Resultats de la cerca

Conegut com a Areta II , arribà al Futbol Club Barcelona el 1954 procedent del Real Oviedo Hi jugà dues temporades, participà en 30 partits i marcà 15 gols Fou l’autor del primer gol de la història barcelonista en competició europea, l’any 1955 en la Copa de Fires Posteriorment fitxà pel València Club de Futbol

Els venedors d'aquesta modalitat de venda ambulant són anomenats popularment manters Suscita una forta oposició, sobretot de fabricants i comerciants, ja que molt sovint les mercaderies són còpies falsificades i també perquè els venedors no paguen les llicències municipals per ocupació d’espai públic exigides als comerciants en fires o altres modalitats de venda ambulant

Els herbolaris tingueren molta importància a l’edat mitjana, però actualment s’han limitat al camp de la medicina popular La tradició dels herbolaris es manté força viva arreu a Barcelona hom celebra la diada de Sant Ponç 11 de maig, patró dels herbolaris, amb diverses fires d’herbes als carrers, especialment al carrer de l’Hospital

Cursà estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona En els seus inicis treballà el realisme, però posteriorment es decantà cap a un estil formal d’influències africanes i personatges estilitzats Treballa molt a Itàlia i Alemanya, on té un gran prestigi Ha participat en nombroses fires d’art contemporani a Barcelona, Bolonya, Milà, Florència i Pàdua

Deixeble de Pieter Aertsen, fou conegut entre el 1561 i el 1571, aproximadament Es caracteritza per una temàtica de mercats, de fires i de natures mortes, tractada amb valentia en la pinzellada, vivacitat cromàtica i jovialitat, que el fan precursor de Frans Snyders Són obres seves Cuina Amsterdam, 1566, Kermesse Leningrad i Mercat del peix Estocolm, 1570

Debutà com a defensa central al Futbol Club Barcelona el 9 de desembre de 1951 Una greu lesió trencà de ple la seva carrera Jugà 140 partits Fou campió de Lliga 1952, 1953, 1959, 1960, de Copa 1952, 1953, 1957, 1959, de la Copa Llatina 1952, de la Copa Eva Duarte 1953 i de les dues primeres Copes de Fires 1958, 1960

Situada dins una frondosa comarca, és un excellent centre d’enllaç amb importants fires de bestiar entre els ferrocarrils i les carreteres de l’interior del país i la navegació costanera Indústries de colorants, de maquinària i del vidre Ciutat des del 1106, ostentà ocasionalment, entre els s XIII i XIV, la capitalitat d’Escòcia cort reial, parlament i tribunal suprem

S’inicià al Júpiter 1955-58 i passà pel Comtal 1958-59 i el Futbol Club Barcelona 1959-62, amb el qual jugà 24 partits i guanyà la Lliga i la Copa de Fires 1960, abans d’anar cedit al Ceuta 1960-61 Fou traspassat al Deportivo de la Corunya 1962-64, i també jugà al Gimnàstic de Tarragona 1964-65 i el Figueres 1965-66

Inicialment prengué el títol de Difusión Sport Conté informació sobre fires esportives, novetats de roba i calçat esportiu, i articles de tècnica i economia del sector El 1989 adoptà el nom actual El 1993 inicià una nova etapa i diversificà el producte amb l’edició d’una “gaceta”, de la qual se’n publiquen 15 números l’any Des del 2010 té una edició digital

Arribà al Futbol Club Barcelona el 1964, procedent de la Fiorentina d’Itàlia Jugà al Barça com a davanter esquerre durant tres temporades 1964-67 i disputà 77 partits, en els quals marcà 30 gols Després, jugà al Sabadell 1967-69 en 35 partits, abans de tornar al seu país Fou campió de la Copa de Fires 1966 Fou trenta-sis vegades internacional amb el Perú