Resultats de la cerca

La idea sorgí del pintor noruec Arnulf Björndal, cap al 1961, i, entre altres, s’hi integraren els ceramistes Jaume Ribalaig i Frederic Hilario i el pintor Francesc Hernández i Móra, amb l’adhesió d’una llarga llista d’artistes locals i forans La galeria Sa Taula, inaugurada a Fornells el 1964, havia de polaritzar les mostres d’aquest grup, que, com a tal, no reeixí

L’edifici actual és del segle XVII, d’un estil gòtic tardà, i al seu costat hi ha una gran hostatgeria S'hi reunia l’ajuntament i era molt concorregut l’aplec del setembre, que encara avui se celebra amb una missa, una arrossada popular i una ballada de sardanes Al segle XV és citada la capella i la casa de Sant Ferriol, dins el veïnat de Fornells

Estudià al Seminari de Girona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i professà al seminari, al Collegi Universitari de Girona i a la Facultat de Teologia de Barcelona Es doctorà en història de l’Església amb una tesi sobre les relacions Església-Estat a l’Espanya de la segona meitat del segle XVII És també llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre corresponent de la Real Academia de la Historia Director de l’Arxiu Diocesà de Girona des del 1980, n’ha confeccionat nombrosos inventaris, i ha editat fonts i repertoris documentals del fons…

Organitzat per un grup d’artistes independents —Francesc Boadella, Fornells-Pla, López-Obrero, Jordi i JMde Sucre— sota la iniciativa de Víctor Md’Imbert Se celebrà normalment a les Galeries Laietanes, i al llarg de les seves deu edicions hi concorregueren més de cent trenta artistes, entre els quals es desvetllà la important generació d’avantguarda catalana de la postguerra, que trobà en el Saló la millor oportunitat per a donar-se a conèixer

Lluità en la primera guerra Carlina i a la segona en aquesta prengué Banyoles i derrotà els isabelins a Fornells Era conegut amb el nom de Marçal Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l’indultà, fet que li valgué el perdó quan, vençut pel general Hore, fou condemnat a mort 1849 Exiliat a França, intentà de reprendre la lluita carlina a Catalunya 1855, però fou pres i afusellat