Resultats de la cerca
Es mostren 631 resultats
espigueta
Espigueta exterior
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
En l’orgue, part terminal del barret d’un tub tapat.
Consisteix en un tub cilíndric estret, proporcionat al diàmetre i a la llargària del tub que corona, la tapa del qual forada Pot estar soldat a l’exterior o a l’interior d’aquesta La seva funció és la d’aclarir la sonoritat tímbrica del joc Espigueta interior © Fototecacat/ Studi Ferrer
Gallocanta
Llacuna
Llacuna endorreica de la serralada Ibèrica, a l’Aragó, estesa de SE a NW sobre una depressió miocènica, a 990 m d’altitud.
Rep aigües subterrànies i superficials de rius secundaris provinents de la serra de Peñas Altas La llargària màxima és de 7 km, i l’amplada de 2,6 km la profunditat no és superior a 1,50 m L’aigua té un índex elevat de salinitat i conté clorurs, sulfats i carbonats alcalins
gat
Gat (Scylliorhinus stellaris)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esciliorrínids, que fan de mig metre a un metre de llargada, amb el cap aixafat i el cos prim i de color gris rosat, amb taques circulars fosques d’un diàmetre variable, segons l’espècie.
Inclou dues espècies de taurons S stellaris , que ateny fins a 1 m de llargària i té les taques grosses, i S canicula , més curt que l’anterior i amb les taques més petites Són comuns a les costes dels Països Catalans La carn, tot i que és comestible, no és gaire apreciada
Tagomago
L’illa de Tagomago
Lou Stejskal (CC BY 2.0)
Illa
Una de les illes més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta (municipi de Santa Eulària del Riu).
Té 1 525 m de llargària i 113 m d’alçària Hi ha un far La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far que s’alça a l’extrem sud-oriental per una carretera
Columbus
Astronàutica
Laboratori de l’Agència Espacial Europea destinat a ser acoblat a l’Estació Espacial Internacional.
El Columbus és un mòdul d’uns 7 m de llargària dissenyat per a fer de laboratori En aquest laboratori es podran fer experiments de tot tipus, des d’estudis de nous materials fins a estudis biològics Es previst que el laboratori s’acobli a l’Estació Espacial Internacional pels volts del 2004
s’Espardell
Illa
Illa de la costa de Formentera, a llevant de s’Espalmador.
Té 1 950 m de llargària i 27 m d’alt Al sud, prop de la punta de Migjorn, hi ha l' illeta de s’Espardelló La punta de Tramuntana i la punta Galera són al nord i a l’est Hi ha un far Ha estat declarada espai natural de protecció oficial
megalobatraci
Herpetologia
Gènere d’amfibis urodels, de la família dels criptobrànquids, de grans dimensions.
Comprèn les espècies Mdavidianus , que pot arribar a fer 1 m de longitud total i que és pròpia de la Xina i del Tibet, i Mjaponicus , anomenada salamandra gegant del Japó , que habita només a l’illa de Honshū i que pot atènyer els 160 cm de llargària Ambdues espècies són típiques de zones muntanyoses
narval
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfinaptèrids, desproveït d’aleta dorsal; a la mandíbula superior té dues dents, una de les quals, l’esquerra, es desenvolupa extraordinàriament en els mascles, de manera que esdevé una defensa, de forma recta i retorçada sobre si mateixa, amb una llargada de més de 2,5 m.
L’animal, sense comptar-hi la defensa, pot arribar a fer 5 m de llargària És carnívor La durada de la gestació no és coneguda, i la femella pareix una cria única Habita l’oceà Àrtic, però no n'hi ha més al sud del cercle polar Antigament hom atribuïa propietats medicinals a les defenses dels narvals
borm de vela
Zoologia
Gènere de cnidaris pelàgics de l’ordre dels sifonòfors de gran poder urticant.
Presenten un gran pneumatòfor vesicular la vela, de color blau rogenc, de 20 a 30 cm de llargària, del qual pengen llargs filaments prensors blavosos dactilozooides i els estolons polipífers, amb gastrozooides i gonozooides Els borns de vela, existents a les mars càlides i temperades, suren i són arrossegats pels corrents, que els poden llançar a les platges
incurvàrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que hom ha dividit en quatre subfamílies: els prodòxids, els adèlids, els heliozèlids i els nominals.
Són microlepidòpters poc evolucionats, però amb morfologia completa i característica de l’ordre Les femelles tenen ovipositor agut i esclerificat, i les erugues són endòfites Els adèlids presenten antenes molt llargues fins a cinc o sis vegades la llargària de llur cos Tota la família aplega un mig miler d’espècies, un centenar de les quals són europees