Resultats de la cerca

Iniciat en la carrera periodística, collaborà a El Matí  i en altres publicacions, i fou cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Després del 1939 es dedicà a la traducció i a l’ensenyament del català Traduí obres de Pellico i d’Ibsen ja en els anys trenta i després de Baring, Wodehouse, Jerome, Sherwood i Gold-smith, entre d’altres Publicà diversos reculls de contes en què predominen la sàtira i la fantasia, com ara L’assídua concurrent i altres contes 1962, Farandola 1963 i Casos especials 1967 És autor de treballs literaris dispersos sobre Maragall i Verdaguer, entre d’altres i…

Estudià a Barcelona Publicà Anàlisi i tècnica coprològica 1931 i Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica 1934, de la collecció Monografies Mèdiques Durant la guerra civil de 1936-39 organitzà els serveis de transfusió de sang a l’exèrcit republicà, en les tècniques de la qual fou un dels pioners en posar a la pràctica El 1939 s’exilià i s’establí a Anglaterra Durant la Segona Guerra Mundial assessorà els serveis de transfusió de sang en el bàndol aliat Des del 1940 treballà a l’hospital Ancoats de Manchester i hi dirigí el departament de patologia Des del 1949 en dirigí també…

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou campió d’Espanya 1961 i de Catalunya 1960, 1961, 1962 i subcampió d’Espanya 1962 en outrigger de quatre amb timoner i campió de Catalunya i subcampió d’Espanya 1960 en outrigger de vuit amb timoner

Ocupà la presidència del Club Tennis Tarragona 1998-2006 Fou membre de la junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Tennis 2000-04 i des del 2009 n’és secretari general També fou vicepresident primer de la federació catalana 2008-11 Des del 2011 forma part de la Comissió de Tennis en Cadira de Rodes de la Federació Internacional de Tennis

El seu net anà a les croades a Terra Santa i prengué el nom de Jordà, i per això la baronia adoptà aquesta denominació La quadrineta d’aquest, Faidida de l’Illa-Jordà, fou muller del comte Ermengol X d’Urgell i tia de Mata de l’Illa-Jordà, besàvia del comte Jaume II d’Urgell Sobre la baronia fou erigit pel rei de França el comtat de l’Illa-Jordà a favor de Bertran I de l’Illa-Jordà, a la mort del nebot del qual passà a la corona

Estudià a Barcelona, on obtingué el primer premi de composició de l’Escola Municipal de Música 1887 El 1898 s’installà a Mèxic, on fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista “El Arte Musical” Escriví vint-i-dues sarsueles, estrenades a Mèxic, entre les quals es destaca Chin, Chun, Chan 1904, amb milers de representacions, que fou estrenada a Barcelona l’any 1906 Havent tornat, el 1916, fundà a Barcelona la Casa Beethoven, establiment dedicat a la música Escriví músiques escèniques per a obres d’autors catalans El metge improvisat , Els bandolers

Començà els estudis musicals primer a Vic, i després anà a Barcelona, on estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Escola Municipal de Música Des del 1886 fou mestre titular a l’Escola de Música de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, i dirigí diferents grups corals barcelonins El 1889 aconseguí per oposició la plaça de director del Conservatori de Vic i també la de director de la Banda Municipal de Vic El 1898 se n’anà a Mèxic, on desenvolupà una tasca molt important com a pedagog, promotor musical i compositor Fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista "El Arte Musical",…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del segle XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple Modernisme…

Ajudà el seu cosí germà Bertran de Sant Gèli a recuperar el comtat de Tolosa, que li havia arrabassat Guillem IX d’Aquitània El 1101 se n'anà a Terra Santa, i hi lluità a les ordres del seu oncle Ramon IV de Tolosa i, en morir aquest 1104, heretà el comtat de Mont Pelegrí Combaté coratjosament en la defensa d’aquest i en l’expansió dels seus dominis Mantingué tenaçment el setge de Trípoli i, poc després de la seva ocupació, hi morí d’un tret de sageta durant una disputa entre cristians, potser amb la complicitat del seu cosí Bertran de Sant Gèli, que li disputava els territoris que Ramon IV…