i Stanford El 2011 s’incorporà a la Stern School of Business de la Universitat de Nova York El seu camp d’estudi se centra en l’anàlisi dels factors que influeixen, frenen o alenteixen el creixement econòmic, que identifica en el coneixement, la innovació tecnològica, la interacció i el capital humà en general teoria del creixement endogen El seu model atorga també un…
Charles Rist
Economia
Economista francès.
Professor a Montpeller i París 1913-1933, sotsgovernador del Banc de França 1926-1929 i director de l’Institut Scientifique de Recherches Économiques et Sociales ISRES Dedicat a l’estudi de la història del pensament econòmic i de problemes monetaris, es manifestà partidari de la teoria quantitativa Publicà Histoire des doctrines économiques, depuis les physiocrates jusqu'à nos jours 1909, amb ChGide, La déflation en pratique 1924 i Défense de l’or 1955
Comissió Econòmica per a Europa
Economia
Suborganització econòmica continental del Consell Econòmic i Social de l’ONU creada el 1947.
Té seu a Ginebra i és formada per quaranta estats Els seus objectius són l’enfortiment de les relacions econòmiques, l’estudi dels problemes econòmics i tecnològics d’Europa, i l’elaboració d’estadístiques tecnològiques i econòmiques Entre els seus resultats es pot citar la normalització TIR trànsit fronterer de camions Des de 1990 assumeix, com a tasca primordial, la promoció de la transició i integració dels estats excomunistes d’Europa a l’economia europea i mundial
monetarisme
Economia
Corrent del pensament econòmic que atorga una importància fonamental al diner en les fluctuacions econòmiques.
Enfront de la interpretació keynesiana keynesianisme de la determinació del nivell d’utilització dels recursos, que posava l’èmfasi principal en els aspectes reals de l’economia i que preconitzava la utilització de la despesa pública fiscal, s’ha produït darrerament una reactualització del paper de l’oferta monetària en la determinació del nivell d’activitat El cap de fila d’aquest corrent, l’economista nord-americà Milton Friedman, tot i destacant la importància de l’oferta monetària, recomana una política monetària “neutra” per part de l’estat, per tal d’impedir que els terminis entre…
terme
Economia
Període de temps establert per a l’estudi del comportament dinàmic de determinades magnituds econòmiques.
Hom distingeix el curt terme, el mitjà i el llarg, no diferenciats d’una manera absoluta, sinó amb relació al comportament de les variables suposant que l’estructura productiva no es modifiqui, o bé s’hagi d’adaptar a certs canvis no fonamentals o s’hi introdueixin canvis substancials
unitat econòmica
Economia
Cadascun dels agents o subjectes que intervenen en el procés econòmic, de l’actuació dels quals resulta un determinat nivell d’activitat econòmica.
Hom acostuma a agrupar-los, segons llur funció econòmica, en empreses, o unitats econòmiques de producció, en famílies, o unitats econòmiques de consum, i en agents de caràcter privat o de caràcter públic, segons en qui recaigui la responsabilitat de decisió La mida de la unitat econòmica condiciona el grau d’incidència que les seves decisions tindran en el mercat així, hom parla de microunitats família, empreses, l’actuació de les quals és més una conseqüència que un condicionament dels mecanismes del mercat, i de les macrounitats administració pública, monopolis,…
subvenció
Economia
Ajuda econòmica concedida a activitats o institucions determinades que, segons la procedència, poden ésser de caràcter públic o privat.
Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina