Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
Francesc Jordà i Cerdà
Prehistòria
Prehistoriador.
Es formà a la Universitat de València, i s’especialitzà en Paleolític i art rupestre Efectuà diverses excavacions al País Valencià, a Astúries, etc Fou collaborador del servei de prehistòria de València SIP i director del servei d’arqueologia d’Astúries 1955-62 Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca 1962, publicà El solutrense en España 1953, Gravetiense y epigravetiense en la España mediterránea 1954, El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica nueva secuencia cronológico-cultural 1964, Guía de las cuevas prehistóricas asturianas 1976, Asturias Prehistoria 1977,…
Lluís Jordà i Cardona
Periodisme
Periodista.
Fou redactor d’"El Matí” i cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Narrador amb intenció psicològica, ha publicat L’assídua concurrent i d’altres contes 1962, Farandola 1963, Casos especials 1967 i Aquells feliços estius 1970
Manuel Amell i Jordà
Pintura
Pintor.
Fou deixeble de Josep Serra i de l’Escola de Llotja a Barcelona Sobresortí en la pintura de gènere i en els quadres de costums que presentà en nombroses exposicions a Girona, Barcelona, Madrid i París entre el 1866 i el 1893 Algunes obres seves es conserven a Olot, Girona, Barcelona i Madrid
Carles Batlle i Jordà
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona, on també exerceix com a director de Serveis Culturals, i a la Universitat Autònoma de Barcelona Membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya 1998-2005, en fou dramaturg resident 2003-04 Director de la revista Pausa en la seva tercera època, entre el 2003 i el 2009 fou director de l’Obrador, espai d’experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona, i ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe Wiesbaden, Alemanya S’inicià amb les obres Sara i Eleonora…
,
Josep Maria Salas Jordà
Rem
Remer.
Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou campió d’Espanya 1961 i de Catalunya 1960, 1961, 1962 i subcampió d’Espanya 1962 en outrigger de quatre amb timoner i campió de Catalunya i subcampió d’Espanya 1960 en outrigger de vuit amb timoner
Antoni Ribera i Jordà
Literatura catalana
Assagista, poeta i narrador.
Editor i director de la revista clandestina “Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident, 1947-1948” Fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS de Barcelona 1953, i publicà diverses obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954 i L’exploració submarina a les costes catalanes 1969 S’interessà també pels objectes voladors no identificats OVNI i assolí un gran prestigi internacional en aquesta matèria Fou cofundador del Centre d’Estudis Interplanetaris de Barcelona CEI 1958 i publicà Objetos desconocidos en el cielo 1961,…
Lluís Jordà i Cardona
Literatura catalana
Assagista, contista i traductor.
Iniciat en la carrera periodística, collaborà a “El Matí” i en altres publicacions, i fou cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Després del 1939 es dedicà a la traducció i a l’ensenyament del català Traduí obres de Pellico i d’Ibsen ja en els anys trenta i després de Baring, Wodehouse, Jerome, Sherwood i Gold-smith, entre d’altres Publicà diversos reculls de contes en què predominen la sàtira i la fantasia, com ara L’assídua concurrent i altres contes 1962, Farandola 1963 i Casos especials 1967 És autor de treballs literaris dispersos sobre Maragall i Verdaguer, entre d’altres i…
Pere Sanç i Jordà
Cristianisme
Missioner, conegut amb el nom de sant Pere Màrtir.
El 1698 ingressà en l’orde dominicà El 1704 fou ordenat de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida El 1713 anà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de la Xina fou vicari apostòlic de Tonquín des del 1730 Escriví una Apología de la religión 1732 Perseguit i empresonat, fou degollat després d’un any de tortures El papa Lleó XIII el beatificà 1893 i Joan Pau II el canonitzà l’any 2000 La seva festa es celebra el 3 de juny
baronia de l’Illa-Jordà
Història
Baronia centrada en el castell de l’Illa, que al començament del segle XI era senyorejat per Odó I de l’Illa.
El seu net anà a les croades a Terra Santa i prengué el nom de Jordà, i per això la baronia adoptà aquesta denominació La quadrineta d’aquest, Faidida de l’Illa-Jordà, fou muller del comte Ermengol X d’Urgell i tia de Mata de l’Illa-Jordà, besàvia del comte Jaume II d’Urgell Sobre la baronia fou erigit pel rei de França el comtat de l’Illa-Jordà a favor de Bertran I de l’Illa-Jordà, a la mort del nebot del qual passà a la corona
Lluís Gonzaga Jordà i Rossell
Música
Músic.
Estudià a Barcelona, on obtingué el primer premi de composició de l’Escola Municipal de Música 1887 El 1898 s’installà a Mèxic, on fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista “El Arte Musical” Escriví vint-i-dues sarsueles, estrenades a Mèxic, entre les quals es destaca Chin, Chun, Chan 1904, amb milers de representacions, que fou estrenada a Barcelona l’any 1906 Havent tornat, el 1916, fundà a Barcelona la Casa Beethoven, establiment dedicat a la música Escriví músiques escèniques per a obres d’autors catalans El metge improvisat , Els bandolers
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina