Resultats de la cerca

Fou una de les grans figures de la música jueva del segle XX Estudià a la Hochschüle für Musik de Berlín, on fou alumne de P Hindemith, entre d’altres L’any 1934 s’installà a Palestina i entre el 1948 i el 1952 dirigí l’Acadèmia de Música d’Israel També fou cap del departament de musicologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem i ocupà la càtedra Arthur Rubinstein d’aquest mateix centre És autor de nombroses obres, sovint de temàtica bíblica o basada en episodis de la història jueva, entre les quals hi ha diverses òperes Saul at Ein Dor 1957, Ammon and Temar 1961,…

Hom hi distingeix una primera etapa dominada per les acadèmies de l’anomenada època gaonítica segles VI-XIII, regides pels mestres i els caps gaons de les acadèmies de Jerusalem des del 1127, al Caire i les babilòniques de Sura i de Pumbedita Amb la dispersió subsegüent del poble jueu, s’inicià una segona etapa, en què les yeixivàs s’associaren estretament a la sinagoga i, amb aquesta, es constituïren en el centre de la comunitat jueva de cada localitat Tot i que a Europa, entre els sefardites, hi hagué importants escoles a la península Ibèrica Barcelona, Toledo, Lucena, després…

Vers el 1350 fou cridat pels dirigents de l’aljama jueva de Barcelona per regir-hi una escola Hom li atribueix el llibre Ma'areket ha-Elohut Ha estat publicat l’inventari parcial de la seva biblioteca després de mort el seu gendre, Menahem de Quercy, de Cervera 1375

Hom hi preparava els àpats i tot el que calia per al sàbat, en què eren interdites totes les activitats domèstiques L’evangeli de Joan ho refereix a la Pasqua jueva i amb aquesta significació ha passat a la litúrgia cristiana per designar el divendres sant feria sexta in parasceve

Fou nassí de la comunitat jueva de Toledo, on residí una gran part de la seva vida Escriví poesies, de tema religiós i de tema profà, en hebreu, i un comentari a dos tractats del Talmud Mantingué una controvèrsia epistolar amb els rabins de Lunèl, atacant les posicions de Maimònides, bé que sense gaire èxit

Pertanyia a la comunitat jueva de Barcelona Jaume II de Catalunya-Aragó l’envià a Tilimsen com a ambaixador per tal d’obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya-Aragó, el 1277, i que havia caigut en desús La gestió topà amb la negativa del soldà

Un home intenta entrar amb explosius en una sinagoga de Halle Alemanya on se celebrava la festa jueva del Yom Kippur En no poder accedir-hi, dispara al carrer i mata dues persones després de proferir consignes antisemites i contra els immigrants L’assassí és detingut per la policia i poques hores després confessa l’autoria dels assassinats

Els reis Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella signen a Granada el decret d’expulsió de totes les persones de religió jueva que viuen als països de les corones d’Aragó i Castella Aquell document, conegut com decret de l’Alhambra, és la culminació d’un llarg procés de persecució, iniciat amb els pogroms de 1391

Treballà durant anys en organitzacions internacionals, entre les quals l’ONU La seva narrativa, impregnada de sàtira, humor i poesia, se situa en ambients cosmopolites amb una forta càrrega de les tradicions i la mentalitat de la vida jueva Cal citar Solal 1930, Mangeclous 1938, Belle du Seigneur 1968, Les Valeureux 1969, Ô vous, frères humains 1972 i Miroirs 1981

Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor, i des del 1364, membre de la casa reial de Pere III Actiu com a comprador de la reina i financer especialment des del 1370 Autòcrata de l’aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l’establiment de les taqqanot ordinacions del 1354