Resultats de la cerca

Formà part del grup els Barrufets, que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya, i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, amb el qual realitzà ascensions als principals massissos d’Europa, el Marroc, Etiòpia i el Canadà Ha estat instructor d’alpinisme, escalada i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, des del 1970, i ha publicat articles en revistes especialitzades com Extrem o Vèrtex Formà part de la junta directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que presidí 2001-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives…

S’inicià en les installacions de Montjuïc, a Barcelona Fou campiona d’Espanya infantil 1980 i júnior 1981, 1982, 1983 En categoria absoluta, aconseguí cinc títols d’Espanya en pista coberta 1983-86, 1989 i uns altres cinc a l’aire lliure 1985-88, 1990 Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, en dos Mundials 1983, 1985, en tres campionats europeus a l’aire lliure 1982, 1986, 1990 i en un campionat europeu en pista coberta 1983 Es retirà el 1992 Rebé la insígnia d’or i brillants de la Federació Espanyola de Tir amb Arc

Debutà amb el primer equip de l’Atlètic Terrassa Hockey Club la temporada 1979-80 Guanyà una Copa d’Europa 1985, quatre Lligues 1983-86, tres Copes del Rei 1984, 1985, 1986 i quatre Campio-nats de Catalunya 1981, 1983, 1985, 1986 Deixà l’equip al final de la temporada 1985-86 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i a la III Intercontinental d’hoquei disputada a Barcelona i Terrassa 1985, prova classificatòria per a la Copa del Món de l’any següent Rebé la insígnia d’or de l’Atlètic de Terrassa 1984

Competí en l’àmbit amateur fins el 1957 amb el Club Ciclista Tarragona El 1980 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Infantils d’Olot, entitat que presidí 1982-2006 Divulgà el ciclisme entre els menors i formà talents com els medallistes olímpics Carles Torrent i Josep Antoni Escuredo El 1992 rebé el premi de mèrit del ciclisme català per la seva collaboració en els Jocs Olímpics de Barcelona, i poc després rebé la insígnia d’or de la Federació Catalana de Ciclisme La Generalitat de Catalunya li atorgà la medalla de l’Esport Català 2004

Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, collaborà en les primeres excavacions arqueològiques submarines a Catalunya i realitzà històriques filmacions submarines per al Museu Arqueològic de Tarragona i la Generalitat de Catalunya Formà equip amb el seu fill Marc en competicions de vídeo submarí d’àmbit estatal i internacional Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona i la medalla d’or de la ciutat de…

S’inicià a la Sala d’Armes Montjuïc i debutà en competició d’espasa l’any 1991 Guanyà dotze Campionats d’Espanya consecutius 1991-2002 Participà en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Sydney 2000, i aconseguí la medalla de bronze en espasa individual en aquests últims També guanyà la medalla d’or en floret a la Copa del Món 2000 i la medalla d’or individual i la de bronze per equips al Campionat d’Europa 2001 Es retirà l’any 2002 Fou president de la Federació Catalana de Minusvàlids Físics 2007-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya…

Començà a jugar al Rapid Navas, però gran part de la seva carrera la passà al Foment Martinenc, amb el qual disputà la Lliga de divisió d’honor Fou campió de Catalunya infantil i juvenil, i cinquè en un Mundial infantil Aconseguí el títol de Gran Mestre 2003 Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs amb el Montcada, i l’individual 2011 En el seu palmarès també hi figuren els oberts de Sants 2006, Barberà 2006 i Vallfogona de Balaguer 2011 El 2006 disputà l’Olimpíada amb l’equip estatal Fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs 1997

Establert a Tarragona, al final dels anys setanta impulsà, des de l’AMPA, la pràctica del voleibol al collegi públic de Sant Pere i Sant Pau Fou un dels fundadors i primer president del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau 1982-2001 i, sota el seu mandat, el primer equip aconseguí l’ascens a la divisió d’honor 1996, disputà dos play-off pel títol 1999-2000 i cinc fases de la Copa del Rei També guanyà set cops la Lliga Catalana Posseeix la insígnia d’argent de la Federació Catalana de Voleibol 1996 És president d’honor del CV Sant Pere i Sant Pau 2003