Resultats de la cerca

Confirmà les teories de Bohr i descobrí la transmissió d’energia en sistemes atòmics en estat de fluorescència El 1925 li fou concedit el premi Nobel de física, amb L Hertz, pel descobriment de les lleis de l’impacte d’un electró amb un àtom Escriví Anregung von Quantensprüngen 1926 i diversos articles sobre física molecular

Destacat membre del partit liberal, a partir del 1880 fou diputat a la Cambra dels Comuns, i formà part del govern del 1886 al 1907 Fou ambaixador als EUA 1907-13 Entre els seus treballs destaca l’estudi fet el 1910 sobre els règims polítics de l’Amèrica del Sud, en què criticà severament llur apartament de la democràcia Altres obres són The Holy Roman Empire 1804, The American Commonwealth 1888, Studies in History and Jurisprudence 1901 i Modern Democracies 1921

Rajà de Sarawak per nomenament del soldà de Brunei, ben aviat s’independitzà de la seva sobirania

Fou un dels primers que practicaren la hipnotització amb finalitat terapèutica braidisme i en descriví els fenòmens en els seus llibres Neurohypnology, or the rational of nervous sleep considered in relation with animal magnetism 1843 i The power of the mind over the body tot intentant d’explicar-los psicofisiològicament

Membre de la Royal Society 1718 i professor a Oxford 1721 Fou el descobridor de l’aberració de la llum 1727 i de la nutació de l’eix terrestre 1748 El 1742 succeí Edmund Halley com a astrònom reial i com a director de l’observatori de Greenwich Del 1750 al 1762 efectuà unes 60 000 observacions d’estels encaminades a mesurar llur parallaxi i a deduir llurs distàncies a la Terra, els resultats de les quals foren publicats després de la seva mort El 1818 Friedrich Wilhelm Bessel aprofità aquestes dades per a confeccionar un catàleg de 3 222 estels

Publicà An Account of Corsica 1768 i A Journal of a Tour to the Hebrides 1785 La seva obra mestra és Life of Samuel Johnson 1791, model de biografia, d’estil objectiu i mesurat

Fou un capdavanter de les construccions amb façana d’estructura metàllica, en la seva pròpia fàbrica 1848-49 i en el Harper's Bazar 1854 de Nova York

Professor a la Universitat d’Aberdeen, publicà Essay on Truth 1770 com a defensa de la religió i la moral cristianes contra l’escepticisme de Berkeley i Hume El seu poema The Minstrel 1771-74 exercí una gran influència i és considerat un dels precedents del Romanticisme Escriví també un diari de les seves experiències literàries a Londres

Preromàntic més en l’actitud que no en la forma, defensà apassionadament la independència de l’art britànic És autor dels murals Human Culture de la Society of Arts de Londres 1782-99