Resultats de la cerca

Treballà amb Ch Barnet 1947 i C Basie 1948-51 Del 1951 al 1959 formà part de l’orquestra de D Ellington i parallelament enregistrà àlbums amb temes propis, entre els quals Swahili 1955 i Serenade to a Bus Seat 1957 Durant els anys seixanta fou contractat per la cadena NBC i es convertí en un membre de Tonight Show Orchestra 1962-72 Així mateix, collaborà amb músics com Oscar Peterson, amb qui gravà Trio Plus One 1964, i Bob Brookmeyer, amb el qual formà un quintet i enregistrà Tonight 1964 A partir dels setanta es presentà com a solista en els principals festivals i clubs del món Entre molts…

Es crià a Pittsburgh, on començà a actuar professionalment en l’adolescència El 1929 entrà en l’orquestra d’Andy Kirk en qualitat de pianista i arranjadora L’èxit de la banda de Kirk els anys trenta fou degut, en gran part, a les composicions, arranjaments i a la interpretació pianística de Williams, que també proveí de partitures les orquestres d’Earl Hines, Benny Goodman i Louis Armstrong Després de deixar Kirk el 1942, formà grup propi i arranjà per a Duke Ellington, per a qui escriví Trumpet No End El 1946, la seva Zodiac Suite s’estrenà al Carnegie Hall amb l’Orquestra Filharmònica de…

Fou fundat per l’activista política nord-americana Arianna Huffington Atenes, 15 de juliol de 1950 com una plataforma de blogs i de grups de conversa, inicialment molt dedicada a temes polítics, considerada per alguns molt propera al Partit Demòcrata Tingué un gran creixement gràcies al seu èxit com a agregador de notícies obtingudes a la xarxa, pràctica que li ha comportat crítiques Aviat, però, amplià la cobertura a les seccions convencionals i creà els seus propis equips de reporters i columnistes, i refermà també el creixement amb edicions locals als Estats Units L’any 2011…

Començà estudis de música i empresarials a la Universitat de Carolina del Nord, que abandonà el 1946 per a dedicar-se professionalment al jazz Installat a Los Angeles, formà part de les orquestres de Charlie Barnet 1947-48 i Stan Kenton 1950-51, i també contribuí a desenvolupar, amb músics com Gerry Mulligan i Chet Baker, l’anomenat Jazz de la Costa Oest West Coast Jazz, derivació del bop depurada del fraseig més agressiu d’aquest estil i similar al cool -jazz sorgit els mateixos anys a Nova York Tanmateix, el seu estil continuà evolucionant i s’endurí gradualment Fou un pioner de la flauta…

Estudià al conservatori de Perpinyà De molt jove actuà en formacions simfòniques i de música lleugera i formà una orquestra pròpia, que dirigí durant prop de trenta anys i amb la qual aconseguí notorietat Des de la publicació del disc Canta Perpinyà 1963, poemes musicats de Jordi-Pere Cerdà , interpretà i enregistrà sempre en català, i destacà la seva collaboració amb el poeta i rapsode Joan Cayrol Vinculat a la Nova Cançó , hom el considera l’introductor d’aquest moviment a la Catalunya del Nord, on actuà arreu També fou invitat a les televisions francesa i catalana El seu repertori, molt…

Els temes més tractats en la seva obra són la psicologia femenina, les formes de vida a la costa oest i la generació hippy dels anys seixanta La primera novella fou  Run, River 1963, a la qual seguiren  Play as it Lays 1970, A Book of Common Prayer 1977, Democracy 1984 i  The Last Thing He Wanted 1996 Publicà nombrosos articles, alguns dels quals sobre les seves experiències a Califòrnia foren recollits en el volum Slouching Towards Bethlehem 1968, la seva primera obra de no-ficció, mentre que  The White Album 1979 és una compilació dels escrits publicats en revistes com  Life , Esquire , The…

Casada amb el músic João Gilberto de qui es divorcià el 1964 esdevingué, sobretot a partir de la seva interpretació de la cançó d’Antônio Carlos Jobim Garota de Ipanema , una de les figures de la bossa nova i el jazz brasiler més influents i personals de la seva generació Debutà el 1963 amb el disc The Boss of the Bossa Nova Seguiren Getz/Gilberto 1964, amb el saxofonista Stan Getz, que incloïa la cançó esmentada, Look to the Rainbow 1965, A Certain Smile, a Certain Sadness 1966 i Beach Samba 1967 L’àlbum Live Today 1976 li reportà el reconeixement del públic al Tokyo Music…

Des de l’origen ha demostrat un caràcter pioner que l’ha dut a apostar per la música més innovadora de cada moment Així, ja el 1893, estrenà la Novena simfonia , d’A Dvorák, coneguda com la simfonia del "Nou Món", interpretada per primera vegada al Carnegie Hall Entre els directors que han estat al capdavant de la Filharmònica de Nova York destaquen G Mahler 1909-11, A Toscanini 1928-36, D Mitropoulos 1949-58, L Bernstein 1958-69, P Boulez 1971-77 i Z Mehta 1978-91, entre molts d’altres Kurt Masur la dirigeix des del 1991 i Colin Davis n’és el principal director convidat Al llarg de la seva…

Després de ser desmobilitzat en acabar la Segona Guerra Mundial, treballà en petits papers al cinema i a la televisió Com a secundari, foren d’una certa rellevància els films  The Last Time I saw Paris 1954, de Richard Brooks, Interrupted Melody 1955, de Curtis Bernhardt, The King's Thief 1944, de Robert Z Leonard i Diane 1956, de David Miller Obtingué reconeixement sobretot a la televisió com a protagonista o coprotagonista de les sèries Ivanhoe 1958, The Alaskans 1959-60, Maverick 1957-62 i, sobretot, The Saint 1962-69 El 1973 rellevà Sean Connery  en el paper de James Bond, personatge que…

Començà a actuar d’adolescent en petits papers televisius El 1993 debutà actuant en el cinema independent en el film  Dazed and Confused , de R Linklater, al qual seguiren Small Rats 1995 i Chasing Army 1997, de Kevin Smith Aquest darrer any compartí l’Oscar amb Matt Damon pel guió de Good Will Hunting , de Gus Van Sant, film que també protagonitzà Posteriorment actuà, entre d’altres, a Armageddon 1998, de M Bay  Shakespeare in Love 1998, de J Madden  Dogma 1999, de K Smith  Pearl Harbor 2001, de M Bay  Changing Lanes 2002, de R Michell  Daredevil 2003, de MS Johnson  Surviving Christmas 2004…