Resultats de la cerca

Els centres escolars de Catalunya obren per iniciar el curs 2020-21 L’elevat risc de contagis per la pandèmia de la covid-19 comporta nombroses mesures de seguretat distanciament a les aules, grups estables i considerablement aïllats, possibilitat d’interrupció de les classes per quarantena, mascareta obligatòria i permanent per als docents i els alumnes de secundària, que converteixen aquest curs en totalment atípic

Inclouen les competències necessàries per a l’adquisició dels continguts acadèmics corresponents a les diferents matèries i àrees del coneixement, les que permeten la normal i positiva relació social, tant dins la institució escolar com fora d’aquest marc, i les que preparen per a l’accés al món laboral El departament d’ensenyament, en la publicació Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori 2000, les estructura en cinc àmbits matemàtic, social, tecnicocientífic, lingüístic i laboral

Fou creada el 1968 per un grup de mestres i pares de Barcelona amb la finalitat de proveir-se de material pedagògic escolar de qualitat i a un preu assequible Amb el temps, diversificà i amplià la seva oferta en el consum educatiu, familiar i cultural També promou un gran nombre d’activitats culturals L’any 2019 tenia 48 botigues, 41 de les quals a Catalunya, 5 al País Valencià i 1 a Palma, i prop d’un milió de socis de consum i uns 580 treballadors socis de treball Els socis tenen dret d’informació, de participació en les accions socials, culturals i d’informació, i també dret a…

Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa A Sozialreform oder Revolution ‘Reforma social o revolució', 1899 combaté les tesis de…

S’inicià en gimnàstica de competició a l’Associació Esportiva l’Eixample i l’any 2000 es traslladà al Club Muntanyenc Sant Cugat Formà part de la selecció catalana els anys 2002 i 2003 La temporada 2003-04 practicà el ballet i, poc després, s’interessà per la gimnàstica estètica, i s’entrenà al CE INEF de Barcelona Formà part de la selecció espanyola de gimnàstica estètica i participà en tots els Campionats del Món entre el 2004 i el 2010

Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de la fàbrica L…

Titulat el 1873 a Barcelona Arquitecte provincial 1890 i diocesà 1894, a més d’acadèmic corresponent de San Fernando Construí la plaça de toros 1885 i el monument a Roger de Lloria 1889 de Tarragona, i la façana de la casa de la ciutat de Valls projecte del 1896 Entre les obres de restauració de monuments antics, cal remarcar l’ampliació de la sagristia de la seu tarragonina, la consolidació dels fonaments del Pilar de Saragossa, amenaçats per les infiltracions de l’Ebre, i diverses obres en el monestir de Poblet Publicà Guía Histórica y Artística del Monasterio de Poblet 1893 —de la qual…

Són de caràcter temporal i revisable al llarg del curs Foren creades mitjançant acords entre el departament d’ensenyament i determinades institucions, per a integrar-hi alumnes que, a més de retard en els aprenentatges, presenten de forma reiterada i contínua trastorns de conducta greus, absentisme injustificat o rebuig escolar L’alumnat comparteix l’escolarització entre aquestes unitats —on se li ofereixen activitats específiques adaptades a les seves característiques i coneixements— i el centre docent al qual està matriculat

 Es tracta d’un tipus d’absentisme propi d’aquells alumnes físicament presents a l’aula però que se senten aliens al procés formatiu que s’hi desenvolupa, no s’hi impliquen i no responen a les demandes o no mostren interès per allò que els ofereix l’escola perquè troben molts més estímuls engrescadors i propostes amb sentit, fora Els sociòlegs de l’educació consideren que és un símptoma clar que cal canviar i repensar algues formes i processos de la institució escolar