Resultats de la cerca

Defensa S’inicià la temporada 1942-43 al Girona Futbol Club, passà pel Reus Deportiu 1944-45 i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1946-48, amb el qual debutà a la primera divisió el 24 de novembre de 1946 i jugà 12 partits Després fitxà per la Unió Esportiva Lleida 1946-48, retornà a la màxima categoria en 10 partits més i finalment jugà al Sant Andreu 1953-54, a la tercera divisió

S’inicià al CB Sant Josep de Badalona i fitxà pel Joventut, amb el qual debutà en la màxima categoria Amb la Penya fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1955, 1958 Posteriorment fitxà pel Picadero JC de Barcelona 1960-65, amb el qual guanyà la Copa 1964 Formà part de la selecció espanyola en quinze ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 Abandonà el basquetbol per motius laborals

Davanter, fitxà pel FC Barcelona a l’estiu del 1972 procedent del Belgrano de Córdoba argentí La descoberta de la seva arribada amb papers falsos, com a paraguaià, amb els cognoms Fernández Cos, desencadenà l’“escàndol dels oriünds” Però mentre que a ell li fou admesa la documentació, a Heredia, que fitxà al mateix temps, li fou rebutjada Romangué al Barça fins la temporada 1974-75 i fou campió de Lliga 1974

Davanter, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2005-08 procedent de l’Athletic Club de Bilbao Amb el Barcelona disputà 24 partits de Lliga i guanyà un cop aquest torneig 2006, una Copa d’Europa 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i una Copa Catalunya 2007 A l’estiu del 2008 fitxa per l’Osasuna i al final de la temporada 2009 es retirà El 1998 jugà un partit amb la selecció espanyola

Començà als equips Centre Catòlic de l’Hospitalet, Club de Bàsquet l’Hospitalet, Associació Esportiva Centre-Sanfeliu, Santiago Apóstol, Bàsquet Femení l’Hospitalet i Universitari El 2001 fitxà pel Bàsquet Femení Viladecans de la segona categoria estatal i dirigí, en la mateixa categoria, el Jovent de Mallorca 2004 i el Club Bàsquet Olesa 2005, del qual portà la direcció tècnica fins a la temporada 2009-10, ja a la màxima categoria, sota la denominació de Club Bàsquet Olesa-Espanyol El 2010 fitxà pel Club Baloncesto Avenida de Salamanca i en dues temporades assolí l’…

Destacà en les categories juvenils de la seva illa natal, i l’any 2001 fitxà per l’Sporting de Portugal, amb el qual guanyà el Campionat de Lliga portuguès del 2002 L’any següent fitxà pel Manchester United, en el qual substituí David Beckham, que havia marxat al Real Madrid, i guanyà la Copa anglesa del 2004, els Campionats de Lliga anglesa del 2007 i del 2008 i la Lliga de Campions de la UEFA del 2008 El 2009 fitxà pel Real Madrid , i amb aquest equip guanyà la Copa del Rei 2011, 2014, el Campionat de Lliga 2012, 2017, la Supercopa d’Espanya 2012, la…

De família humil, començà a jugar de molt jove i ben aviat fou considerat un futbolista excepcional i fou premiat ja en les categories infantil i juvenil del futbol brasiler Amb 17 anys formà part de la selecció brasilera que guanyà el mundial dels EUA del 1994, si bé no arribà a jugar cap partit L’any següent fitxà pel PSV Eindhoven d’Holanda, on jugà durant dues temporades Fou medalla de bronze amb la selecció del Brasil als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 1996 fitxà pel FC Barcelona, equip amb el qual aconseguí la Recopa d’Europa del 1997 i el guardó de màxim…

Centrecampista, fitxà pel RCD Espanyol 1991-94 procedent del CSKA de Moscou Jugà 80 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió, i marcà 10 gols Al desembre del 1994 fitxà pel Lleida, amb el qual completà aquella temporada Fou dotze vegades internacional amb la selecció soviètica, vuit amb la CEI i vuit amb Rússia Disputà l’Eurocopa 1992 amb l’equip unificat de les exrepúbliques soviètiques i la Copa del Món 1994 amb Rússia

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona el 2005 procedent del Pallacanestro Treviso italià Jugà a l’equip blaugrana fins el 2008, any que fitxà pel San Sebastián Gipuzkoa Basket Club Amb el FC Barcelona fou campió de la Copa del Rei 2007 i disputà més de 200 partits Amb la selecció italiana guanyà les medalles d’or 1999, plata 1997 i bronze 2003 en el Campionat d’Europa, i es proclamà subcampió en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004

Defensa, començà al Palafrugell, amb el qual ascendí a la primera categoria del Campionat de Catalunya 1930-31 Hi jugà fins el 1934 Fitxà pel Sabadell 1934-37 i fou finalista de Copa d’Espanya 1935 Formà part de la selecció catalana en dues ocasions 1935-36 Al final de la guerra s’exilià a França, on romangué en camps de concentració fins que fitxà pel Nimes 1942-47 i després milità en l’Orange Posteriorment marxà a Xile