Resultats de la cerca
Es mostren 564 resultats
Eino Leino
Literatura finlandesa
Pseudònim d’Armas Eino Leopold Lönn Bohn, escriptor finlandès.
Poeta líric, irònic però tolerant i alhora internacionalista humanitari, contribuí al triomf del neoromanticisme sobre el realisme al seu país juntament amb la seva obra cabdal, Helkavirsiä ‘Cants Helka’, 1903-06, recull de balades i llegendes populars, cal destacar Bellerophon ‘L’arpa del vent’, 1919 Excellí també com a dramaturg Naamioitia , ‘Màscares’, 1905-11, crític literari i cronista polític
Elseus Sophus Bugge
Lingüística i sociolingüística
Filòleg noruec, professor a la Universitat d’Oslo des del 1866 fins a la seva mort.
Edità els poemes de l' Edda 1867, sostingué amb rigor científic l’origen de les sagues a Estudier over de nordiske gude- og heltesangs oprindelse ‘Estudis sobre l’origen de les llegendes divines i heroiques del nord’, 1881-89 i, amb Magnus Olsen, desxifrà una collecció d’antigues inscripcions rúniques de Noruega i l’edità 1891-94
Jovan Dučić
Literatura
Poeta serbi.
Representant del simbolisme serbi i defensor de l’art pur, els seus poemes es caracteritzen per l’intimisme i un delicat psicologisme Escriví llibres de viatges, assaigs filosòfics, morals i estètics Són obres seves Pesme ‘Poesies’, 1901, 1908, 1911, Pesme u prozi Plave leguende ‘Poesies en prosa Llegendes blaves’, 1908 i Gradovi i khimere ‘Ciutats i quimeres’, 1930
llegendari
Conjunt de llegendes d’un lloc, d’un personatge o d’un idioma determinats.
Bernat Mallol
Cronologia
Història
Cristianisme
Cronista.
Monjo de Santes Creus És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós segle XVI Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Mihály Tompa
Literatura
Poeta hongarès.
Fill d’humils artesans, fou pastor calvinista i participà en la guerra de la independència 1848 Es donà a conèixer amb el recull poètic Népregék, népmondák ‘Contes i llegendes populars’, 1846, però la seva millor producció són les balades, les cançons populars i les poesies patriòtiques allegòriques, amb temàtica sobre la caducitat de la vida humana o els sofriments de la nació oprimida
Maria del Pilar Maspons i Labrós
Literatura catalana
Folklore
Escriptora i folklorista.
Germana del folklorista Francesc de Sales Maspons i del polític Marià Maspons , i cunyada de Francesc Pelagi Briz, utilitzà el pseudònim de Maria de Bell-lloc Després del breu poema Lloances 1865, en publicà en gran nombre a La Renaixença , La Veu del Montserrat , Calendari Català i La Llumanera de Nova York i en recollí a Salabrugues 1874, amb pròleg de Joan Sardà, Poesies catalanes 1880 i Poesies 1888 Publicà narracions a La Illustració Catalana i en feu reculls, partint de fonts folklòriques…
,
midraix
Judaisme
Comentari homilètic de la Bíblia, verset per verset.
Inclou normes de conducta adaptades a la vida diària N'hi ha de tres formes la halakà, ensenyament de tipus jurídic o ritual, fonamentat sempre en el Pentateuc la haggadà, que comenta el text bíblic o la història sagrada, valent-se fins i tot de llegendes, de paràboles, de poemes, etc i el pesĕt , que actualitza les escriptures profètiques mostrant-ne el compliment en fets històrics
Palamedes
Mitologia
Heroi del cicle troià.
Fill de Nàuplion i de Clímene, participà com a ambaixador en la guerra de Troia per exigir la devolució d’Helena Enemic d’Ulisses, fou traït per aquest, que l’acusà de pactar amb Príam, i morí lapidat per l’exèrcit Les llegendes gregues li atribuïen diversos descobriments algunes lletres de l’alfabet, nombres, ús de la moneda, càlculs astronòmics i jocs d’atzar
Sebastián de Covarrubias y Horozco
Gramàtica
Gramàtic.
Capellà reial i conseller de Sant Ofici, versat en història antiga, llatí, grec i hebreu El seu Tesoro de la lengua castellana o española 1611, primer diccionari etimològic de la llengua castellana, estudia l’etimologia de les paraules enregistrades i inclou dites populars, referències a coses i persones de l’època, dades erudites i llegendes Martí de Riquer en publicà una edició el 1943
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina