Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Joan Bennett
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Era filla de l’actor Richard Bennett i germana de l’actriu Constance Bennett De primer fou la ingènua en films humorístics i d’aventures Després triomfà en el gènere dramàtic amb Man Hunt 1941, The Woman in the Window 1944 i The Scarlet Street 1945, de Fritz Lang, i The Woman in the Beach 1947, de Jean Renoir
Atelier 5
Arquitectura
Grup d’arquitectes suïssos que practicaren un estil molt influït pels plantejaments brutalistes i l’estètica de les darreres etapes de l’obra de Le Corbusier.
Format inicialment per Erwin Fritz, Sammuel Gerber, Rolf Hesterberg, Hans Hostettler, Niklaus Morgenthaler i Alfredo Pini, cal destacar-ne l’ús del formigó vist com a sistema constructiu i d’expressió estètica, que es manifesta al llarg de les seves obres Es destaquen, entre d’altres, l’Escola d’Alts Estudis de Sankt Gall, i la Colònia Halen de Berna, model d’organització d’habitatges unifamiliars agrupats
Ralph Bakshi
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Revolucionà ideològicament i tècnica el cinema d’animació amb Fritz the cat 1972 Posteriorment evolucionà dins d’aquest gènere dels dibuixos animats amb Heavy traffic 1973, Wizards 1977, Lord of the rings 1978 i American Pop 1981 Mitjançant la sàtira i comentaris polítics obrí el camí a l’animació per a adults, així com utilitzant la tècnica de la rotoscòpia donà qualitat en moviments i en el dibuix
Frederic Gisbert i Vicente
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_Frederic_Gisbert.jpg)
Frederic Gisbert i Vicente
© Família Gisbert
Ceramista.
Format amb Angelina Alòs 1958-61, entre 1961-62 feu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat 1975 Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marian Burguès” 1982
Hermann Rudolf Konrad Baumann
Música
Trompista alemany.
Estudià la trompa tardanament, després d’haver desenvolupat ja una trajectòria com a director de cor, pianista, violoncellista i bateria Després de concloure els estudis de trompa amb Fritz Huth ocupà el càrrec de solista de l’Orquestra de Dortmund i l’any 1961 es traslladà a Stuttgart Especialista en la trompa natural, ha enregistrat obres clàssiques els concerts de Mozart, en collaboració amb directors com Nikolaus Harnoncourt o Gustav Leonhardt El 1969 esdevingué professor de la Folkwang Hochschule d’Essen
Erckmann-Chatrian
Noms associats de dos novel·listes francesos que escriviren junts llur obra: Émile Erckmann (Phalsbourg, Mosel·la 1822 — Lunéville 1899) i Alexandre Chatrian
.
Dedicaren llur activitat fins l’any 1899 a evocar els costums i les llegendes d’Alsàcia Entre el 1859 i el 1860 publicaren L’illustre Docteur Mathéus, Le Bourgmaistre en bouteille, Les contes fantastiques, Les contes de la montagne , amb influències de Hoffmann, i altres En els Contes des bords du Rhin 1862 i els drames Le juif polonais 1869 i L’ami Fritz 1876 abandonen el to llegendari per una aproximació a la realitat La publicació de novelles històriques, com Madame Thérèse 1863, els donà una gran popularitat
ThyssenKrupp AG
Grup siderúrgic alemany sorgit el 1999 de la fusió de Thyssen Industrie AG i Krupp, amb seu a Duisburg i Essen.
El seu origen es troba en la fàbrica metallúrgica installada a Duisburg a la conca del Ruhr l’any 1867 per August Thyssen 1842-1926 El 1871 fundà a Mülheim Thyssen & Co KG El creixement sostingut portà l’empresa a convertir-se en el primer productor de ferro i acer d’Alemanya, i en un dels primers extractors de carbó, ascens que culminà el 1926 en la fusió de Thyssen amb altres companyies alemanyes del sector en Vereinigte Stahlwerke AG acereries unides, el càrtel miner i siderúrgic més gran del món El seu propietari, Fritz Friedrich Thyssen 1873-1951 fou el principal…
Àngel López-Amo i Marín
Historiografia catalana
Historiador i doctor en dret.
Fou catedràtic d’història del dret a la Universitat de Santiago i director de l’Escola de Dret de la Universitat de Navarra estudi general Collaborà en periòdics i revistes de difusió general i publicà obres de temàtica històrica relacionades amb el dret, com ara El pensamiento político de Eximenic en su tratado de “Regiment de Princeps” 1946, Estado medieval y Antiguo Régimen 1952, Burguesía y estilo burgués 1956 i Sobre el estudio profundo de las revoluciones 1956 També traduí i feu una introducció al llibre de l’alemany Fritz Kern Derechos del rey y derechos del pueblo 1955
Gerhard Domagk
Patologia humana
Patologista i bacteriòleg alemany.
El 1921 es graduà en medicina a la Universitat de Kiel En collaboració amb els químics Fritz Mietzsch i Joseph Klarer dugué a terme una investigació sistemàtica sobre les propietats terapèutiques d’una sèrie de nous composts azo sintetitzats L’informe que publicà el 1932 sobre els defectes antibacteriològics del prontosil inaugurà l’era de la terapèutica química en la medicina, i aquest descobriment li valgué la concessió del premi Nobel de medicina i fisiologia de l’any 1939 A més dels treballs sobre el tractament de les infeccions agudes, efectuà un conjunt d’investigacions…
Xavier Carvajal i Ferrer
Arquitectura
Arquitecte, format a l’Escola d’Arquitectura de Madrid.
Entre les seves obres sobresurten l’Escola d’Alts Estudis Mercantils 1961, a Barcelona, i l’Escuela de Telecomunicaciones 1960 i 1971, a Madrid, així com els habitatges unifamiliars a Sotogrande Fou també autor de la Torre de València 1970, a Madrid Obtingué la medalla d’or a la IX Triennale di Milano 1956, el premi al millor pavelló a la Fira de Nova York 1964-65, donat per l’AIA, i també el premi de la Fundació Fritz Schumacher a la millor arquitectura europea 1968 Fou encarregat 1971 per les autoritats de Madrid de dirigir l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Posteriorment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina