Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
cambrer secret de capa i espasa
Cristianisme
Dignatari o oficial laic de la cort pontifícia, com el furrier major, el cavallerís major, el superintendent general de correus, etc (oficis hereditaris, vinculats a algunes famílies romanes), el secretari laic d’ambaixades i els comandants i altres oficials de les guàrdies noble i suïssa.
Tots aquests són considerats participants Són cambrers secrets de capa i espasa, també, els oficials laics al servei de l’avantcambra ho són supernumeraris , encara, un gran nombre de persones, nobles o no, nomenades de per vida El nom prové de l’uniforme de cerimònia, amb capa negra i espasa
Joaquín Ruiz-Giménez Cortés
Política
Jurista i polític castellà.
Fill d’un ministre de governació i alcalde de Madrid durant el regnat d’Alfons XII, el 1941 es doctorà en dret 1941 De 1939 a 1946 fou president de la secció d’estudiants de Pax Romana , institució del moviment internacional de la qual el 1966 fou nomenat president En 1948-51 fou ambaixador a la Santa Seu de i 1951 a 1956 ministre d’educació Fou nomenat observador laic al concili II del Vaticà, membre del Consilium de Laicis de la Santa Seu 1967-1972, també presidí la Comissió espanyola Justícia i Pau 1971-75, promotora de la campanya pro amnistia Catedràtic de les universitats…
abadia secular
Cristianisme
Abadia lliurada per l’autoritat civil, sobretot als s. VIII-X, a un clergue o laic que en fruïa les rendes.
La tradició catalana
Literatura catalana
Política
Cristianisme
Obra politicoreligiosa publicada per Josep Torras i Bages l’any 1892.
D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i…
,
La columna de foc
Literatura catalana
Llibre de poemes de Gabriel Alomar, publicat l’any 1911.
Desenvolupament enciclopèdic El recull, que conté la traducció de dues odes d’Horaci, és una compilació en què tenen cabuda una bona part de les formes i els motius vigents durant el modernisme Està dividit en tres seccions “Sonates primerenques”, amb uns primers textos de tempteig “Epigrammata”, que conté quasi exclusivament sonets, i “Simfonies”, amb poemes llargs La primera part és la que té un caràcter més compilatori, amb poemes en els quals es plasma, amb ressò decadentista, la simbòlica agonia d’una natura caduca d’altres en què, partint de formes classicitzants, es reconeix un…
José Batlle y Ordóñez
Història
Política
Polític i estadista uruguaià.
Els seus avis eren originaris de Sitges el seu pare, el general Lorenzo Batlle, fou president de l’Uruguai 1868-72 Viatjà per Europa 1880-81, i a la Sorbona seguí un curs de dret natural d’Ahrens, el qual, juntament amb Comte i amb Renan, fou el pensador que més l’influí En tornar a l’Uruguai menà, des de La Razón , una campanya contra la tirania militar de Máximo Santos S'hagué d’exiliar a Buenos Aires, el 1855 i participà en la revolució d’El Quebracho 1886 Aquest mateix any fundà el diari El Día S'inicià en la vida política al si del Partido Colorado En tornar d’un nou exili reprengué la…
assemblea dominical en absència de prevere
Religió
Reunió dominical de fidels, presidida per un laic, en la qual es llegeixen texts bíblics, es formulen pregàries i es reparteix la comunió.
L’escassetat de capellans en els països on l’Església Catòlica té poca implantació o té problemes per a garantir el relleu generacional dels capellans originà aquest tipus de celebració El 1988 el Vaticà publicà un directori per a les celebracions dominicals en absència de prevere
ciutadà
Història
Del segle X al XIII, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg o suburbi.
A Barcelona, per a ésser considerat ciutadà calia residir a la ciutat, tenir-hi casa i viure dels recursos propis Per privilegi reial del 1232, confirmat i ampliat successivament al llarg dels segles XIII i XIV, el ciutadà de Barcelona era exempt de diversos imposts reials lleuda, peatge, portatge, etc arreu dels regnes de la corona, i especialment a Tortosa, Alacant, Oriola, Elx i Guardamar, i era obligat, per contra, a certs serveis personals militar, d’obra de murs i valls i contribucions pecuniàries A partir d’un privilegi reial del 1323 podia ésser considerat ciutadà de Barcelona tot…
Capet

Arbre geneaològic dels Capet directes
Història
Nom que rebé la descendència agnada del rei de França, Hug I de França (anomenat capet pel caputxó que portava mentre era abat laic).
Ha format nombroses branques regnants a França i a diversos països Són anomenats Capet directes els reis de França de la tercera dinastia des d’Hug Capet 987 fins a Carles IV 1328
a
Fonètica i fonologia
Grafia que representa dos possibles fonemes vocàlics en català: [a] i [ə].
Aquest darrer no és general a tot el domini lingüístic manca als parlars occidentals i a l’alguerès La distribució d’ambdues solucions al català central i als altres parlars orientals és relativa i depèn de l’accent d’intensitat, per tal com si la grafia compareix en posició tònica avi, bufar, sal es dóna el primer fonema, mentre que en posició àtona pera, cosa, fusta , es produeix el segon vocal neutra La pronúncia del fonema a presenta màxima obertura maxillar, no gens de labialització i llengua plana, fets que determinen un formant bucal d’un volum superior al de qualsevol altre fonema…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina