Resultats de la cerca

Situada als termes municipals de Montcada i Alfara del Patriarca l’Horta, és un centre docent d’inspiració cristiana, basada en l’ideari de l’Associació Catòlica de Propagandistes La universitat és gestionada per un patronat El primer rector de la institució és José Luis Manglano de Mas El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques Amb la collaboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l’Institut de Drogues i Conductes Addictives Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions

Germà d’Antoni i Joaquim Es llicencià en dret a Barcelona, i fou nomenat catedràtic de procediments judicials successivament a Múrcia, Sevilla i Barcelona 1925 Estudià a Suïssa, Itàlia i Alemanya Fou fundador de la Unió Socialista de Catalunya i diputat pel seu partit a les corts espanyoles A part revistes jurídiques, collaborà en L’Opinió Dels seus estudis cal destacar El concepto de la donación 1917, Eugenio Huber su vida y su obra 1923, Le condizioni del processo civile in Spagna 1925 i La funzione giurisdizionale e l’equità 1927

Estudià dret a València i a Madrid Liberal, participà en la revolució del 1868 Fou diputat a corts 1873, 1879, 1881 i 1886, alcalde d’Alacant i ministre d’estat 1873 i de governació 1873 durant la Primera República Fundà, a Alacant, el Centre d’Artesans 1867 i la Caixa Especial d’Estalvis 1877 Creà els periòdics “El Derecho y el Deber” i “La República Española”, i dirigí, a Madrid, “El Globo” 1866 És autor d’obres jurídiques, com Comentarios del derecho mercantil 1865 i El contrato de cambio 1867

Jurista, fou catedràtic de les universitats de Pavia, Perusa, Càller, Sàsser on fou rector i Roma Membre del Partito Popolare Italiano , en l’etapa feixista organitzà la Democràcia Cristiana a Sardenya, tot treballant per la seva autonomia política, aconseguida per llei 1944 Diputat democratacristià, fou ministre diferents vegades i dues president del consell de ministres Essent-ho d’agricultura 1946-51 elaborà la reforma agrària que posà fi al latifundisme President de la república, el 1962, dimití per motius de salut el 1964 És autor de múltiples obres jurídiques

Professor de dret constitucional, públic i administratiu a Mòdena, Messina, Palerm i Roma, escriví moltes obres jurídiques, de les quals cal destacar Principî di diritto costituzionale 1889, Principî di diritto amministrativo 1890, obres fonamentals, traduïdes a diverses llengües Polític liberal, ocupà diferents càrrecs de govern, fins a ésser primer ministre després de Caporetto 1917-19 Intervingué en el tractat de Versalles 1919, on defensà els interessos italians Retirat de la vida pública durant el feixisme, hi retornà el 1944, any en què reprengué la càtedra i esdevingué senador

L’escriptura pública de la carta fundacional contindrà almenys les circumstàncies personals dels fundadors, siguin persones físiques o jurídiques, la voluntat de constituir una fundació privada, els estatuts que regularan el seu funcionament, la dotació inicial de la fundació amb la descripció dels béns i els drets que la integren i el títol d’aportació i els noms de les persones que han de constituir el patronat inicial Si la fundació es crea per acte mortis causa hauran d’atorgar la carta les persones designades pel testador, que, normalment, són els seus marmessors, o si no, el protectorat

Les funcions de l’Institut són de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, i de coordinar-ne i sostenir-ne l’activitat, com també la de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries a Catalunya, i promoure la millora del medi rural Per tal de portar a terme les esmentades funcions, l’Institut pot atorgar crèdits, i també avals, a caixes rurals, cooperatives de crèdit i persones físiques i jurídiques , subscriure convenis, efectuar inspeccions, prestar assistència tècnica, coordinar caixes rurals i canalitzar-ne els…

S'especialitzà en història de les institucions jurídiques de Sardenya publicà Tribunali ecclesiastici in Sardegna 1929 i Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna 1938 Ordenà i catalogà l’arxiu municipal de l’Alguer i bona part de l’arxiu catedralici Des del 1935 fou catedràtic d’història del dret italià a la Universitat de Sàsser Participà en el V Congrés d’Història de la Corona d’Aragó a Saragossa el 1952 amb Storia della Sardegna durante il regno di Ferdinando II il Cattolico , i en el VI Congrés a Sardenya el 1957

Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebellà contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder 1919 Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī 1919 El 1923 es proclamà rei Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebellió d’algunes tribus 1924 El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar 1929

Ha de tenir per objecte l’execució d’obres, la gestió de serveis públics i els subministraments, quan així ho declari expressament una llei, o quan estigui vinculat directament al desenvolupament d’un servei públic, amb independència del seu contingut Els contractes públics estan subjectes a la legislació bàsica estatal que estableix el marc de regulació de contractació a fi de garantir l’adequació als principis de llibertat d’accés a les licitacions, de publicitat i transparència de procediments, i no-discriminació i igualtat de tracte entre els candidats, tot assegurant, així mateix, un ús…