Resultats de la cerca

Autor de Vosstanije ‘La insurrecció’, 1919, Utro ‘El matí’, 1921 i Veter ‘El vent’, 1925, cultivà temes inspirats en la guerra civil i en els problemes del treball a la nova societat

Hom en sol distingir dues la primera 1987-93 i la segona 2000-05  La primera intifada esclatà l’any 1987 en un context de successives derrotes dels països àrabs en les guerres araboisraelianes , i d’ocupació per part d’Israel de Gaza i Cisjordània, els anomenats territoris ocupats, on s’inicià la construcció d’assentaments de colons israelians en el que fou qualificat d’annexió de fet Com a resultat d’això i també de la continuació dels atemptats palestins, una part important de la població palestina fou confinada en camps de refugiats, des d’on l’ OAP instigà les hostilitats contra Israel,…

Participà en els principals fets de la independència xilena Fou ministre de guerra i marina 1830 i 1841-42, governador de Valparaíso 1842 i intendent de Concepción 1848 Capitanejà la insurrecció del 1851, en què fou vençut

Comte de Horn Lluità per la llibertat dels Països Baixos enfront de la dominació hispànica, i així prengué part en els moviments d’insurrecció del 1576 A l’arribada de Joan d’Àustria fou arrestat i decapitat

Assessor de Guillem I, signà a Sant Petersburg, el 6 de febrer de 1863, la convenció que porta el seu nom i per la qual s’establia una cooperació russoprussiana per tal de reprimir la insurrecció polonesa

Comte de Thurnu Intervingué en la defenestració de Praga 1618 i fou un dels dirigents de la insurrecció dels protestants bohemis contra l’autoritat imperial Derrotat en la batalla de la Muntanya Blanca 1620, hagué d’exiliar-se

Advocat Federal, el 1868 presidí la Junta Revolucionària de Reus i pel gener del 1869 ocupà l’alcaldia Tanmateix, encapçalà la Insurrecció Federal del mateix any Després comandà la milícia ciutadana i el 1874 tornà a ésser elegit alcalde

L’acompanyà en les expedicions contra Pèrsia i l’Índia Fou encarregat de conduir els veterans novament a Macedònia després de la insurrecció d’Opis A la mort d’Alexandre, governà Macedònia, Grècia, Epir i Illíria juntament amb Antípater

La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou atiat pels sermons dels capellans refractaris Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una repressió sagnant, s’acolliren a l’amnistia termidoriana

El nom provenia del verb caló jamar ‘menjar’, i alludia humorísticament als membres del Batalló de la Brusa i als altres cossos de voluntaris que potser s’havien apuntat per menjar de franc i cobrar l’estipendi cinc rals diaris La revolta s’inicià com a ajut a la insurrecció general contra Espartero, que acabà amb el derrocament d’aquest, però aviat es girà contra el nou govern de Madrid, pel fet que aquest, en lloc de crear la Junta Central que havia acordat amb la Junta Suprema de Barcelona, pretenia de convocar corts generals Aquest intent, de sentit conservador, provocà l’…