Resultats de la cerca
Es mostren 412 resultats
Francesc de Borja Lladó i Pino
Literatura catalana
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Narrador, poeta, assagista i traductor.
Publicà els tres contes La guerra tal com és , Egoismes i L’home que no sabia estimar 1931 en un volum prologat per Marià Manent També l’assaig Els dos poders 1929, i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol 1950, reeditat el 2002 i En tot lloc i en tot moment 1952 Com a propagandista catòlic publicà també L’intellectualisme catòlic i l’esperit de sant Lluís Gonçaga 1927 Traduí El deixeble de Paul Bourget 1928
,
Émile Augier
Música
Dramaturg francès.
És el principal representant del drama burgès realista del segle XIX a França La seva abundant producció, en la qual destaquen les comèdies La cigüe 1844, Le Gendre de M Poirier 1854 i Les Fourchambault 1878, enalteix les virtuts del sentit comú enfront de les velleïtats romàntiques Si bé les seves obres tingueren un gran reconeixement en vida seva, l’única incursió destacable en el món de la música és el llibret per a l’òpera Sapho , de Charles Gounod, estrenada el 1851
zauberoper
Música
Terme alemany (literalment, ’òpera màgica') amb què es designa un tipus concret d'opéra-comique alemanya (singspiel) de la segona meitat del segle XVIII que, a més d’incloure la combinació de parts parlades amb parts cantades, treu partit d’elements escenogràfics que susciten il·lusions òptiques gràcies a diversos efectes especials.
La flauta màgica , de WA Mozart amb llibret d’E Schikaneder, 1791, és l’obra emblemàtica d’aquest subgènere operístic, que també inclou títols de P Hafner Megära, die fürchterliche Hexe , ’Mègara, la terrible Fúria', del 1764 o P Vranický Oberon, König der Elfen , ’Oberon, rei dels verns', 1789, a més de Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', de F Kauer, representada entre el 1798 i el 1838 i que marca l’inici del final d’un gènere que derivà en l’opereta
Fernand Le Borne
Música
Compositor belga.
Estudià a París amb Massenet, Saint-Saëns i CFranck Autor de música de cambra i simfònica, de la cantata Patria 1900 i d’òperes, com Les girondins estrenada a Lió el 1905 i La catalane , basada en Terra baixa , d’Àngel Guimerà llibret francès de PFerrier i LTiercelin, estrenada a París el 1907, sense èxit Considerant-se perjudicat per l’èxit de Tiefland , d’Ed’Albert, basada en la mateixa obra de Guimerà, Le Borne els demandà, i guanyà el plet
Matjejus Valančius
Literatura
Escriptor lituà.
Bisbe de Žemaičiu, escriví diverses obres en una prosa realista, didàctica i d’un gran dinamisme Cal esmentar-ne Vaiku knygelé ‘Llibret per a nois i noies’, 1868, Paaugusiu žmoniu knygelé ‘Llibre per a adults’, 1868, Palangos Junzé ‘Josep de Palanga’, 1863, recull de contes, i la seva obra mestra, Antano Tretininko pasakojimas ‘El conte d’Antanos Tretininkas’, 1872 Cal fer esment també de Žemaičiu vyskupysté ‘Història del bisbat de Žemaičiu’, 1848 i Živatai šventuju ‘Vides de sants’, 1858-68
Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais
Música
Escriptor francès.
Molt dotat musicalment, a més de tocar diversos instruments fou professor d’arpa a la cort de Lluís XV, on visqué en 1755-60, compongué nombroses cançons Amb Denis Diderot, renovà el teatre francès, i les seves obres Le Barbier de Séville 1772 i Le mariage de Figaro 1781 donaren òperes d’una gran entitat Gioacchino Rossini, Giovanni Paisiello, Wolfgang Amadeus Mozart, etc Escriví, a més, el llibret de Tarare , òpera d’Antonio Salieri estrenada el 1787, en el pròleg del qual exposa la seva estètica operística
Werther
Protagonista de la novel·la epistolar Die Leiden des jungen Werthers (‘Els sofriments del jove Werther’, 1774), de J.W.Goethe.
Werther, enamorat perdudament de Carlota, casada amb un amic, se suïcida Assolí immediatament un gran èxit, i fou traduïda a gairebé totes les llengües Situada a l’inici del Romanticisme, respon, però, a un liberalisme racionalista S'han identificat amb el seu tràgic inconformisme generacions de joves frustrats per unes convencions socials opriments El drama ha estat portat a l’òpera, on ha destacat la versió de J/> Massenet en quatre actes, amb llibret d’EElau, PPilliet i GHartmann, estrenada a Viena el 1892
Narcís d’Ametller i Cabrera
Història
Militar
Literatura
Música
Militar, escriptor, guitarrista i compositor.
Coronel, el 1843 formà part de les tropes que es revoltaren contra Espartero Partidari de convocar una junta central per democratitzar les constitucions polítiques del país, fou el principal cap militar a Catalunya durant l’alçament de la Jamància 1843-44 Publicà la novella El monge gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media 1863 A part altres composicions inèdites, escriví l’òpera El Guerrillero 1863, el llibret de la qual fou traduït a l’italià per Angela Grassi
Vicent Peydró i Díez
Música
Compositor.
Deixeble de Manuel Penella i Raga, Robert Segura i Salvador Giner Fou pianista del Cafè Espanya, de València Estrenà sarsueles i sainets lírics, com Les barraques 1899, De València al cel, etc, d’algunes de les quals escriví també el llibret Anà a Madrid, on formà part de la companyia lírica de Tomás Bretón Tornà a València, on dirigí el Teatre Russafa hi estrenà La fiesta de la campana, Rejas y votos i la sarsuela Porta-Coeli El 1916 estrenà Educandas y dragones i el 1917, El amo del mar
André Campra
Música
Compositor provençal d’origen italià.
Fou mestre de capella a Toló, Arle i Tolosa de Llenguadoc i, del 1694 al 1700, de Notre-Dame de París Abandonà la música religiosa per la de teatre a causa de l’èxit de la seva òpera ballet L’Europe galante 1697, amb llibret d’Houdard de la Motte Campra escriví també òperes Tancrède, 1702 Camille , 1717 i divertimenti i òperes breus per a la cort de Versalles, on fou mestre de la capella reial La seva obra és considerada el nexe entre la de Lully i la de Rameau
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina