Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
l’Anoia

Comarca
Comarca de Catalunya situada a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana.
La geografia Cap de comarca, Igualada Havia estat anomenada, al segle XIX, Baixa Segarra i, en el seu espai central més restringit, conca d’Òdena L’actual comarca comprèn el sector central o conca d’Òdena, una gran fossa ovalada de 500 m de profunditat on és situada Igualada part de l’altiplà segarrenc, que ocupa el sector nord i occidental de la comarca i on es troba la vila de Calaf, i el sector de Capellades i Piera, encarat a la depressió del Penedès i que pertany al Sistema Mediterrani El fons de la cubeta central es troba a 300 m, mentre que la màxima altitud de la comarca s’assoleix a…
Castell de Merlès (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Pany de mur que resta de l’edificació, el qual mostra un bonic aparell amb carreus ben disposats F Junyent-A Mazcuñan Les romanalles del castell són encinglerades dalt un tossal, situat dalt d’un turó, a la riba esquerra de la riera de Merlès, sobre l’església de Sant Martí i sota del mas Gombau, en un indret alterós dominador de la vall Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 15,9 —y 50,2 31 TDG 159502 S’hi pot anar des de Puig-reig per la carretera que mena a Prats de Lluçanès En arribar a Santa…
Castell i vila d’Òpol o Salvaterra (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’imposant altiplà acinglerat on es drecen les restes del castell i la vila reial d’Òpol ECSA - Jamin L’antic castell d’Òpol, dit més endavant Salvaterra, era a tocar de la frontera amb el Regne de França Les seves imposants ruïnes, juntament amb la població que l’envoltava, coronen una plataforma calcària i mancada de vegetació, que domina la serra que s’aixeca sobre la població Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 52’ 40,8” N - Long 2° 51’ 43,2” E Òpol és a l’extrem nord del Rosselló, més enllà de Salses Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-9 que va de Perpinyà a…
Castell de Conat
Art romànic
Situació Planta baixa de la torre sobirana, restaurada fa alguns anys, que ocupa el tercer nivell, el més alt, d’aquest malmès castell ECSA - A Roura Conat és a 5 km de Rià i es troba just a la confluència de les riberes de Noedes i d’Orbanyà, de les quals es forma la ribera de Callau El poble és emplaçat en el punt menys obac d’aquesta vall força estreta, enfondida i ombrívola Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 52” N - Long 2° 21’ 27” E Hom pot arribar al poble de Conat partint de Prada per la carretera N-116 en direcció a Andorra A 2 km, en el barri del Pont de Rià, surt la carretera D-26…
La Primera Germania
Les Germanies a Mallorca 1521-1522 “D’aquí avant no hi haurà reis, ne ducs, ne comtes, ne nobles, ne grans senyors, ans d’aquí avant a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular, e tot lo món per consegüent serà partit en comunes, així com hui se regeix Florència, e Roma e Pisa e Sena e d’altres ciutats d’Italia e de l’Alemanya” Sembla difícil creure que aquestes paraules del Dotze del Crestià de Francesc Eiximenis pertanyin a la mateixa mà que el Regiment de la cosa pública , la darrera obra, panegíric de l’estabilitat d’un govern valencià personalitzat en uns jurats i tot un…
Pontons

Els Molinots, a Pontons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Pontons és situat al límit de l’Alt Penedès amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp D’una extensió de 25,95 km 2 , és accidentat per la serra de la Plana d’Ancosa a septentrió, on el puig de les Solanes 914 m fa de partió entre el terme de Pontons, el de la Llacuna Anoia i el de Querol Alt Camp, i per les elevacions que separen la riera de Pontons de la riera de Marmellar, on hi ha el puig de Fonoll 818 m i les Roques del Salt, per on passa el límit meridional amb Aiguamúrcia Alt Camp A llevant, pel puig d’Espanya, es troba el límit amb Torrelles de…
El Palau Reial Menor de Barcelona
Art gòtic
A mig camí entre les obres desaparegudes sense deixar a penes rastre i les construccions encara dretes, el Palau Reial Menor tingué la curiosa fortuna de ser enderrocat just després d’una intensa campanya de documentació, de la qual, però, no sempre és fàcil extreure dades segures per al seu coneixement Com altres grans edificis civils de l’època, aquest tampoc no fou bastit del no-res a partir d’un projecte coherent, sinó que és el resultat d’un conjunt de fases successives, la primera de les quals s’inicià en temps dels romans D’aleshores són el mosaic de temàtica circense…
La vila de Montblanc
Art gòtic
L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…
Sant Pere de Bellver de Sió (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església, des del costat sud-est, on destaca el bonic absis romànic ornat per una filera d’arquets cecs recolzats sobre mènsules esculpides ECSA-M Cirera L’església parroquial de Sant Pere s’emplaça a la part més elevada del poble de Bellver de Sió, el qual és situat sobre un petit tossal de 400 m d’altitud, a la dreta del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG483236 Bellver de Sió és a uns 13 km de Cervera per la carretera L-303 que mena a Agramunt Al pla de l’església s’hi pot accedir amb vehicle des de la carretera JNB Història El lloc de Bellver de Sió formà part del…
Escultura a Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Presentació i situació dels conjunts La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn de Sant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe de la dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com ja ha estat assenyalat en l’anàlisi històrica I aquest fet es reflecteix a l’hora de definir els tres principals nuclis de peces escultòriques…