Resultats de la cerca
Es mostren 3434 resultats
Benjamí García
Vela
Surfista de vela.
Començà a competir el 1996 i ha viatjat per Portugal, França, Mèxic, Canàries, Indonèsia Des del 2004 és professor de l’escola de l’Associació Catalana de Surf
Antoni García
Futbol
Futbolista.
Davanter del FC Barcelona 1926-30, amb el qual disputà 67 partits Guanyà el Campionat de Catalunya 1927, 1928, 1930 i la primera Lliga espanyola 1929 Jugà amb un combinat català contra Aragó el 1930
García Urquiza
Boxa
Boxejador.
Competí en la categoria de pes superwèlter Guanyà el Campionat d’Espanya de boxa amateur per equips com a membre de la selecció catalana 1960 També es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur 1960 Formà part de la selecció de boxa amateur de Barcelona
García Méndez
Boxa
Boxejador.
Competí representant el Club Boxa Barcelona Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mosca 1958 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur que participà en el Campionat d’Espanya 1958
García Loren
Boxa
Boxejador.
Competí representant el Club Pugilístic de Sants i el gimnàs JACSAE Guanyà el Campionat de Catalunya amateur en les categories de pes minimosca 1969 i mosca 1973
Lluís Garcia
Literatura catalana
Dret
Història
Poeta.
El 1486, essent notari, fou elegit conseller de la ciutat de València, càrrec que també ocupà el 1509 Participà en el certamen poètic valencià del 1474 amb la composició A vós per lohar, dels àngels senyora , i en el del 1498, celebrat igualment a València, amb les composicions Canbi paràs contral Sathan qui us postra i Mayor de tots creats de una pasta Bibliografia Miquel i Planas, Ramon Cançoner satírich valencià dels segles XV i XVI Barcelona, Fidel Giró, 1911
,
Martí Garcia
Història
Literatura catalana
Escuder i poeta, possiblement valencià.
És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere Torroella Bibliografia Pagès, Amédée “La dansa provençale et les goigs en Catalogne”, dins Homenatge a A Rubió i Lluch , I Barcelona s n, 1936
,
Garcia IV de Pamplona
Història
Rei de Pamplona i comte d’Aragó (Garcia III) (~995 ~1004).
Fill de Sanç II i d’Urraca de Castella Volgué mantenir la pau amb els musulmans i els estats cristians veïns però, arrossegat pels castellans i l’aliança anticordovesa, sofrí en represàlia successius atacs d’Almansor després d’una primera expedició 999, la segona 1000 conduí a la presa d’una plaça forta possiblement Estella i la del 1002 culminà amb la destrucció de San Millán de la Cogolla Es casà ~981 amb Ximena Fernández, dama lleonesa de la família dels Vela
Garcia VI de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1134-50), fill de Ramir Sanxes, senyor de Montsó, i de Cristina Rodríguez de Vivar i besnet de Garcia V.
Fou elegit per nobles i prelats, en morir Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Pamplona Els moments inestables de la successió foren aprofitats per Alfons VII de Castella per a ocupar Nájera i La Rioja i avançar sobre Saragossa, circumstància que apropà Garcia VI a Ramir II d’Aragó pacte de Vadoluengo, 1135 Després Garcia s’alià amb Castella i, a canvi, obtingué d’Alfons VII la possessió del Regnum Caesaraugustanum 1135, però el 1136 la plaça, amb el seu entorn, fou lliurada a Ramir II En represàlia, Garcia s’alià amb Portugal, i els seus homes…
Garcia I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~820 - 833).
Fill de Galí Belascotenes Casat amb Matrona, filla del comte Asnar I d’Aragó, problemes familiars o discrepàncies polítiques amb el seu sogre, francòfil, el portaren a repudiar la seva muller, a tornar-se a casar amb una filla d’Ènnec I de Pamplona, i a expulsar Asnar I del comtat amb l’ajut del seu nou sogre i dels Banū Qasī ~820 Més tard derrotà una expedició francesa tramesa per Lluís el Piadós 823 Segurament el succeí el seu fill Galí I
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina