Resultats de la cerca

Fou deixeble i collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona 1943-56 Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Hispanic Society of America Publicà Heráldica de la catedral de Barcelona 1948, Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona 1949, Armorial del monestir de Pedralbes 1955 i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona 1956, i collaborà a Barcelona, divulgación histórica Deixà inèdita una obra sobre les excavacions de la ciutat romana de Barcelona

Compongué, el 1480, un Nobiliari , o tractat d’heràldica catalana És també autor, sota el pseudònim d' Hausbertus , d’un recull pseudohistòric sobre l’origen cristià del Rosselló El 1493, la restitució del Rosselló per Carles VIII li permeté de recuperar els béns familiars El 1508 detenia, a Barcelona, el dret de la bolla de la taula de Perpinyà, i fou nomenat més tard, per Carles V, castellà del castell reial de Segura, a la vall de Ribes Es casà amb Anna de Vallgornera i de Biure

Filippo Giunti 1450-1517 edità llibres en grec, en llatí i en italià El seu fill, Bernardo Giunti 1487-1551, imprimí la famosa edició del 1527 del Decameró Luca Antonio Giunti 1457-1538, germà de Filippo, s’establí a Venècia el 1503, i el succeí el seu fill Tommaso Giunti 1494-1566 Un membre d’aquesta família, Juan de Junta , s’establí a Castella, castellanitzà el cognom i tingué impremta a Burgos i a Salamanca La marca dels Giunti era una flor de lis heràldica

El claustre de Sant Pere d’Àger se situa com la darrera obra important que es portà a terme en aquest monestir de la Noguera, seu d’una comunitat regular de canonges augustinians i també lloc de residència dels comtes d’Urgell, que passaven llargues temporades al monestir perquè dins del seu recinte hi havia encara l’antic castell d’Àger, del segle XI, esdevingut una residència seva El comte Pere d’Urgell, el promotor del projecte del claustre, hi féu estades sovintejades La manca gairebé absoluta de documentació no permet oferir gaires dades concretes sobre el seu procés constructiu Quant al…

Horroritzat per l’existència d’un tal monstre, Minos féu construir el laberint i l’hi empresonà, oferint-li, cada nou anys, com a tribut expiatori, set donzelles i set joves atenesos, fins que Teseu, ajudat per Ariadna, l’occí i, d’aquesta manera, alliberà Atenes L’art grec arcaic representa el minotaure lluitant amb Teseu, o en fuga davant l’heroi, mentre que al segle V aC sol ésser representada l’escena de la seva mort Així mateix el tema es repeteix sovint en les diverses varietats escultura, pintura en ceràmiques i en frescs, etc En heràldica és representat passant

Fou la primera moneda catalana que portà l’heràldica de les quatre barres El doblenc rebaixava a la meitat la llei del diner i tingué mala acceptació Hagué d’ésser substituït pel diner de tern d’un contingut d’argent de 25%, llei que ja s’havia aplicat a les emissions de Mallorca i València del 1246 i que també s’aplicà a l’encunyació aragonesa del 1259 Ramon Berenguer V de Provença, també baté diners de doblenc, amb el símbol heràldic dels quatre pals, i foren d’aquesta mateixa llei els diners valencians del temps d’Alfons IV i els rossellonesos a partir de Martí l’Humà

Sembla que el seu culte arribà a Roma originari de Tàrent Honorat a l’urbs, les seves festes, les Neptunalia , se celebraven vers el 23 de juliol A partir de l’any 3 dC, aquestes festes foren ampliades amb la celebració de jocs ludi Neptunalicii , amb curses i naumàquies Neptú fou representat, plàsticament, amb el tipus grec de Posidó A Roma tingué diversos temples al circ Flamini i al camp de Mart És representat, en l’art i en l’heràldica, com un home nu, coronat a l’antiga, sostenint un trident i, sovint, una àncora, a cavall d’un dofí o assegut en una petxina bressolada per…

Segons Ovidi, pel fet d’haver ajudat Silè, Dionís li concedí la gràcia que li havia demanat que tot el que toqués restés transformat en or Quan el rei veié, però, que el menjar i la beguda també es convertien en metall, suplicà Dionís que li retirés aquest do perniciós i el déu hi accedí Plutarc registra aquest mite amb llegendes variants Mides forma part també del mite de Pan hom li atribueix l’invent de la flauta i apareix castigat per Apollo, que li féu créixer unes orelles monstruoses En heràldica, hom anomena cap de Mides la figura que representa un cap d’home amb orelles d’…

Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario…

Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d' Ardena i Darnius , amb el qual és generalment conegut Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l’orde de Sant Joan Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l’heràldica catalana Adarga Catalana Fou així mateix un cartògraf notable Mapa de los condados de Rosellón y Cerdaña Perpinyà 1707 i la seva obra…