Resultats de la cerca

Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya i a la secció excursionista del Centre de Lectura de Reus A més de nombrosos estudis de geografia general i comarcal, és autor de les guies que escriví amb Joaquim Santasusagna, editades pel Centre de Lectura de Reus Les muntanyes de Prades , el Montsant i la serra la Llena 1929, Del Camp de Tarragona a l’Ebre 1931 i Les Valls del Gaià, de Foix i de Miralles 1934, textos sobre la història de l’excursionisme català i biografies com ara Mossèn Jaume Oliveres L’home preservat dels llamps de l’Aneto 1962, Norbert Font i Sagué, l’…

El 1883, amb Eduard Toda, Ramon Vidiella i altres, creà la primera entitat catalanista de Reus, i el 1886 fundà el diari reusenc Lo Sometent , que també dirigí Membre de la Unió Catalanista, intervingué en la redacció de les Bases de Manresa Nomenat alcalde de Reus 1899-1900 en el període de govern Silvela-Polavieja, fou destituït per la seva actitud independent i, de fet, abandonà la política, encara que després fou senador 1908 Es consagrà a la bibliofília i aplegà una biblioteca d’uns 40 000 volums, especialitzada en llibres de Rosembach, incunables quasi un centenar i obres editades als…

Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb una poesia en català al certamen literari de València del 1474 El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l’orde de Montesa— fins a apoderar-se de la vila per les armes, i…

Amb el desenvolupament de la farmàcia anaren apareixent diverses farmacopees a partir del s XVI farmàcia Els estats més avançats tenen farmacopea pròpia, que en alguns és publicada amb periodicitat i regularitat a la Gran Bretanya la British Pharmacopoeia, i als EUA la USP, editades cada cinc anys i en uns altres aperiòdicament La primera farmacopea dels Països Catalans fou la Concordie Aphotecariorum Barchinone 1511, que fou la segona del món, superada en antiguitat només pel Receptari Florentí 1498 La primera farmacopea espanyola obligatòria per a tot l’estat fou la…

Començà a ésser publicada el 1920, en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gozalbo, després Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral Destaquen en les seves collaboracions treballs tan importants com els estudis de dret valencià d’Honori…

Se n'han conservat les actes editades el 1957 i una curta relació de Bonastruc Desmaestre La llengua emprada en la disputa sembla que fou l’aragonès Fou convocada per Benet XIII, i serviren de minuta 24 tesis redactades per Jeroni de Santa Fe Més de 20 rabins de Catalunya i d’Aragó foren obligats a assistir-hi i a discutir els arguments de Jeroni de Santa Fe per provar que els escrits jueus avalaven la vinguda del Messies al començ de l’era cristiana, i més endavant a perfilar la personalitat i l’obra del Messies Les 7 darreres sessions es dedicaren a criticar els “errors” del…

Sembla que durant la seva joventut fou llaütista al servei de Claude de Clermont, baró de Dampierre, i, després, del vescomte de Tours Posteriorment, el 1545, entrà a treballar amb l’editor parisenc Jean de Brouilly El 1551, juntament amb el seu cosí Robert Ballard, fundà una de les cases editorials més importants de la història de la música francesa del Renaixement, Le Roy et Ballard Home culte, freqüentava els cercles intellectuals de l’Acadèmia de Música i Poesia, i coneixia alguns dels millors literats francesos del moment com P de Ronsard o JA de Baïf, i era amic personal de Roland de…

Sacerdot, fou catedràtic de matemàtiques de la Universitat de València Amb Baltasar Íñigo i Tomàs Vicent Tosca contribuí granment al foment d’aquestes ciències i a la renovació filosòfica que hi tingué lloc en el període del 1687 al 1727 segons Maians, un alumne seu fou el primer a Espanya que defensà la filosofia moderna en un acte oficial universitari A més d’algunes obres piadoses biografies, publicà una Arithmetica demonstrata 1699 A la seva mort deixà un gran nombre de manuscrits que palesen la dedicació a les matemàtiques i a l’astronomia, almenys ja des del 1681, amb un caràcter…

Parent del bisbe Eustaquio de Azara, fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i el 1808, titular Per tal de no haver d’acceptar la dominació francesa fugí a Mallorca, on signà les pastorals anticonstitucionals editades pels bisbes la majoria de seus catalanes refugiats a l’illa Com sigui que, gràcies a un préstec seu, el capità general Castaños pogué evitar que les seves tropes s’unissin a la insurrecció de Lacy, el dia de la proclamació de la constitució el 1820 fou maltractat per la multitud i amenaçat de mort Després intentà de conviure amb el nou règim, al qual dedicà una…

Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines…