Resultats de la cerca

Ocupa la finca que l’escriptor londinenc adquirí l’any 1929, i on visqué des del 1946 fins que va morir el 1985 En la casa que s’hi féu construir, escriví algunes de les seves obres literàries més reconegudes, com Jo, Claudi El museu mostra el mobiliari, els escrits, les primeres edicions d’obres i objectes que formaven part de la vida quotidiana de l’autor També s’ha recreat l’estudi de qui fou la seva companya sentimental, la poetessa Laura Riding Igualment, s’han recuperat els jardins i l’hort que Graves cultivava A l’antic garatge de la casa s’ha installat un petit auditori…

Deixeble d’Antoni Marzo Al cap de vint-i-cinc anys d’activitat obrí un taller, on, sol o amb el seu germà Carmel, féu nombrosos monuments funeraris Excellent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de dues-centes imatges, esparses pel País Valencià, Pamplona, Saragossa i Montevideo sobresurten el Davallament església de Sant Francesc, Oriola i l' Oració a l’hort, de Sagunt La seva obra més ambiciosa fou la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que componien el retaule major de la seu de València Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles Seguí…

Aquesta capella és documentada per primera vegada l’any 1258, al testament de Ferrer de Vacarisses, prevere Avui desapareguda, era edificada a la sortida del pont d’en Cabré, a la dreta del camí de les Ermites Constava d’una capella i tres habitacions, car servia com a hospital d’infecciosos, de rodamons i leproseria El càrrec d’ermità infermer era de provisió conjunta entre el Comú i el rector de Valls Al segle XVIII encara servia, en casos excepcionals, com a hospital d’infecciosos Actualment no en resta res de les construccions inicials L’indret on era bastida es coneix com l’ Hort…

Llicenciat en teologia, a Tarragona, i en arqueologia a Roma Professor a Barcelona i a Salamanca Autor de les monografies marianes El santuario del Hort 1940, La basílica de la Merced i La Virgen del Vinyet 1941, dels llibres Iconografía de los santos 1950 —molt consultat—, Los primeros cristianos 1955 i Simbología cristiana 1958 i del capítol de l’art paleocristià de L’art català 1955 Ja abans del concili II del Vaticà promogué la dignitat de l’art litúrgic i de l’art nou a les esglésies Normas eclesiásticas sobre arte clásico , 1940 El arte religioso actual en Cataluña , 1952…

Narra les aventures del Jove Càndid per Europa i Amèrica, a través de les quals el protagonista es desenganya de l’optimisme que li havia inculcat el seu preceptor Pangloss i arriba a la conclusió que el món és absurd, que hom no pot conformar-se amb la seva sort i que cal cercar-se un racó de pau i “conrear el nostre hort” Voltaire hi satiritzà, amb to de farsa grotesca, l’orgull nobiliari, l’esperit heroic, el sentimentalisme amorós i la hipocresia i la crueltat que veia en les religions, i dirigí els seus sarcasmes a l’optimisme metafísic de Leibniz i a les teories sobre la…

Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de l’Hospital o del Rei, de…

L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció Provincialis…

Fou fundat el 1239 per frares que acompanyaren Jaume I a la conquesta de València, dirigits per fra Illuminat, als quals el rei cedí uns terrenys prop del camí de Russafa i la porta de Boatella Fou un gran centre d’irradiació d’espiritualitat L’església fou renovada vers el 1360 segons el projecte de Berenguer de Codinats, transformada al s XVII i restaurada el 1814 El convent i el claustre també foren reedificats al s XVIII El 1805 els fou ocupat per força l’hort per transformar-lo en plaça pública Des del 1835 el convent es convertí en caserna Fou demolit el 1891 i transformat en parc i…