Resultats de la cerca

Jugador del Laietà, guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya 1928, 1929 Jugà diversos partits amb la selecció catalana i fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual aconseguí la medalla de plata al Campionat d’Europa 1935 La Fundació del Bàsquet Català l’anomenà Històric del Bàsquet Català

La capital és Fernando de Noronha 1 328 h 1980 La població, que viu de les explotacions de guano, s’ha reduït al 12% des del 1960 És colònia penitenciària

Després d’una estada a València confirmada potser per les àpoques del 1473 referents a la preparació d’una clau per als pintors, italians, del cardenal Roderic de Borja, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest, estada que, tot i que no ha estat posada en dubte, només es dedueix per unes anotacions incidentals sobre la decoració del Palazzo Vecchio de Florència i per un text ambigu del Vasari És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Fernando Yáñez, amb qui, a València, sempre collaborà Pel juny del 1506, a València, cobrà ja pel retaule de Sant Cosme…

Debutà el 1935 Casat amb la ballarina Alicia Martínez del Hoyo que des d'aleshores fou coneguda pel nom de casada, Alicia Alonso, el 1937 anà amb ella i el seu germà Alberto als Estats Units, on fins el 1948 formaren part de la companyia de l’American Ballet Theater Posteriorment, el matrimoni retornà a Cuba, on formaren la companyia de ballet Alicia Alonso, que obtingué un gran èxit mundial El 1955 obtingué caràcter oficial i esdevingué Ballet Nacional de Cuba, i Fernando Alonso en fou nomenat director fins el 1975, que, en divorciar-se, esdevingué director del Ballet de…

De formació autodidàctica, en la seva obra destaca el tractament irònic, satíric i a voltes crític dels temes representats, inspirats tant en una herència hispana les tauromàquies i les escenes de taverna com en reinterpretacions del seu passat personal i de la història de l’art La radicalització de les formes —els personatges són desmesuradament grassos— no anulla, però, la forta càrrega sensual de les imatges i una visió plaent i vitalista del món El 2000, el Museu d’Antioquia rebé 129 obres de l’artista, i s’hi inaugurà la plaça de les escultures de Fernando Botero plaza…

Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia ,…

Graduat en sociologia, fou professor en diverses universitats Santiago 1964-67, Nanterre, 1967-68, São Paulo 1968-69, Stanford 1972, etc El 1980 fou membre fundador del Partido do Movimento Democrático Brasileiro, pel qual fou senador el 1983 i posteriorment, arran de l’escissió d’aquest partit el 1988, pel Partido da Social Democracia Brasilera fins el 1992 Fou ministre d’afers estrangers 1992-93 i de finances 1993-94 del govern d’Itamar Franco El 1994 fou elegit president del Brasil al capdavant d’una coalició de centreesquerra, càrrec des d’on impulsà la liberalització de l’economia i…