Resultats de la cerca

Fou deixeble de Josep Serra i de l’Escola de Llotja a Barcelona Sobresortí en la pintura de gènere i en els quadres de costums que presentà en nombroses exposicions a Girona, Barcelona, Madrid i París entre el 1866 i el 1893 Algunes obres seves es conserven a Olot, Girona, Barcelona i Madrid

És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona, on també exerceix com a director de Serveis Culturals, i a la Universitat Autònoma de Barcelona Membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya 1998-2005, en fou dramaturg resident 2003-04 Director de la revista Pausa en la seva tercera època, entre el 2003 i el 2009 fou director de l’Obrador, espai d’experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona, i ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe Wiesbaden, Alemanya S’inicià amb les obres Sara i Eleonora…

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou campió d’Espanya 1961 i de Catalunya 1960, 1961, 1962 i subcampió d’Espanya 1962 en outrigger de quatre amb timoner i campió de Catalunya i subcampió d’Espanya 1960 en outrigger de vuit amb timoner

Iniciat en la carrera periodística, collaborà a “El Matí” i en altres publicacions, i fou cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Després del 1939 es dedicà a la traducció i a l’ensenyament del català Traduí obres de Pellico i d’Ibsen ja en els anys trenta i després de Baring, Wodehouse, Jerome, Sherwood i Gold-smith, entre d’altres Publicà diversos reculls de contes en què predominen la sàtira i la fantasia, com ara L’assídua concurrent i altres contes 1962, Farandola 1963 i Casos especials 1967 És autor de treballs literaris dispersos sobre Maragall i Verdaguer, entre d’altres i…

El 1698 ingressà en l’orde dominicà El 1704 fou ordenat de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida El 1713 anà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de la Xina fou vicari apostòlic de Tonquín des del 1730 Escriví una Apología de la religión 1732 Perseguit i empresonat, fou degollat després d’un any de tortures El papa Lleó XIII el beatificà 1893 i Joan Pau II el canonitzà l’any 2000 La seva festa es celebra el 3 de juny

El seu net anà a les croades a Terra Santa i prengué el nom de Jordà, i per això la baronia adoptà aquesta denominació La quadrineta d’aquest, Faidida de l’Illa-Jordà, fou muller del comte Ermengol X d’Urgell i tia de Mata de l’Illa-Jordà, besàvia del comte Jaume II d’Urgell Sobre la baronia fou erigit pel rei de França el comtat de l’Illa-Jordà a favor de Bertran I de l’Illa-Jordà, a la mort del nebot del qual passà a la corona

Estudià a Barcelona, on obtingué el primer premi de composició de l’Escola Municipal de Música 1887 El 1898 s’installà a Mèxic, on fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista “El Arte Musical” Escriví vint-i-dues sarsueles, estrenades a Mèxic, entre les quals es destaca Chin, Chun, Chan 1904, amb milers de representacions, que fou estrenada a Barcelona l’any 1906 Havent tornat, el 1916, fundà a Barcelona la Casa Beethoven, establiment dedicat a la música Escriví músiques escèniques per a obres d’autors catalans El metge improvisat , Els bandolers

Començà els estudis musicals primer a Vic, i després anà a Barcelona, on estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Escola Municipal de Música Des del 1886 fou mestre titular a l’Escola de Música de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, i dirigí diferents grups corals barcelonins El 1889 aconseguí per oposició la plaça de director del Conservatori de Vic i també la de director de la Banda Municipal de Vic El 1898 se n’anà a Mèxic, on desenvolupà una tasca molt important com a pedagog, promotor musical i compositor Fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista "El Arte Musical",…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d' El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, etc— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del s XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple Modernisme Collaborà amb el…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de “La Publicidad” a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu d’Els Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del s XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple modernisme…