Resultats de la cerca

Competí com a professional amb els equips Teka 1977-78, amb què disputà dues edicions del Giro d’Itàlia i una del Tour de França 1978, Kas 1979 i Flavia 1980-81, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya 1980 Guanyà el Gran Premi Nàquera i una etapa de la Volta a Catalunya amb el Kas

Com a amateur guanyà la Vuelta a Àvila 1986 Fou professional entre el 1987 i el 1992 Disputà el Tour de França 1991, el Giro i la Vuelta a Espanya Formà part de l’equip Kelme 1987 i del Clas Cajastur 1988-92 Un greu accident, que el deixà en coma durant un temps, provocà la seva retirada el 1992

Fundada l’any 1928 per la família Giró, es dedicà inicialment a la fabricació d’aparells sonors per a la indústria cinematogràfica En aquest vessant, arribà a cobrir més de la meitat de la demanda del mercat espanyol Manuel Giró fill, de la segona generació de l’empresa i afeccionat a la nàutica, contractà als anys trenta Ricardo Soriano, dissenyador de forabords, que l’empresa començà a construir L’any 1943, aprofitant la tecnologia d’aquests motors, inicià la producció de motocicletes, en les quals obtingué un gran èxit Juntament amb Montesa  i Bultaco  dominà el…

Collocadora, s’inicià a l’equip de l’escola Aula, amb el qual guanyà el trofeu Godó de Giró 1972 Posteriorment fitxà per l’Hispano Francès, el CV Sant Cugat, amb el qual es proclamà campiona de Lliga 1981, i el CV Santa Coloma entre el 1986 i el final de la mateixa dècada En aquests dos darrers equips, compartí vestidor amb les seves germanes Isabel i Sylvie Hernández Huet

Corredor de grans recursos, ha destacat en les etapes de contra rellotge Del seu palmarès cal esmentar el Giro d’Itàlia 1992 i 1993 i el Tour de França 1991, 1992, 1993 i 1994, com també la Volta a Catalunya 1988, 1991 i 1992 i la París-Niça 1989 i 1990 Fou condecorat amb el premi Príncipe de Asturias dels esports 1992 i amb la Legió d’Honor 1993

Sorgí gràcies a la collaboració de la Secretaria General de l’Esport i la Federació Catalana de Ciclisme amb l’excorredor professional italià Fiorenzo Aliverti La seva plantilla inclogué dotze ciclistes catalanes, entre les quals cal destacar Marta Vilajosana, Anna Ramírez i Montserrat Alonso, acompanyades de ciclistes d’altres nacionalitats com la sueca Susanne Ljungskog vigent campiona del món Disputà la Copa del Món, el Tour de França i el Giro d’Itàlia

Debutà com a professional als 24 anys i els seus èxits més importants arribaren a una edat considerada avançada en el món del ciclisme En destaquen la Vuelta a Espanya 1991, 1993 i 1994, el Giro d’Itàlia 1995, la París-Niça 1990 i el Criterium Internacional 1993, entre altres competicions El 1995 baté el rècord de l’hora, i als Jocs Olímpics d’Atlanta obtingué una medalla de bronze en la prova de contrarellotge

Alternà diferents modalitats com la bicicleta tot terreny, la carretera i el ciclocròs En 2001 competí pel Kelme amateur i guanyà el Gran Premi Macario Disputà les dues temporades següents com a professional de la carretera en el mateix equip, i participà en el Giro d’Itàlia 2002 Es requalificà amateur i guanyà el Memorial Valenciaga 2004 El 2005 es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs L’any 2006 competí novament a la carretera amb el Tres Molinos Resort

Fundat l’any 1981, començà organitzant proves de la Challenge Baix Llobregat i curses de caràcter social de ciclisme i triatló El 1995 creà l’escola de ciclisme i al cap d’un any organitzà el primer Trofeu Ciutat de Castelldefels en la categoria de ciclosport També creà un equip de ciclisme amateur i la secció femenina de l’equip, que participà en el Giro d’Itàlia femení 1997 amb corredores com Estela Peris i Marta Vilajosana

S’inicià en el diari Dicen el 1979 Cobrí el Campionat del Món 1980 i la Vuelta a Espanya 1982 El 1988 ingressà al diari Sport El 1989 cobrí el seu primer Tour de França i el 2010 arribà a les 22 edicions Des del 1996 fou enviat especial al Giro d’Itàlia, el Tour de França, la Vuelta a Espanya i el Campionat del Món Cobrí també les informacions dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996