Resultats de la cerca

Començà a treballar en el laboratori de sismologia del California Institute of Technology En collaboració amb Beno Gutenberg, elaborà 1935 l’anomenada escala de Richter per a mesurar la intensitat dels terratrèmols o, més exactament, la seva magnitud

Dirigí l’estació experimental de la fundació Carnegie a Cold Spring Harbor Nova York del 1936 al 1940 Del 1940 al 1942 treballà a la Universitat de Columbia, i a partir del 1943 dirigí l’estació experimental de genètica del Smith College a Northampton Descobrí la fotoperiodicitat i l’efecte de la colquicina en l’obtenció experimental de poliploides

Les seves obres Development of the Elasmobranch Fishes 1878 i, sobretot, Comparative Embryology 1880-81, són aportacions importantíssimes a l’embriologia del seu temps Creà una càtedra de morfologia animal a Cambridge, on era lector des del 1876, però no l’arribà a ocupar perquè morí en una escalada al Mont Blanc

Al començament de la Segona Guerra Mundial comandà el segon cos d’exèrcit britànic a França i es distingí a Dunkerque Cap de l’estat major imperial 1941-46 i conseller militar de Churchill, tingué una gran influència en l’elaboració de l’estratègia aliada durant la guerra

Exercí una gran influència en el neohegelianisme d’Oxford En The Principles of Logic 1883 continuà i perfeccionà la forma hegeliana de tractar els temes lògics propis del concepte tradicional d’aquesta disciplina, principalment les formes de judici i sillogisme S'interessà més tard per la lògica inductiva de Stuart Mill, i s’oposà, per contra, a l’utilitarisme moral, al qual contraposà la idea kantiana de bona voluntat com a principi de validesa universal En Appearance and Reality 1893 barrejà hegelianisme i spinozisme, amb un sentit místic poc hegelià, que posà la superació de les…

S’inicià en el món musical com a violinista de diferents formacions orquestrals, i entre el 1887 i el 1891 estudià al Conservatori de Leipzig Director de la Wellington Orchestrals Society, en el seu catàleg es poden trobar més de 500 obres, entre les quals sobresurten les òperes Whipping Boy and Giovanni the Sculptor 1896 i The Ship of Heaven 1933 i una dotzena de simfonies que el converteixen en un dels compositors australians més importants de la generació anterior a la Primera Guerra Mundial

Membre d’una nissaga de músics d’origen català, fou deixeble de César Franck Dirigí en diferents teatres parisencs, i exercí també la crítica musical al periòdic "L’Aurore" Des del 1921 fou el director de l’escola de música americana de Fontainebleau, i el 1928 fou nomenat vicepresident de la Societat d’Autors, Compositors i Editors de Música de França Després de la Primera Guerra Mundial dirigí diferents enregistraments radiofònics Entre les seves composicions cal destacar Ballet des fleurs 1898, que es representà 150 vegades en un any, i d’altres obres escèniques en les quals destacava…

Fou migcampista en el Dundee, el Norwich City, el Burnley i el Fulham, entre d’altres, abans de ser entrenador del Futbol Club Barcelona 1929-31 Fou conegut com Jim Bellamy i substituí Romà Forns, a qui havia ajudat en la consecució de la Lliga 1928-29, la primera de la història del futbol espanyol Sota les seves ordres, el conjunt blaugrana fou campió de Catalunya en tres edicions 1929, 1930, 1931 A part de l’equip català, dirigí diversos equips europeus, entre els quals cal destacar el Brescia

Inicià la seva formació musical de molt petit i fou alumne dels compositors Walter Parratt, James Higgs i Hubert Parry Més tard ingressà a Oxford, on el 1898 es graduà al Balliol College La seva reputació com a compositor i intèrpret començà a créixer en el període del canvi de segle i el 1914 obtingué la Càtedra Reid de Música de la Universitat d’Edimburg Tres anys després fundà l’Orquestra Reid, formació que dirigí i amb la qual oferí uns programes amb intencions pedagògiques per al públic Per a aquests concerts, ell mateix escrivia unes ressenyes sobre la programació presentada, en què…

Segon comte de Hertford 1750 Fou ambaixador a França 1763-65, lord lloctinent d’Irlanda 1765-66 i lord camarlenc de la cort 1766-82 El 1793 fou nomenat comte de Yarmouth i marquès de Hertford