Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
polinomis de Bernoulli
Matemàtiques
Polinomis Φn(x) definits pel desenvolupament
En termes dels nombres de Bernoulli s’expressen com Hom empra els polinomis de Bernoulli en fòrmules d' integració numèrica i en càlcul de diferències finites
nombres de Bernoulli
Matemàtiques
Nombres racionals Bn que apareixen com a coeficients dels termes, per a n parell de la forma
en el desenvolupament en sèrie de potències de la funció Així, B 1 = 1/6, B 2 = -1/30, B 3 = 1/42, etc Alguns autors anomenen nombres de Bernoulli els coeficients B n de x n / n en el desenvolupament de MacLaurin de x / e x -1, de què resulta B 0 = 1, B 1 = -1/2, B 2 = 1/6, B 4 = -1/30, B 6 =1/92, … i B 2 n +1 =0 Hom empra els nombres de Bernoulli en fórmules d' integració numèrica i en càlcul de diferències finites
desigualtat de Bernoulli
Matemàtiques
Si dos membres reals, x i a, satisfan x>-1 i a>1, aleshores (1+x)a> 1+ax.
Càlcul aplicat, formes indeterminades (L’Hôpital); astronomia, taules de mortalitat i assegurança de vida (Halley); corbes isòcrones, clotoide, espiral logarítmica, probabilitat (Jakob –i James, Jacques– Bernoulli); corbes, quadrats màgics, ...
Càlcul aplicat, formes indeterminades L’Hôpital astronomia, taules de mortalitat i assegurança de vida Halley corbes isòcrones, clotoide, espiral logarítmica, probabilitat Jakob –i James, Jacques– Bernoulli corbes, quadrats màgics, mapes de la Hire òptica, corbes, teoria d’equacions Tschirnhausen
Jacob Handl
Música
Compositor eslovè.
Visqué la major part de la seva vida en territori austríac i bohemi Les primeres informacions biogràfiques el situen com a monjo als monestirs austríacs de Melk i Zwettl Cap al 1574 actuà com a cantor a la cort imperial de Viena Entre el 1580 i el 1585 treballà com a mestre de capella del bisbat d’Olomuc, a Moràvia, i després d’una curta estada a Breslau obtingué el càrrec de kantor de l’església de Sant Joan, a Praga El 1581 ingressà a la Companyia de Jesús Fou un gran mestre del contrapunt policoral i gaudí de molta fama en el seu temps La major part de la seva producció consisteix en…
equació diferencial de Bernoulli
Matemàtiques
Equació diferencial no lineal de primer ordre i primer grau de la forma
on n>1 i P(x) i Q(x) són contínues.
Es redueix a una equació diferencial lineal pel canvi de variable u = y 1 - n
Bernoulli
Matemàtiques
Família de científics, originària d’Anvers, descendent de Jakob Bernoulli, emigrat a Frankfurt a causa de la persecució religiosa del duc d’Alba, i establerta a Basilea a partir del 1622.
Els Bernoulli més importants foren els germans Jakob Bernoulli i Johann Bernoulli i el seu nebot Nikolaus Bernoulli Basilea 1687-1759, professor de matemàtiques a Pàdua i a Basilea, que estudià les sèries infinites i les funcions diferencials els fills de Johann, Daniel Bernoulli , Johann II Bernoulli Basilea 1710-90, professor de matemàtiques de la Universitat de Basilea, que treballà en òptica, termologia i magnetisme, i Nikolaus II Bernoulli Basilea 1695-Peterburg 1726, professor de jurisprudència a Berna i de matemàtiques a Peterburg, i els fills de Johann II, Jakob…
tortuga grega

Tortuga grega
Jakob Fahr (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm, molt semblant a la de Hermann, però amb la cuirassa dorsal més bombada, placa supracaudal simple, cua sense tubercle corni i esperó a la cuixa ben palès, d’un color groc verdós amb taques fosques.
Habita en els mateixos llocs que la tortuga de Hermann, i, com ella, és l’objecte d’una activa persecució com a animal de jardí Habita al N d’Àfrica, el SW de la península Ibèrica, els Balcans Albània i Grècia i el SW d’Àsia Als Països Catalans hom només la troba a les contrades meridionals del País Valencià
herba vergera

Herba vergera
Jakob Fahr iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 15 cm d’alçària, amb fulles espatulades, en roseta basal, i amb capítols solitaris de lígules rosades i de disc groc.
Creix en herbeis humits, sobretot a les Illes Balears
carlina

Carlina cardiguera (Carlina acaulis)
Jakob Fahr (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, biennals, o perennes, de la família de les compostes, de fulles alternes o reunides en roseta basal, normalment molt espinoses, i capítols voltats de bràctees linears, grogues o més rarament purpúries, amb aspecte de flors ligulades.
Comprèn unes vint espècies cinc a Catalunya, pròpies de les regions mediterrània i eurosiberiana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina